Resultats de la cerca
Es mostren 5860 resultats
garsa de mar
Garsa de mar
James Bailey (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels hematopòdids, de 40 a 45 cm, amb el bec llarg i robust de color ataronjat, i amb les potes rosades.
Presenta el cap, la gola, el coll, les parts superiors i l’extrem de la cua negres i la resta del cos blanca És gregari, nia a terra i la posta és de tres ous Habita a les costes de tots els continents, excepte els polars nia a la costa valenciana, la Camarga i el delta de l’Ebre
herba prima
Herba prima
Amadej Trnkoczy (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les rubiàcies, de tiges primes, amb fulles linears en verticils de quatre i amb flors de color de rosa disposades en inflorescències paniculars.
Es fa en terrenys calcaris secs i pedregosos En medicina popular és emprada com a diürètic, contra els càlculs de la bufeta i contra l’angina
moscatell
Viticultura
Varietat de raïm, els grans grossos i ovalats del qual, d’un color que va del groc pàl·lid al blau negrós, tenen un perfum i un gust dolç, lleugerament moscat.
Hom el conrea especialment a Itàlia, al sud de França, a Grècia, a Tunísia, a l’Alsàcia, al Tirol i a Hongria
icterícia
Patologia humana
Augment de la bilirubina circulant, que provoca l’aparició d’un color groguenc a la pell i a les mucoses especialment a l’esquena, al coll i a la cara.
Hom ha classificat les icterícies en prehepàtiques, flavíniques o hemolítiques quan augmenta la bilirubina del plasma a causa d’una hemòlisi exagerada, parenquimàtiques, rubíniques o intrahepàtiques motivades per una insuficiència hepatocellular i obstructives o verdíniques produïdes per una retenció de la secreció biliar Tanmateix, atès que, llevat de les hemolítiques, totes les altres icterícies presenten un cert grau de colèstasi, és preferible de dividir-les en hemolítiques i colestàtiques El quadre clínic de les icterícies hemolítiques és el següent absència de pruïja, orina pigmentada…
malabars
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de 50 a 100 cm d’alçària, de fulles sinuades o pinnatífides i de capítols grossos, de color rosat, groc o blanc.
Procedeix de la Xina i el Japó i és plantada en plantabandes i tests
jonca marítima
Botànica
Planta de la família de les ciperàcies, de 50 a 100 cm alt, de tiges trígones, de fulles allargades i de flors en espigues oblongues, fasciculades i de color marró.
Es fa a les vores de les llacunes litorals
lliri dels blats
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les iridàcies, de 40 a 80 cm d’alçària, de fulles allargades i de flors de color vermell purpuri, disposades en espiga unilateral.
Prospera sobretot a les messes
oreneta cuablanca
Oreneta cuablanca
Tony Morris (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, de 13 cm, que té les parts superiors de color negre blavós i les inferiors i el carpó blancs.
Habita a tot Europa, llevat d’Islàndia, al Caucas, a l’Iran, al Turquestan i al NE d’Àfrica, i hiverna a l’Àfrica meridional, central i occidental
trepa
Indumentària
En els vestits medievals, adorn consistent en un tall o una obertura practicats en una peça de tela, sota el qual es veia tela d’una altra classe o color.
tenyir
Indústria tèxtil
Aplicar una matèria colorant a un substrat (floca, fil, teixit, etc) per immersió o impregnació en una solució o dispersió de colorant, que li fa prendre tal o tal color.