Resultats de la cerca

Capità de sapadors 1808, el 1811 intentà d’alliberar el castell de Montjuïc de mans dels francesos El 1825 era comandant del regiment d’infanteria de Cantàbria Perseguit pel comte d’Espanya, emigrà a França 1826, d’on tornà el 1833 Ascendí a tinent coronel 1844 i a coronel al cap de poc temps És autor de diverses publicacions tècniques, i féu els plans de Tarragona, Terrassa i Girona A Barcelona traçà els carrers de Sobradiel i de Cervantes, i la tomba del general Castaños, a l’església de la Mare de Déu de Lledó, a Valls 1819 Féu el Passeig del Cementiri, a Barcelona 1819-36, i projectà l’…

Consta la seva activitat a partir del 1537 i, almenys, fins l’any 1575 Se suposa que morí poc després d’aquesta data, a la Seu d’Urgell Treballà a Barcelona, Lleida, Tarragona i, principalment, a la Seu Entre les seves obres conservades destaquen el retaule de la capella de la Pietat i el grup de la Dormició de la Mare de Déu per a la mateixa capella de la catedral de la Seu 1548 Amb Pere Ostris contractà la construcció de la caixa de l’orgue de la catedral de Tarragona 1562 i intervingué en la restauració de la del de Santa Maria del Mar, a Barcelona A les dues últimes dècades…

Féu llargs viatges d’exploració per les mars australs, i particularment per l’Antàrtic Cartografià la costa occidental dels EUA i una part de les costes de l’Antàrtida L’any 1838 sortí de Hampton Road amb sis naus a les seves ordres, per a un llarg periple Després d’haver passat per la Terra del Foc, arribà a 70° de latitud S continuà el viatge i anà cap a Austràlia De Sydney, embarcà l’any 1839 cap a l’Antàrtida sector de l’actual Terra de Wilkes, i després continuà pel Pacífic fins a la costa occidental dels EUA Finalment es féu de nou a la mar i, a través del Pacífic, l’Índic…

El cos és allargat i presenta un engruiximent a la part mitjana el cap, arrodonit, és petit comparat amb la resta Aquestes característiques els donen una forma molt dinàmica per a moure's bé en llur ambient, que és la mar Destaca el gran desenvolupament de les dues dents canines de la mandíbula superior, que poden ultrapassar els 70 cm de llargada La pell, molt gruixuda, és de color vermellenc en els individus joves i groguenc en els vells Es nodreixen bàsicament de molluscs, peixos i equinoderms Habiten a les regions circumpolars del nord, i llur carn és apreciada pels esquimals…

Totes les demosponges pertanyen al tipus lèucon, bé que quan són joves adopten la forma d’organització rhagon Habiten a les aigües dolces i a les marines Hom les divideix habitualment en tres subclasses tetractinèllides , monactinèllides i esponges ceratoses Representants més importants de la classe de les demosponges subclasse dels tetractinèllides ordre de les mixosponges Halisarca Oscarella ordre de les microscleròfores Plakina ordre de les corístides Geodia Tethya taronja de mar subclasse de les monactinèllides ordre de les hadromerines Poterium copa de Neptú Suberites pa…

L’espècie més coneguda és el salmó europeu Salmo salar , de cos allargat, d’1 m de longitud mitjana i de 15 kg de pes El seu color experimenta nombroses variacions durant el seu desenvolupament, el dors es torna finalment blavós, l’abdomen i els flancs, argentats, i les aletes, una mica més fosques Abandonen les aigües marines en què habiten sobretot a l’Atlàntic nord i en l’època de reproducció remunten els rius europeus i americans i hi fan la posta, segons les edats, en diverses èpoques de l’any Els alevins romanen d’un a sis anys, generalment dos, a les aigües dolces oxigenades, segons…

Aquest any estrenà el seu primer espectacle, La bruixa marruixa , i el 1988 actuà per primera vegada en l’àmbit internacional, al FITEI de Porto El 1993, amb actors de la companyia i actors exiliats de l’antiga Iugoslàvia, fundà la companyia Teatre de la Resistència Ha estat premiada nacionalment i internacionalment nombroses vegades i es considera una de les companyies de teatre amb més ressò internacional de la darrera dècada Entre el seu repertori cal destacar Nit màgica , El foc del mar , Ibers o Veles e vents , totes elles representades internacionalment i guardonades…

Fundada el 1885 per Albert Boehringer 1861-1939, té la seu central a Ingelheim am Rhein Renània-Palatinat A més de medicaments, elabora també productes químics, per a la sanitat, veterinaris, i té una presència destacada en els camps de la biotecnologia i l’alimentació El 1999 obtingué uns ingressos d’uns 5 500 milions de $ i, amb 139 companyies filials en més de 60 països, ocupava unes 26 500 persones El 1952 fundà una filial espanyola, que ha esdevingut una de les més importants i és localitzada a Catalunya Barcelona oficines, Malgrat de Mar producció química, Sant Joan Despí i…

El jaciment és situat damunt d’un turó a la cala de Santa Ponça Un primer assentament, datat dels s VIII-VII aC, se situà en un coll entre dos petits cims del puig, protegit per dos trams de muralla que s’estenien de cim a cim Al s VI aC es bastí un recinte emmurallat en el cim mateix, dotat de quatre torres semicirculars La proximitat a la mar devia facilitar els intercanvis comercials, i les nombroses troballes de ceràmiques ebusitanes mostren que mantingué una intensa relació amb l’Eivissa púnica, sobretot al s IV aC, en què devia ésser un dels assentaments talaiòtics més importants de…

Fou creat el 1914 a partir de la fusió dels laboratoris de biologia marina de Santander, dependents de la Universitat de Valladolid i fundats el 1886, i de Porto Pi, dependent de la Universitat de Barcelona i fundat el 1906 Actualment és un organisme autònom de l’estat distribuït en una seu central a Madrid, diferents centres oceanogràfics costaners i algunes plantes experimentals d’aqüicultura A més, disposa d’una flota de sis vaixells oceanogràfics de diferent tonatge Per la seva carecterística d’organisme de competència estatal, l’Institut representa el govern espanyol davant d’…