Resultats de la cerca
Es mostren 10636 resultats
Francisco Fabián y Fuero
Filosofia
Cristianisme
Eclesiàstic il·lustrat.
Bisbe de la Puebla de los Ángeles Mèxic 1765-73 i arquebisbe de València 1773-94 Se li atribueix la introducció dels cacauets a Europa A València, impulsà la Societat Econòmica d’Amics del País Gregori Maians en criticà l’escolasticisme i el caràcter autoritari, però tots dos collaboraren en l’edició de les obres de Lluís Vives Regalista, defensà amb una carta pastoral la política anti-jesuítica de Carles III El 1794, però, a causa del seu desacord amb les mesures reials decretades contra els clergues i els religiosos francesos refugiats a València, renuncià l’arquebisbat Hagué…
Pere Bohigas i Tarragó
Periodisme
Periodista.
De jove collaborà en La Tralla i El Poble Català amb la signatura de PB Tarragó Més tard dirigí la revista de turisme Barcelona Atracción i fou administrador general dels Museus d’Art a Barcelona i secretari de l’Institut del Teatre 1913-48 És autor d’ Apuntes para la historia de las Exposiciones Oficiales de Arte de Barcelona 1945, Resumen histórico de los Museos de Arte de Barcelona 1946, Las compañías teatrales extranjeras en Barcelona 1946 i Historia de la Galería de Catalanes Ilustres 1948 Morí en l’acte d’homenatge que li fou tributat per l’Institut del Teatre És pare de l…
,
Tomàs Bertran i Soler
Història
Literatura
Polític i escriptor.
Soci fundador de la Societat Literària d’Amics de l’Home, l’any 1839 fou deportat a les Canàries Actuà després com a agent de la Societat Bíblica protestant És autor de diverses obres de caràcter polèmic i anticlerical Fr Fulgencio o sea la vida de un seductor 1840, Un milagro y una mentira vindicación de los mallorquines cristianos de estirpe hebrea 1858 També escriví diversos treballs geogràfics Descripción geográfica, histórica, política y pintoresca de España y sus establecimientos de Ultramar, i Itinerario descriptivo de Cataluña 1847, amb una divisió comarcal del Principat…
Bonaventura Bassegoda i Musté
Arquitectura
Arquitecte.
Membre d’una família barcelonina d’arquitectes, és fill de Bonaventura Bassegoda i Amigó i germà de Pere-Jordi Bassegoda i Musté Són fills seus Bonaventura i Joan Bassegoda i Nonell Fou catedràtic i secretari perpetu de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i comanador de l’orde d’Alfons X el Savi Projectà la seu de l’Institut Garcia Fossas, d’Igualada És autor de Voltes primes de formigó armat 1936, La bóveda catalana 1947, Tratamiento eléctrico de los terrenos 1950, Equivalencias catalanas en el léxico de la construcción…
Antoni Borràs i Feliu
Historiografia
Historiador.
Jesuïta, professor d’història eclesiàstica a la Facultat de Teologia de Barcelona secció Sant Francesc de Borja, fou director de la Biblioteca Borja i de l’Arxiu Palau-Requesens Publicà Contribución a los orígenes del bandolerismo en Cataluña 1953, El bandeig dels moriscs i el collegi de Sant Sebastià de Gandia 1967, El Collegi de Cordelles i la Companyia de Jesús 1965, La història de l’art religiós 1967, Luis de Requesens Cataluña y Lepanto Nuevos documentos 1971, Escriptors jesuïtes de Catalunya 1979, en collaboració, Ús i abús d’autoritat al Concili Vaticà I 1981, El Collegi…
Pasqual Boronat i Barrachina
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Publicà diversos treballs de polèmica religiosa i política, no gaire importants, però la seva obra d’investigador és considerable Amb el pseudònim de Lluís d’Ontalvilla donà a conèixer texts i documents relatius a Roís de Corella, Manuel Martí, Francesc Cerdà i Rico, Lluís Galiana, etc Els seus estudis més extensos són Los moriscos españoles y su expulsión 1901 i El beato Juan de Ribera y el Real Colegio de Corpus Christi 1904, que, tot i haver estat escrits amb la intenció de reivindicar la figura de l’arquebisbe Ribera, i restar viciats per aquesta parcialitat exegètica,…
Francesc Pérez-Cabrero i Ferrater
Música
Director i compositor català.
Estudià amb C Candi i amb B Sabater, i alhora cursà estudis de dret Fou un dels directors de sarsuela, i del gènere líric en general, més actius del final del segle XIX i començament del XX Exercí també com a professor de cant, una pràctica habitual entre els directors d’aquell temps Fou mestre de Maria Barrientos Compongué diverses sarsueles, entre les quals Lo diari ho porta -estrenada a Reus el 1860-, Dos carboners i El pobre Maneja -aquestes dues darreres potser les obres que assoliren més anomenada-, i també La gardènia i Los mosquiteros grisos A més dirigí la Societat…
Fernando Ortiz (Fernández)
Música
Historiador, etnomusicòleg i crític cubà.
Passà la infància i la primera joventut a Menorca Cursà els estudis de dret civil i dret públic a les universitats de l’Havana, Madrid i Barcelona Fou un dels fundadors de la Universitat Popular i professor a la Universitat de l’Havana, on feu seminaris d’estiu, dels quals sorgiren figures rellevants en l’àmbit de l’etnomusicologia i l’etnografia, com Argeliers León, María Teresa Linares, Isaac Barreal i altres Dedicà la seva vida a aprofundir l’estudi dels processos de transculturació i formació històrica de la nacionalitat cubana És autor del treball en cinc volums Los instrumentos de la…
Alejo Carpentier
Música
Escriptor i musicòleg cubà.
Promotor del nacionalisme musical cubà, arran de la seva activitat política el 1927 s’exilià a París, on es relacionà amb els surrealistes i escriví llibrets per a Darius Milhaud - La passion noire 1932- i altres compositors De retorn al seu país el 1939, estudià la tradició musical cubana, tasca de la qual resultà La música en Cuba 1946 En implantar-se el règim comunista detingué càrrecs culturals i finalment fou nomenat agregat cultural a França En la seva obra més pròpiament literària són nombroses les referències a la música, particularment en les novelles Los pasos perdidos…
Miguel Ramos Carrión
Música
Dramaturg i llibretista castellà.
El 1866 abandonà la carrera militar per dedicar-se a la literatura, la seva autèntica vocació Autor teatral prolífic i d’èxit, collaborà amb els millors compositors de sarsueles del seu temps La primera collaboració donà com a resultat Un sarao y una soiré , amb música d’Emilio Arrieta, estrenada el 1866, per al qual feu també l’adaptació operística de Marina 1871 D’altra banda, treballà amb Manuel Fernández Caballero Los sobrinos del capitán Grant , 1877, Ruperto Chapí La tempestad , 1882 La bruja , 1887 El rey que rabió , 1891, Federico Chueca El chaleco blanco , 1890 Agua,…