Resultats de la cerca

Durant el govern de William Pitt negocià amb França un tractat comercial 1786, influït per les idees del liberalisme econòmic d’Adam Smith Participà en diferents missions diplomàtiques als Països Baixos per arreglar qüestions colonials

De tendències neoromàntiques, era conegut com a enginyer, financer, economista i polític d’ideologia liberal Fou ministre de foment del govern revolucionari del 1868 i, més tard, ministre d’hisenda 1874 Els seus nombrosos drames, escrits amb un vers fàcil, assoliren èxits espectaculars entre el públic de l’època en són els més característics O locura o santidad 1877, El gran galeoto 1881, En el seno de la muerte 1879, Lo sublime en lo vulgar 1890, Mariana 1892, La duda 1898 i A fuerza de arrastrarse 1905 Són obres sovint destinades al repertori d’actors com Antonio Vico, Rafael Calvo o María…

Estudià a Londres i a Harvard EUA Afiliat al partit republicà popular —de centreesquerra—, en fou secretari general 1966-71 i president 1972-80 Primer ministre 1974, 1977 i 1978-79, l’any 1974 ordenà la invasió de Xipre En 1980-82 fou sovint empresonat i sancionat pel règim militar que el 1980 prengué el poder El 1989 esdevingué secretari general del Partit Democràtic de l’Esquerra, i el 1999 primer ministre El seu precari estat de salut bloquejà sovint l’acció de govern, però es negà a dimitir el càrrec fins que l’hagué d’abandonar arran de la victòria del Partit de la Justícia i el…

Autor d’una nombrosa filmografia, treballà amb alguns pioners del cinema nord-americà com DWGriffith i Douglas Fairbanks Entre els seus films són especialment coneguts Robin Hood 1922, The Iron Mask 1929 i The Sands of Iwo Jima 1949

Vestit d’etiqueta, amb frac i barret de copa, imitava davant els braus les actituds dels toreros famosos Debutà a València el 1914 Amb Carmel Tusquelles Xarlot i un peó conegut per El Botones formà quadrilla unes quantes temporades Complementà sovint les actuacions amb les de la banda de L'Empastre Fou autor d’un llibre de memòries, Aventuras y desventuras de Llapisera fou també empresari taurí

Estudià Marx a Leipzig 1885 el 1896 fou encarregat a Bordeus del primer curs creat a les universitats franceses de ciències socials i pedagogia, i el 1902 ocupà la càtedra de ciències de l’educació a la Sorbona Fundà 1879 la revista l' Année sociologique , per mitjà de la qual foren difosos importants descobriments sobre les societats inferiors i sobre l’evolució de les idees morals Seguint la línia de Comte, bastí una sociologia positiva, tot cercant una comprensió dels ‘fets socials’ a partir de lleis universals, les quals han d’ésser una expressió concreta de les relacions entre els…

Les seves novelles La vie tranquille 1944, Un barrage contre le Pacifique 1950, Le marin de Gibraltar 1952 i sobretot Moderato Cantabile 1958, tracten de copsar, al llarg d’unes anàlisis aparentment informals, però d’un rigor tot clàssic, l’excepcionalitat d’un moment, d’una situació, puix que res no ha de passar en un món totalment convencionalitzat Amb Hiroshima mon amour 1960, escrita de primer com un guió cinematogràfic, inicià una sèrie d’obres on barreja les tècniques del teatre, de la pantalla i de la novella Dix heures et demie du soir en été 1960, Le vice-consul 1966, L’amante…

Vida i obra Filla d’ Agustí Duran i Sanpere i d’Hermínia Grau i Aymà Llicenciada en filosofia i lletres 1962 i doctora en història moderna per la Universitat de Barcelona 1979, entre el 1962 i el 1978 tingué responsabilitats diverses en el món editorial català, especialment en la redacció de la Gran enciclopèdia catalana Entre el 1964 i el 1968, i a càrrec d’Edicions 62, treballà en la traducció catalana de La Catalogne dans l’Espagne moderne 1962 de Pierre Vilar, experiència que ella mateixa explicà en el Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 1995 Des del 1978 exercí tasques…

Director de la Central Intelligence Agency 1953-62, collaborà estretament amb la política intervencionista del seu germà John Foster Dulles

Deixeble de Fauré, succeí Paul Dukas 1935 com a professor del conservatori de París És autor de la cantata Alcyone 1902, del mimodrama Orphée 1914 i de l’òpera Cantegril 1931, basada en un text de Raymond Escholier