Resultats de la cerca

Pot manifestar-se en forma de diarrea aguda o crònica, a vegades amb esteatorrea, acompanyada d’astènia, amagriment, dolor abdominal i flatulència sovint, però, no causa símptomes És molt freqüent en els infants, que se solen contaminar amb els excrements o els aliments que contenen quists del paràsit Fou descrita 1859 pel metge txec Wilhelm D Lambl 1824-95

Pertanyien versemblantment a aquest grup el lígur , estès pel nord i el centre d’Itàlia i pel sud de la Gàllia, el lepòntic , a la regió dels grans llacs d’Itàlia, i el sícul , parlat a Sicília i a la Itàlia central abans del llatí més problemàtica és la pertinença del rètic , molt influït per l’etrusc

Practicà la natació sincronitzada i els salts al Club Natació Barcelona, i fou campiona d’Espanya de salts 1951 Passà al paracaigudisme l’any 1980, i competí internacionalment a partir del 1993 en freestyle figures acrobàtiques Disputà dos Campionats del Món a Empuriabrava 1995, 2002, dos Jocs dels Esports 1997, 2001 i els primers Jocs Aeris Mundials 1997

Fundat l’any 1982, disposa d’equip sènior masculí, equips masculins i femenins en categories inferiors i escola de base Juga en competicions d’àmbit català i fa ús del pavelló poliesportiu les Comes El 2007 creà, juntament amb l’Escola Àuria, la secció Special Handbol per a disminuïts psíquics Competeix a la Lliga Catalana que organitza l’ACELL

Soci del Centre Excursionista Montserrat, el 1984, juntament amb Carles Vallès, fou el primer català que assolí el cim del Cho Oyu 8201 m Ha participat en expedicions a Kenya 1974, l’Hindu Kush 1975, el Makalu 1976, els Andes del Perú 1981, l’Everest 1982, 1988, 2000 i el Manaslu 1991, de la qual fou el cap

Amb un ideari humanista, la revista defensava la unió de la bellesa amb l’esport Tenia una secció dedicada a la reproducció i crítica d’obres d’art i una altra a l’esport en general Editada en castellà i profusament illustrada, el seu director fou Ubaldo Carrera L’últim número aparegué al juny del 1915

Vinculat al Grup Excursionista Forces, Forts i Ferms de Girona Realitzà ascensions als Andes del Perú 1983-1987, la Patagònia 1987 i Yosemite 1988 A l’Himàlaia ha assolit diversos vuit mil primera catalana al cim principal del Kanchenjunga 1986, al Makalu 1991, al Nanga Parbat 1993 i al Shisha Pangma per la nova ruta del corredor Girona 1995

Defensa, jugà al Futbol Club Barcelona 1958-64 Posteriorment formà part del Voltregà 1964-67, del Club Patí Vilanova 1967-70 i del Club Hoquei Mataró 1970-72 Guanyà una Copa d’Europa 1966, una Lliga 1965, tres Copes 1963, 1965, 1968 i dos Campionats de Catalunya 1960, 1965 Amb la selecció espanyola fou campió del món 1964

Absorbí l’activitat que fins llavors duien a terme diferents clubs de la ciutat, com el Reus Deportiu El recinte poliesportiu on jugaven els seus equips fou batejat amb aquest nom i, coincidint amb el canvi, els conjunts del Reus Deportiu passaren a anomenar-se Reus Popular fins el 1939, que es restablí el nom originari

Fou membre del Grup d’Alta Muntanya GAM des del 1941 i del Centre Acadèmic d’Escalada CADE des del 1942 Realitzà nombroses escalades, entre les quals destaquen les primeres al Rave 1941 i a la Nina 1942, ambdues a Montserrat, i la primera ascensió al Mallo Firé de Riglos, juntament amb Ernest Mallafré i Joan Enric Bou 1942