Resultats de la cerca

Propugnà la construcció d’un partit proletari basat en els sindicats i la instauració d’un govern obrer i camperol Sorgit a Barcelona el 1967, fou desmantellat el 1969 per la policia i reprengué l’activitat amb Ramon Ferri a partir de la Federación Universitaria Democrática Española FUDE i d’algunes grans empreses del metall El 1971 participà en la constitució de l’Assemblea de Catalunya i proposà a les altres forces d’esquerra construir un front comunista trotskista No ha concorregut a cap convocatòria electoral i ha donat un suport sistemàtic al Partit Socialista Unificat de Catalunya i…

En fou promotor i director Ramon Fabregat i Arrufat, l’escriptor Vicenç Riera Llorca com a assesor de la secció de lletres i Joan Giménez encarregat de la secció d’arts plàstiques Publicà 116 números, i de fet era la continuació de Pont Blau , de la qual en conservà la presentació Recollia articles de crítica, ressenyes, assaigs, cròniques i informacions sobre la literatura, les arts plàstiques i la política a l’exili i a Catalunya Els darrers anys minvà en interès i en planes En foren principals collaboradors Josep Carner, Manuel de Pedrolo, Avellí Artís-Gener, Pere Calders, Rafael Tasis,…

Dels Mediona passà als Durfort, als Calders i als Ferran Gaspar de Ferran i de Calders la vinculà el 1583, i per mort sense fills passà a Elisabet Castellana de Mesquita i de Ferran, muller del primer comte del Castell de Centelles A la mort sense fills de llur filla Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita, passà de nou als Calders, barons de Segur En morir sense fills Ramon Calders-Ferran i Lleu passà a la seva muller Teresa de Marimon i Roger, però li fou posat plet pels Calders, que el perderen 1662 Mitjançant un casament s’arribà a un arranjament familiar Els Calders el 1689 la…

Inicialment fou constituït el 1972 pel premi d’assaig Joan Fuster a iniciativa d’E Tàrraga, i convocat per la llibreria Tres i Quatre, i des de l’any següent inclogué ja el premi Vicent Andrés i Estellés de poesia i l’ Andròmina de narració A partir de l’any 2003 hom atorga també el premi Octubre de teatre Pere Capellà, i entre els anys 2001 i 2008, reprenent una iniciativa de la revista El Temps  del 1986, atorgà el premi de periodisme d’investigació Ramon Barnils L’any 2025 no es convocaren els premis Des de la seva creació, Acció Cultural del País Valencià  s’ha fet càrrec de la celebració…

Fill quart d’Hug i de Beatriu de Ribelles, heretà el patrimoni familiar per mort dels dos germans Ponç V i Hug IV i pel fet d’ésser clergue el tercer Cavaller, serví el rei Martí a Sicília i fou conseller reial i camarlenc Acompanyà Martí el Jove a Sardenya 1408 i fou testimoni del seu testament Habità amb preferència als seus feus de Sicília A Sardenya tenia Sanluri i Decimo, en domini poc efectiu Fou conseller de la reina Blanca, vídua de Martí I de Sicília, i camarlenc de Ferran I de Catalunya-Aragó, el qual acompanyà a Perpinyà 1415 Deixà les possessions de Catalunya al seu fill Hug V i…

Fill probable de Ramon de Saguàrdia i parent pròxim de la reina Elisenda de Montcada Era canonge d’Elna i de Barcelona Fou elegit bisbe de Vic el 1306 Augmentà l’esplendor del culte i inicià el toc de l’àngelus a la catedral El 1315 cedí al rei el domini de la part episcopal de la ciutat de Vic, que els bisbes posseïen des del 890 També li cedí el domini dels castells i termes de Montbui, Tous i l’Espelt Celebrà un notable sínode el 1318 i començà la construcció del claustre gòtic de la catedral Morí a la casa Cervelló de Barcelona, on havia anat per entrevistarse amb el rei Fou enterrat a la…

Llicenciat en lletres, fou fundador i president de l’Orfeó Gracienc i secretari de la Unió Catalanista Escriví comèdies i collaborà a Cu-Cut , on, del 1910 al 1912, emprà el pseudònim Flavius per als seus versos satírics sobre l’actualitat política i social També escriví a L’Esquella de la Torratxa , La Tralla , El Renaixement , La Veu Gracienca  i La Veu de l’Empordà , entre d’altres Guanyà alguns premis de poesia i actuà de mantenidor als Jocs Florals del 1924 Escriví l’assaig Art i monuments Catalunya 1926, i el 1951 publicà l’inventari Els pseudònims usats a Catalunya , on n’aplegà uns 3…

Fill i hereu del cavaller Antoni de Vilaplana i Seragut, fou condemnat el 1620 a reclusió per haver matat el governador a Copons Commutada la pena pel servei a Flandes 1634, s’evadí prop de Perpinyà Nebot de Pau Claris, inicià en nom d’ell les negociacions amb els francesos en guerra contra el rei de Castella el 1640 intervingué en el pacte d’ajuda militar de Ceret , amb Ramon de Guimerà i de Tamarit , acompanyà el representant francès Monsieur Espenan a Barcelona i a Tarragona, i en capitular aquest, agrupà una petita força de cavalleria al Penedès contra l’exèrcit castellà del…

L’actual partida del Sant Sepulcre és situada entre les Oluges i la Manresana, al peu de la carretera de Cervera a Manresa El lloc o quadra del Sant Sepulcre és conegut des de l’any 1095, en què consta que Guillem Ramon, comte de Cerdanya, tenia un alou a Montfalcó, a la partida del Sant Sepulcre Per aquelles dates és molt possible que la capella ja existís Per donatiu d’algun noble, potser Galceran de Santafè, el rector de Clarà municipi de Castellar de la Ribera, Solsonès tenia el patronat d’aquesta capella del Sant Sepulcre l’any 1235 Al segle XVI encara conservava aquesta prerrogativa A l…

La caseria de Queràs és situada prop de la carretera que uneix Tarroja de Segarra amb Sant Ramon, al nord del terme de Cervera D’aquest indret s’han localitzat escasses referències documentals, tot i que les sevesvicissituds històriques anaren unides al del veí llogaret de Tudela El seu castell és esmentat l’any 1045 en una escriptura per la qual Guillem, fill d’Elomar, donà el castell del Llor a la seva esposa Ingilberga i a llur fill Hugó aquesta fortalesa incloïa dins el seu terme altres castells, entre els quals hi havia el de Queràs Segons indiquen els fogatjaments dels anys 1365-70,…