Resultats de la cerca

De família d’emigrats russos, es dedicà primerament al periodisme La seva obra presenta la problemàtica jueva amb grans dosis d’observació, ironia i humor, trets que l’acosten a Dickens Cal destacar-ne les novelles Children of the Ghetto 1892, The King of Schnorrers 1894, Dreamers of the Ghetto 1898, etc, i, entre altres peces teatrals, The Melting Pot 1908 Fou un actiu capdavanter del moviment sionista

Seguidor dels corrents d’avantguarda fou un dels iniciadors de la revista Skamander , la seva poesia va des d’una gran exaltació lírica fins a actituds més meditatives i filosòfiques Cal destacar els reculls Wiosna i wino ‘Primavera i vi’, 1919, Laur Olimpijski ‘Llorer olímpic’, 1927, Pamiętnik miłości ‘Memorial d’amor’, 1925, Rozmowa z puszczą ‘Conversa amb el bosc’, 1929 i Róża wiatrów ‘La rosa dels vents’, 1942

S'inicià com actor, i el 1967 passà a dirigir films que denunciaven la injustícia social a Turquia El 1974 fou detingut i empresonat fins que el 1981 aconseguí d’escapar-se i s’exilià primer a Grècia i després a França on donà a conèixer la seva obra Umut 1970, Agit 1971, Yol 1982, que guanyà el festival de Canes i Le mur 1983, entre d’altres

Es donà a conèixer a les planes de Matarratos , Interviu i La Vanguardia El 1977 intervingué en la fundació d' El Jueves —on continua collaborant— i durant els anys vuitanta publicà a El Periódico una tira diària del seu personatge Quico, el progre , que l’ha fet molt popular, i del qual àdhuc hom n'adaptà una sèrie d’episodis per a la televisió, en la qual participà com a guionista

Periodista, el 1918 intervingué en la creació del Partido Obrero Campesino, del qual fou secretari general Del 1919 al 1923 viatjà per Europa, i es féu socialista En tornar al seu país, s’afilià a l’APRA, del qual s’apartà el 1928, i fundà el partit comunista peruà Assagista destacat, fou el primer pensador que assimilà els esquemes del marxisme a les realitats de l’Amèrica Llatina

Menà una vida solitària al desert durant quaranta-set anys El seu sepulcre, a Palestina, ja era molt visitat al segle VI La seva pintoresca llegenda mala vida, conversió, solitud a la Transjordània, la llarga cabellera que li servia de vestit, l’amistat amb el lleó, que ajudà a enterrar-la la féu molt popular, i forní temes a la iconografia medieval La seva festa se celebra el 2 d’abril

Militant destacat del blasquisme, fou diputat a corts pel Partit d’Unió Republicana Autonomista 1933 El 1934 fou un dels protagonistes de l’escissió que fundà l’Esquerra Valenciana, del qual partit, dins la candidatura del Front Popular, tornà a ésser diputat el 1936 Figurà dins la minoria parlamentària d’Esquerra Catalana Escriví Las conspiraciones contra la Dictadura 1930, narració dels intents d’enderrocament del 1926 i el 1930

Intentà d’aplicar a la psiquiatria i a la criminologia la metodologia positivista A Genio e follia 1864 descriu la condició del geni com una degeneració d’origen neuròtic afí a la bogeria, a la qual pot conduir alguna vegada A L’uomo delinquente 1876 descriu les característiques físiques de l’arquetip del delinqüent i afirma que tant aquestes com la conducta delictiva són predeterminades per factors congènits

Mestre, exercí fins el 1940, que s’establí a Perpinyà És autor de nombroses novelles, centrades en el país i la seva gent Le mas des Oubells 1933, Ombres sur les champs 1934, La flamme sauvage 1936, Le vin pur 1945, la sèrie Les Grégoire, La terre du liège 1953, Le refus 1962 i Simon Roquère 1969 Escriví també contes, i collaborà a nombroses revistes, com “Vu”, “Regards”, “Prolétariat”, etc

Redactor dels diaris Slovák 1928 i Gardista 1940, es destacà sobretot per la trilogia novellística Zivý bič ‘El fuet vivent’, 1927, Hmly na úsvite ‘Bromes de l’alba’, 1930 i Vosídlach ‘A l’emboscada’, 1940, continuada en Zhashnute svetlá ‘Llums apagades’, 1958 i Kto seje vietor ‘Qui sembra vent’, 1964, sobre els problemes del seu poble sota les successives dominacions És autor d’unes memòries Zelená krv ‘Sang verda’, 1970