Fill i hereu del cavaller Antoni de Vilaplana i Seragut, fou condemnat el 1620 a reclusió per haver matat el governador a Copons. Commutada la pena pel servei a Flandes (1634), s’evadí prop de Perpinyà. Nebot de Pau Claris, inicià en nom d’ell les negociacions amb els francesos en guerra contra el rei de Castella; el 1640 intervingué en el pacte d’ajuda militar de Ceret, amb Ramon de Guimerà i de Tamarit, acompanyà el representant francès Monsieur Espenan a Barcelona i a Tarragona, i en capitular aquest, agrupà una petita força de cavalleria al Penedès contra l’exèrcit castellà del marquès de Los Vélez. A la mort (1641) de Pau Claris, lluità encara al Rosselló, però deixà de tenir càrrecs de responsabilitat.