Resultats de la cerca

La seva formació musical tingué lloc a la seu metropolitana de València, on el 1713 succeí a Joan B Cabanilles com a organista interí, la qual cosa feu que s’iniciés amb aquest mestre El 1715 obtingué la plena titularitat del càrrec, segons l’informe dels membres del tribunal examinador, Pere Rabassa i Felip Vicente Durant el seu exercici, feu ampliar l’orgue de la seu amb "molts registres de música moderna" En 1724-25 tingué cura dels nens cantors De la seva obra conservada cal esmentar el Libro de tocatas para címbalo , collecció de sonates amb doble…

El 1778 ingressà com a escolà de cant a la catedral de València, on es formà amb Rafael Anglès, l’organista de la seu El 1788 obtingué el lloc d’organista de l’església parroquial de Santa Catalina, i l’1 de juny de 1790 fou nomenat segon organista de la catedral Pel setembre del 1790 passà a l’orgue de la seu d’Oriola, i durant la dècada dels noranta oposità al magisteri de capella de la seu de València 1793 i de la de Granada 1796 El 8 de febrer de 1796 fou nomenat tiple de la seu valenciana, i el 21 de setembre del mateix any, organista…

Com el seu germà, fou un infant prodigi i tocà en públic per primer cop a dos anys d’edat Estudià amb Frank Marshall, Alfred Cortot i Emil von Sauer El 1935, quan encara no tenia dotze anys, ja havia actuat a París, Madrid, Barcelona, Berlín, Roma i Viena, en solitari, amb el seu germà o amb orquestres tan prestigioses com l’Orquestra de Concerts Lamoureux, l’Orquestra dels Concerts Colonne de París, l’Orquestra Simfònica de Madrid i lPau Casals Com el seu germà, fou sòcia honorària de l’Orquestra Simfònica de Madrid L’any 1938 es casà amb el director i violoncellista Ernest Xancó L’any 1944…

Fou fundat al setembre del 1921 a Barcelona El seu precursor fou la Federació Espanyola d’Esports de Defensa, creada uns quants mesos abans, també a Barcelona El seu naixement sorgí d’una reunió al Barcelona Boxing Club i entre els seus promotors destacà el pioner de la boxa a Catalunya Ramon Larruy, qui ocupà el càrrec de president de la primera junta directiva de l’entitat i el 1923 n’esdevingué el secretari El gimnàs de l’Ateneu Enciclopèdic Popular fou la primera seu social Creà tres comitès regionals —Catalunya, Llevant i Castella—, per controlar,…

Fill del rei suec Joan III i de Caterina Jagelló i nebot matern de Segimon II de Polònia La dieta polonesa l’elegí rei el 1587, preferint-lo a l’arxiduc Maximilià d’Àustria i el 1592, a la mort del seu pare, fou proclamat rei de Suècia Campió de la Contrareforma, intentà de sotmetre a la Santa Seu els ortodoxos lituans i polonesos acta d’unió de Brest-Litovsk, 1595 i afavorí els catòlics suecs Això i la subordinació dels interessos de Suècia als de Polònia descontentaren la majoria dels suecs, que el deposaren i cridaren al tron el seu oncle Carles IX A…

A 22 anys era ja mestre a la seva vila nadiua, on residí fins el 1651 Es traslladà a Brusselles, a la cort de l’arxiduc Leopold-Guillem, regent dels Països Baixos El 1665 era director de l’acadèmia d’Anvers El seu art és la unió de la tradició simbolista del s XVI flamenc i el naturalisme italià sorgit de Caravaggio Exemple del primer aspecte són les seves composicions amb temes de màgia i bruixeria Del segon són típics els seus quadres de camperols en festa o reunits a la taula d’una taverna Hom pot parlar de bambotxada en referir-se als seus quadres La seva pintura no és…

Fou deixeble de Fèlix d’Urgell i l’acompanyà a la controvèrsia d’Aquisgrà 799, on aquest defensà sense èxit les seves doctrines adopcionistes Claudi també se n'hagué de retractar L’arquebisbe Leidrad, administrador de la seu urgellenca, se l’endugué a la seu de Lió, des d’on passà posteriorment a Aquitània, a la cort de Lluís el Piadós, el qual el féu nomenar bisbe de Torí Escriví extensos comentaris bíblics, gairebé tots inèdits La seva iconoclàstia i les crítiques al culte dels sants i als pelegrinatges a Roma es reflecteixen en diverses obres exegètiques i…

El seu nom propi, que canvià poc temps abans de la mort, era Constantí És anomenat apòstol dels eslaus, juntament amb el seu germà Metodi A Constantinoble fou deixeble de Foci i adquirí fama de filòsof Evangelitzà els khàzars 860 i, juntament amb el seu germà, Bohèmia i Moràvia, cridats pel duc Rostislav 861 Coneixedor de la llengua eslavònica, parlada també a la seva regió d’origen, Macedònia, hi traduí els texts bíblics i litúrgics de ritu romà Per a això creà un alfabet, conegut amb el nom de glagolític , tot i que és el ciríllic el que porta el…

Fill d’Assarhaddon, és el darrer entre els grans reis d’Assíria, la qual desaparegué poc després del seu regnat Continuà la conquesta d’Egipte, iniciada pel seu pare, i derrotà Taharka 667 i després Tanutamun saqueig de Tebes, 663 Psammètic I, fundador de la dinastia XXVI, no tardà, però, a posar fi al domini assiri ~656 El sud i l’oest amenaçaren seriosament el seu poder en aliar-se el seu germà Shamash-shum-ukin, rei de Babilònia, amb Elam, l’etern enemic del món mesopotàmic En el decurs de diverses campanyes, els assiris prengueren…

En morir 1309 Guillema de Bearn, passà al seu nebot Gastó d’Armanyac, vescomte de Fesenzaguet, el qual per un conveni 1311 la cedí al seu cosí, el comte Gastó I de Foix, que la llegà al seu fill, el vescomte Roger Bernat III de Castellbò El fill d’aquest darrer, el vescomte Roger Bernat IV mort el 1381, hagué de donar-la al rei Joan I la incorporà a la corona el 1387, i el 1390 la vengué definitivament a la ciutat de Barcelona