Resultats de la cerca
Es mostren 22528 resultats
reflectivitat radar diferencial
Meteorologia
Diferència entre la reflectivitat horitzontal i la vertical en un radar amb polarització dual.
Un radar dotat amb un sistema de polarització dual horitzontal-vertical emet alternativament ones polaritzades horitzontalment i verticalment A causa de la deformació de les gotes de pluja quan assoleixen un diàmetre gran, la reflectivitat d’aquestes en les ones polaritzades horitzontalment és més gran que la corresponent a les ones polaritzades verticalment La diferència entre ambdues, anomenada reflectivitat diferencial, pot servir per a distingir entre la precipitació líquida i la de calamarsa, ja que en el primer cas és positiva i en el segon, gairebé nulla
vorticitat geostròfica
Meteorologia
Vorticitat del vent geostròfic.
La vorticitat dona una mesura quantitativa de la rotació d’un fluid És un vector determinat pel rotacional de la velocitat La vorticitat geostròfica és especialment important, atès que el vent geostròfic és una bona aproximació al vent real En meteorologia interessa sobretot el component vertical de la vorticitat del vent geostròfic, ja que està molt relacionat amb les pertorbacions atmosfèriques depressions, ciclons, tempestes, etc En la pràctica, l’anàlisi del camp de vorticitat i de la seva evolució constitueix un dels fonaments de la predicció meteorològica
inocibe

inocibe Inocybe rimosa
Alexey Sergeev (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Nom donat als bolets del gènere Inocybe, de la família de les cortinariàcies, de mida relativament petita, de menys de 6 cm, de cama més o menys cilíndrica i barret cònic o conicoconvex, amb la superfície fibril·losa i làmines de color bru ocraci clar, gairebé sempre dotats d’una forta sentor, sovint espermàtica.
Des del punt de vista alimentari, cal rebutjar els bolets d’aquest grup, ja que la majoria són tòxics, mentre que els que no ho són, tenen poc valor culinari i es corre el risc de confondre’ls amb les espècies tòxiques Viuen en tota mena de boscos i fins i tot en parcs i jardins Els primers símptomes d’intoxicació apareixen bastant ràpidament, de vegades, abans i tot d’acabar l’àpat consisteixen en una forta sudoració, amb vòmits, diarrea i trastorns de caràcter nerviós
iberomesornis
Paleontologia
Au fòssil, de la subclasse dels arqueornítids, del Cretaci inferior trobada al jaciment de Las Hoyas, a Conca.
Evolutivament, l’iberomesornis se situa entre el primer gènere d’au conegut, l’arqueòpterix, del Juràssic superior, i les aus d’aspecte modern del Cretaci superior com Hesperornis i Ichthyornis Malgrat conservar alguns dels caràcters reptilians que són presents a l’arqueòpterix, l’iberomesornis mostra ja una marcada especialització cap al vol actiu, com ho demostren els dits de les ales, molt reduïts, i la presència d’un veritable pigostil o os caudal, en lloc de les prop de vint vèrtebres lliures de l’arqueòpterix
expectatives racionals
Economia
Hipòtesi segons la qual els agents econòmics, en un món en què la informació no és perfecta, prenen les seves decisions a partir d’una previsió de l’escenari futur.
La formació d’aquestes expectatives implica que els agents actuen de manera racional, utilitzant tota la informació disponible, incloent-hi les relacions bàsiques de l’economia Representa un procés d’aprenentatge mitjançant les correccions d’errades i la incorporació de nova informació tot i això, no implica que les previsions sobre els valors de les variables siguin perfectes, ja que es cometen errades de càlcul Aquesta hipòtesi és a la base de la Nova Macroeconomia Clàssica, que té el seu principal exponent en Robert ELucas
accessibilitat
Economia
Geografia
Possibilitat de contacte entre dues localitzacions en funció de la llur situació dins l’espai.
Terme bàsic de la teoria de la localització, anomenat també posició relativa , ha estat utilitzat com a concepte geomètric així, la geografia quantitativa aplica la teoria de grafs de la topologia matemàtica per analitzar l’accessibilitat de l’espai humà També ha estat analitzada des del punt de vista social, per les implicacions que té amb el poder econòmic, ja que la major o menor accessibilitat a l’espai i a la informació depèn de la pertanyença a una classe social o a una altra
filogènia
Biologia
Branca de la biologia que estudia el procés de la filogènesi.
L’estudi de la filogènesi dels organismes ha fet canviar l’enfocament de la sistemàtica, que ja no es basa solament en la morfologia concepte estàtic , sinó també en l’evolució concepte dinàmic Per aquest motiu, la zoologia, la botànica i la microbiologia, vistes des de la filogènia poden ésser definides com l’estudi comparatiu de la diversitat d’animals, de plantes i de microbis, respectivament L’estudi filogenètic és indispensable per a conèixer el grau de parentiu entre els diversos grups d’ordres, de famílies, etc
Emilio Porrini
Música
Clarinetista i compositor italià.
Format a Milà amb BCarulli, Ernesto Cavallini i ROrsi, el 1873 ja era primer clarinet del Teatro dal Verme de Milà i el 1875 ho era també de la Società dei Concerti Popolari di Milano Després del 1880 s’establí a Barcelona, on fou primer clarinet del Liceu i professor d’aquest instrument al Conservatori del Liceu Actuà com a concertista per l’Amèrica del Sud, a València 1892, etc Deixà concerts per a clarinet, danses i romances, com Povero fiore , dedicada a Evarist Arnús
Pere Bernat d’Olesa i Rovira
Metge.
Fill de Jaume d’Olesa i Pont, estudià filosofia, matemàtiques i medicina a les universitats de Pisa 1490-95, Montpeller i Lleida El 1497, ja doctor en arts i medicina, s’establí a València, on fou nomenat diverses vegades “examinador de metges” El 1532 aparegué, pòstumament, la seva Summa totius philosophiae et medicinae , exposició sistemàtica de la filosofia natural, la biologia i la medicina des d’una perspectiva atomista El 1536 fou reeditada amb l’addició del tercer tractat, transcrit pel seu deixeble Francesc Pujades
Bernat Marquet
Economia
Mercader i armador.
El 1296 comandà, amb Romeu de Marimon, el petit estol barceloní que collaborà en la conquesta de Múrcia per part de Jaume II, i sembla que també fou present en la flota catalana que bloquejà l’estret de Gibraltar, mentre els castellans assetjaven Algesires, el 1309 El 1313 era a Sicília amb l’almirall Bernat de Sarrià, nomenat almirall de Sicília, que l’envià com a missatger al rei Jaume II Ja a Barcelona, el 1314 hi enrolava tropes per compte del rei Frederic II de Sicília