Resultats de la cerca
Es mostren 20567 resultats
Societat Filomàtica de Barcelona
Entitats culturals i cíviques
Art
Literatura
Societat literària, científica i artística fundada a Barcelona el 1839 per un grup d’intel·lectuals que es reunia a casa de l’escultor Antoni Rovira i Trias.
La societat, aprovada per les autoritats el 1840, es dividia en quatre seccions literatura, ciències naturals, matemàtiques i belles arts Aviat tingué una seixantena de socis residents i més de setanta corresponents el rector de la Universitat de Barcelona li cedí un local per a lesseves sessions El 1860 es fusionà amb l' Ateneu Català
Robert Smirke
Arquitectura
Arquitecte anglès.
Viatjà per Itàlia i Grècia, on estudià les principals obres de l’antiguitat clàssica Inspirat en aquests exemples, conreà un sobri estil neoclàssic en lesseves obres principals British Museum 1823-47, edifici de Correus 1824-29 i Drury Lane Theater, tots a Londres En estil gòtic construí l’Eastnor Castle, a Hereford Restaurà també la catedral de York
Archie Shepp
Música
Saxo tenor i soprano de jazz nord-americà.
Els anys seixanta collaborà amb destacats exponents del free-jazz , com ara Cecil Taylor, i es convertí en un dels principals difusors i intèrprets d’aquest moviment per la dimensió agressivament reivindicativa de lesseves actuacions El seu estil combina l’avantguardisme amb les referències a la història del jazz Els anys setanta adoptà un llenguatge proper al bop
Antoni San Germán
Cirurgià.
Fou professor del Collegi de Cirurgia de Barcelona, i, per lesseves idees liberals, fou separat del càrrec l’any 1824 Escriví nombroses obres entre les quals destaca un Tratado elemental de afectos externos y operaciones de cirugía 1822, que fou utilitzat com a llibre de text durant molts anys El 1813 era primer cirurgià del primer exèrcit antinapoleònic
Antonio Vallisnieri
Biologia
Naturalista italià.
Deixeble de MMalpighi i continuador de l’obra de FRedi, negà la generació espontània dels insectes causants de cecidis i dels paràsits intestinals humans, defensà la independència dels fòssils del Diluvi Universal i en proclamà l’origen orgànic i, en totes lesseves investigacions, utilitzà sempre el mètode científic i evità les interpretacions especulatives o miraculoses
Johannes Urreda
Música
Compositor d’origen flamenc (potser el seu nom era Wreede) que a partir del 1476 estigué al servei de García Àlvarez de Toledo, primer duc d’Alba.
Sembla que cal identificar-lo amb el músic homònim que del 1477 al 1481 ocupà les funcions de mestre de capella de la cort de Ferran II de Catalunya-Aragó Les seves obres més notables conservades són un Pange lingua , a quatre veus, un Nunc dimittis , a tres veus, i el villancico Nunca fue pena mayor
Jacint Andreu
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Formà part de la impremta Cormelles abans de tenir-ne de pròpia Són conegudes obres seves del 1667 al 1684, entre les quals cal remarcar la primera edició en castellà del Compendio de los preludios del arte militar de Domènec de Moradell 1674 i les primeres edicions de diverses obres de Joan Gaspar Roig i Gelpí
Nicolaj Abraham Abildgaard
Pintura
Pintor danès.
S'educà a Itàlia 1772-77 i fou professor i director de l’Acadèmia de Copenhaguen Lesseves composicions, perdudes en gran part, estaven inspirades en temes clàssics i en les obres d’Ossian i Shakespeare Els pintors romàntics alemanys Kaspar David Friedrich i Philipp Otto Runge i l’escultor danès Bertel Thorvaldsen foren deixebles seus
Vicent Gómez i Novella
Pintura
Fotografia
Pintor i fotògraf.
Estudià Belles Arts a l’Acadèmia de Sant Carles de València i fou deixeble d’Ignasi Pinazo Tenia un estudi de fotografia que fou cèlebre per les nombroses tertúlies artístiques que s’hi organitzaren Fou director del centre de Cultura Valenciana i alguna de lesseves obres es conserva al Museu de Belles Arts de València
Fulbert de Chartres
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Deixeble, a Roma, de Gerbert d’Orlhac 975, passà a Chartres 987, on exercí la medicina i regí l’escola episcopal Bisbe de Chartres 1006, fou membre del consell reial i reedificà la catedral, destruïda per un incendi 1020 Lesseves 128 cartes tenen un interès especial, tant per l’estil com per les notícies històriques que contenen