Resultats de la cerca
Es mostren 330914 resultats
Leo Frobenius
Etnologia
Etnòleg alemany.
Féu, des del 1897, nombroses expedicions etnològiques a Àfrica A Frankfurt fou professor d’antropologia 1932 i director del museu etnogràfic 1934 Escriví Atlantis Volksmärchen und Volksdichtungen Afrikas ‘Atlàntida contes i poemes populars d’Àfrica’, 1922, Atlas Afrikanus 1922-31, Vom Völkerstudium zur Philosophie ‘De l’estudi dels pobles a la filosofia’, 1925 i Kulturgeschichte Afrikas ‘Història cultural d’Àfrica’, 1933
Georges Franju
Cinematografia
Director cinematogràfic francès.
Excellent documentalista — Le sang des bêtes 1948-49—, dirigí llargmetratges com La tête contre les murs 1958 Un estil minuciós i un gran realisme descriptiu fan que el seu cinema esdevingui fantàstic i, fins i tot, terrorífic Dirigí Les yeux sans visage 1959, Thérèse Desqueyroux 1962, Thomas l’imposteur 1965, La faute de l’abbé Mouret 1970 i Nuites rouges , entre d’altres
Louis Bréhier
Historiografia
Historiador i orientalista francès.
Professor d’història antiga i medieval a la Universitat de Clarmont d’Alvèrnia 1898-1938, dedicà una atenció especial als temes bizantins i sobretot a les relacions entre l’Orient i l’Occident Entre les seves obres destaca L’Église et l’Orient au moyen âge Les Croisades 1907, i, com a síntesi dels seus treballs, Le Monde byzantin 1947-50
Willem Janszoon Blaeu
Geografia
Geògraf holandès.
Estudià amb Tycho Brahe i s’especialitzà en la construcció de mapes i instruments matemàtics El 1596 s’establí a Amsterdam el 1606 publicà un mapa del món, i el 1619 el seu primer atles, titulat Theatrum mundi Entre altres obres seves, cal esmentar Zeespiegel 1627 i el Novus Atlas 1634 El seu fill, Jan Blaeu Amsterdam 1596-1673, en continuà l’obra
Noel Clarasó i Serrat
Literatura
Escriptor fill d’Enric Clarasó i Daudí.
El 1938 obtingué el premi Crexells amb la novella Francis de Cer , que ha restat inèdita Des del 1939 escriví, en castellà, nombroses novelles, relats humorístics, articles, guions per al cinema i la TV, etc En català publicà, entre altres, les novelles Un camí 1956, El gep 1956, Un benestar semblant 1957, Un poca-solta 1957 i L’altra ciutat 1968
Benjamin Christensen
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic danès.
El 1913 realitzà Det hemmelighedsfulde X ‘L’invisible X’, precedent de James Bond La seva obra cabdal, bàsica en el gènere, és Häxan ‘La bruixeria a través del temps’, 1920-22 El 1924 es traslladà a Alemanya, i el 1926, a Hollywood, on realitzà una sèrie terrorífica no mancada d’humor El 1930 tornà a Dinamarca, on filmà tres “cròniques familiars”
Michael Davitt
Història
Política
Polític i revolucionari irlandès.
Membre del moviment fenià des del 1865, el 1879 fundà la lliga agrària d’Irlanda, però fou empresonat fins el 1885 Fou diputat al parlament britànic el 1892 i el 1893 i entre el 1895 i el 1899 Fou d’idees socialistes, nacionalistes i anticlericals, i exigí la nacionalització de les terres Escriví The Fall of Feudalism in Ireland 1904
Pietro Paolo da Montalbergo
Pintura
Economia
Pintor i comerciant.
Establert a Barcelona vers el 1548 Collaborà amb Pere Serafí, Pietro Morone i altres i féu obres individuals a Barcelona, Tarragona, Malla i Pineda Fou expert en art, i destacà especialment per la seva activitat d’importació i exportació amb Itàlia de diversos productes, entre els quals llibres, guadamassils i, especialment, làmines i gravats, que influïren considerablement en els corrents estètics locals
Frederic Molina i Alberó
Pintura
Pintor.
Es formà a Llotja i amplià estudis a París Viatjà pels Països Baixos, Itàlia, el nord d’Àfrica i Amèrica Exposà a Niça, París i l’Havana 1933 i a Barcelona des del 1942, València, Madrid, etc Treballà molt a Mallorca És autor de retrats, natures mortes, temes religiosos i murals sales del Cercle Mallorquí en un estil realista convencional
Francesc Micó
Botànica
Botànic.
Estudià medicina i farmàcia a Salamanca i exercí la medicina a Barcelona Capdavanter de la botànica catalana, herboritzà per Catalunya, Castella i Extremadura Descobrí una trentena d’espècies botàniques noves, que comunicà al botànic francès Dalechamps i que aquest descriví en la Historia generalis plantarum 1587 cal remarcar, en especial, l’orella d’os Ramonda myconi Hom li dedicà el gènere Miconia