Resultats de la cerca
Es mostren 19660 resultats
refugi de Certascan

Refugi de Certascan
© Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Lladorre (Pallars Sobirà).
Emplaçat dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu, a la vall de Cardós, a 2240 m d’altitud, prop d’on desaigua l’estany de Certascan Propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, disposa de quaranta places d’allotjament i de diferents serveis Per la seva situació, facilita la realització de nombroses travesses i ascensions a diferents cims del Pallars Sobirà
vegueria de Montblanc
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia la Conca de Barberà (excepte la rodalia de Santa Coloma de Queralt i el sector de Senan, Vimbodí i Vallclara), el vessant esquerre de la vall del riu Corb, de Vallfogona a Belianes, l’Espluga Calba, l’Albi i Cervià, a les Garrigues, el Priorat, Vinebre, Garcia, Móra la Nova i el terme general de Tivissa (inclòs Vandellòs), a la Ribera d’Ebre, i el sector N del Camp de Tarragona, especialment el que pertanyia al comtat de Prades.
Al s XIV tot el sector de les muntanyes de Prades, del Priorat i de la Ribera d’Ebre pertanyia a la vegueria de Tortosa El 1716, amb la Nova Planta, la vegueria de Montblanc fou incorporada al corregiment de Tarragona, dins el qual constituí l' alcaldia major de Montblanc , una de les dues en què aquest fou dividit El 1718 comptava amb 16723 h
Montanyana
Vila (616 m alt) i antic cap del municipi del Pont de Montanyana (Ribagorça), a la confluència dels barrancs de Sant Joan i de Sant Miquel, que formen el barranc de Montanyana, afluent per la dreta de la Noguera Ribagorçana.
L’església parroquial és dedicada a Santa Maria Hi hagué un priorat de l’orde de l’Hospital, testimoniat entre els anys 1379 i 1769, sota l’obediència del comanador de Susterris L’antic castell de Montanyana i la vila havien estat cedits als hospitalers el 1175 pel comte de Pallars Jussà Ramon El lloc formava un enclavament del bisbat d’Urgell dins el de Lleida
Orbetello
Ciutat
Ciutat de la província de Grosseto, a la Toscana, Itàlia.
La població s’aixeca sobre l’emplaçament d’un antic poblat etrusc una petita llenca de terra ficada dins una llacuna estesa entre les dues franges de terreny que uneixen el Monte Argentario amb la terra ferma Conserva restes etrusques i muralles del temps del domini castellà Extreu mineral de ferro del Monte Argentario La llacuna té fama pels nombrosos ocells de pas que la visiten
comtat de Lodeva
Història
Territori feudal occità centrat en la ciutat homònima.
Durant el regnat de Felip II de França passà a ésser jurisdicció dels bisbes de Lodeva, després d’ésser-ne destituïts els comtes de Roergue Dins el comtat hi hagué també els vescomtes de Lodeva El títol vescomtal fou transmès per Nobília morta després del 1070, filla dels vescomtes Odó i Luimberga, el seu marit, el vescomte Gilbert II de Carlat, i a llurs descendents
nabateu | nabatea
Etnografia
Història
Individu d’un poble semita, probablement d’origen àrab aramaïtzat, enclavat a la regió nord-occidental de la península Aràbiga.
Poble nòmada, els seus orígens són obscurs Se sedentaritzà al voltant de nuclis urbans Petra, Hegra, on constituí importants centres mercantils que el portaren a dominar les rutes comercials que anaven des d’Aràbia fins a la mar Roja a la fi del segle IV aC Assimilats dins l’imperi Romà 105 dC, els nabateus perderen llur prestigi comercial enfront de l’expansió dels palmirencs
pica baptismal
Pica baptismal conservada a l’església de Sant Joan les Fonts
© Fototeca.cat
Art
Cristianisme
Pica destinada a fer-hi els bateigs.
Substitució de l’antiga piscina baptismal, a l’interior del baptisteri, fou introduïda amb la supressió del baptisme per immersió Gairebé sempre circular o poligonal, dins una capella prop de l’entrada, anomenada també baptisteri , recollint així la tradició de situar el baptisteri abans de l’església, com a signe de la doctrina referent a la pertinença al cos místic a través del sagrament del baptisme
professió
Sociologia
Activitat permanent, que requereix un títol i que serveix com un mitjà de vida i que a més determina l’ingrés en un grup professional determinat.
Les atribucions i els deures que deriven de l’exercici d’una professió estan definits legalment els collegis professionals i altres corporacions professionals vetllen pel compliment d’aquests deures i per la defensa dels interessos dels seus membres, fins a l’extrem que les professions defineixen estaments dins la societat així, per exemple, hom parla de la classe mèdica, dels advocats, dels enginyers, etc
senatconsult vel·leià
Dret català
Dret romà
Senatconsult (vers el 46 dC) degut als cònsols Marc Sul·là i Vel·lei Tutor, pel qual és concedida una excepció a qualsevol demanda o petició judicial que tingui per objectiu l’execució d’una obligació assumida per una dona o per haver donat fiança o acceptat préstecs per compte d’altri.
Més endavant la jurisprudència l’anà estenent a tots els casos d’intercessió de la dona Dins l’ordenament jurídic romà, aquella institució fou completada per l’autèntica de Justinià Si qua mulier , on es declararen nuls tots els actes d’intercessió de la muller a favor del marit, si doncs aquella no en tenia profit Des del segle XIII s’estengué a l’ordenament jurídic català
creuera
Tecnologia
Sistema emprat en els motors de cilindrada elevada, de doble efecte o de cursa llarga, a fi d’evitar l’empenta lateral del pistó contra les parets del cilindre a causa de les sol·licitacions de la biela.
Consisteix en una peça d’acer de forma cúbica, amb un forat on encaixa l’eix del pistó i dos sortints laterals de forma cilíndrica on s’ajusta el peu de la biela, que porta collat el patí Aquest recolza en una guia que ha d’ésser ben parallela a l’eix del cilindre, per a aconseguir que el pistó es mogui dins del cilindre perfectament centrat