Resultats de la cerca
Es mostren 330914 resultats
Robert Stolz
Música
Compositor, pianista i director austríac.
Estudià amb RFunchs i EHumperdinck i viatjà per Europa com a intèrpret Fou director titular de l’orquestra del Theater an der Wien, a Viena 1905-17 Obtingué un èxit remarcable amb les seves operetes, entre les quals Eine einzige Nacht 1917, Der Tanz im Glück 1922 i Zwei Herzen im Vierteltakt 1933 Compongué també nombroses cançons i música per a films
Aleksandr Stambolijski
Història
Polític búlgar.
Cap del partit agrari búlgar, fou empresonat per la seva oposició a la Primera Guerra Mundial Acabada aquesta, i nomenat cap del consell 1919, portà una política reformista acostada al comunisme amb profundes reformes socials Signà el tractat de Nevilly 1919 Els refugiats macedonis s’oposaren a la seva política d’aproximació a Iugoslàvia Enderrocat per un cop d’estat 1923, fou afusellat
Parmenió
Història
Militar
General macedoni.
Aconseguí grans èxits contra els dardaneus 356 aC i en les primeres temptatives macedònies per la conquesta asiàtica 336 aC Acompanyà Alexandre el Gran a l’Índia i es destacà a les batalles de Granic 334 aC, Issos 333 aC i Gaugamela 331 aC Oposat al rei, i potser perquè participà amb el seu fill en la conjura contra aquest, fou fet assassinar
Isaac Oliver
Pintura
Pintor miniaturista anglès d’origen francès.
Conreà el retrat, esdevingué pintor d’Elisabet I i de Jaume I d’Anglaterra El seu estil és detallista i copsa d’una manera realista els trets fisonòmics dels seus models Hom en destaca les miniatures existents al Victoria and Albert Museum Londres Conreà també el paisatge El seu fill Peter Oliver Londres 1594 — 1647 imità l’estil del seu pare
Omar Paixà
Història
Militar
Nom amb què és conegut Mihailo-Mića Latas, militar turc d’origen croat.
Desertor, fou, a Turquia, preceptor d’Abdülmecit I, que l’envià a Síria contra l’exèrcit egipci d’Ibrāhīm Paixà 1838 Ascendit a general, fou governador al Líban 1842, a Valàquia 1848, a Bucarest 1850, a Bagdad 1860, on fou destituït pels abusos, i, finalment, a Hercegovina 1861, on reprimí durament la rebellió de Montenegro Participà activament en la guerra russoturca 1853-56
Eliza Orzeskowa
Literatura
Novel·lista polonesa.
Fervent defensora del seu país, en les seves obres apareixen tots els ambients i problemes socials d’aquest Així Marta 1870 és de caire feminista, el tema jueu apareix a Eli Makower 1874 i Meir Ezofowicz 1878, els ambients rurals a Nad Niemen ‘Sobre el Niemen’, 1887 i Cham ‘El pagerol’, 1889 i els ambients burgesos a Dwa Bieguny ‘Dos pols’, 1892
Samsó Arbús
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Fou el primer que s’installà a Perpinyà ~1584, d’ençà de la curta estada que hi féu l’impressor Rosembach el 1500 La primera obra que hi imprimí fou la versió llatina del Directorium curatorum del bisbe d’Elna, Pere Màrtir Coma 1584 La seva presència a Perpinyà consta fins al 1598 el 1608 fou succeït en la impremta per Bartomeu Mas
Eduard Anseele
Història
Política
Polític flamenc.
El 1885 tingué un paper important en la formació del partit obrer belga, que entenia com una agrupació de cooperatives, sindicats obrers, mutualitats, etc, basada en la solidaritat local més que no pas en una autoritat central El 1914 defensà una política d’acció conjunta amb els liberals Fou diputat socialista al parlament 1894 i ministre 1920 1925-27 1930
Yann Queffélec
Literatura francesa
Crític i narrador francès.
Molt prestigiós al seu país, fill del també escriptor Henri Queffélec, ha escrit, entre d’altres, les novelles Le charme noir 1983, Les noces barbares premi Goncourt 1985, Le maître des chimères 1990, Disparue dans la nuit 1994, Et la force d’aimer 1996, Noir animal ou la menace 1997, Osmose 2000, Boris aprés l’amour 2002 i Éloge de l’alcool 2005
Neith
Mitologia
Deessa egípcia.
Divinitat guerrera un dels seus emblemes és un arc amb dues fletxes, era protectora del Delta i deessa de la inundació El seu culte, que s’estengué a l’Alt Egipte, data d’època molt antiga i era popular sobretot entre les dones Durant la dinastia XXVI fou la principal divinitat d’Egipte pel fet d’ésser Sais la capital del país