Resultats de la cerca
Es mostren 10754 resultats
mola del Broi
Cim
Cim dels municipis de Miravet (Ribera d’Ebre) i el Pinell de Brai (Terra Alta).
capell piramidal
Heràldica
Espècie de gorra o barretina molt alta, generalment amb plomes o una corona al cim,.
usada com a cimera d’escut a Alemanya
espectrohelioscopi
Astronomia
Espectroscopi d’alta resolució emprat per a estudiar per observació directa (visual) l’espectre solar.
calça
Silvicultura
Part més alta del suro que hom deixa a l’arbre en pelar-lo; calçó.
clac
Capell de copa alta que pot aplanar-se per a ésser portat sota el braç.
Erill

Armes dels Erill
Llinatge feudal establert al castell d’Erill (Erillcastell, Alta Ribagorça), d’on prengué el nom.
El primer personatge documentat 1077 és Ramon I d’Erill El seu fill Pere I d’Erill , súbdit dels comtes de Pallars, rebé 1092 del rei Pere I d’Aragó el castell de Saidí El fill d’aquest Ramon II d’Erill , senyor de Monesma, fou un dels cavallers més importants de la cort de Ramir II i s’esforçà amb el seu fill Pere II d’Erill per la unió de Catalunya i Aragó mitjançant el casament de Ramon Berenguer IV i Peronella ambdós en signaren les actes el 1137 Foren fills seus, a més, Bernat d’Erill , senyor de Saidí, que testà 1157 abans d’emprendre un viatge a Jerusalem, i Ponç d’Erill , senyor de…
cantar
Dir en veu alta alguna cosa a fi que ho senti una munió de persones.
immunitat
Dret
Dret català
Durant l’alta edat mitjana, privilegis i exempcions concedits pels sobirans a alguns dominis territorials.
La immunitat, que tenia antecedents en el Baix Imperi Romà, fou aplicada freqüentment pels monarques carolingis i comportà la renúncia, per part del poder reial o públic, a exercir certes facultats sobiranes en el territori on era concedida Aquest fet contribuí notablement a limitar el poder reial i a establir el sistema feudal
Capella Sixtina

Fragment dels frescos de de la Capella Sixtina, de Miquel Àngel
© Fototeca.cat-Corel
Capella
Edificació de planta rectangular que forma part del conjunt de Sant Pere del Vaticà.
Construïda el 1474 per l’arquitecte florentí Giovannino de'Dolci per encàrrec del papa Sixt IV, fou destinada a la celebració dels conclaves La distribució de l’espai, cobert amb volta de canó rebaixat i llunetes, és extremament simple els murs són dividits horitzontalment en tres zones, la mitjana de les quals serveix de galeria, i, verticalment, en requadres separats per pilastres i per sis finestres a cada costat a la part alta Quant a la decoració, fou encomanada als pintors més destacats del quatre-cents toscà i d’Úmbria 1481-83, murs perimetrals Botticelli, Ghirlandaio,…
Santa Magdalena de Montpeller
Monestir
Antic monestir de donades i després de cistercenques, construït sobre l’antiga aljama jueva de Xàtiva (Costera) el 1320.
El monestir fou fundat inicialment a Alzira Ribera Alta el 1273, amb la protecció de Jaume I, amb monges vingudes del Montsant, sota el nom de Santa Magdalena de Montpeller Les monges, inicialment donades, es transformaren aviat en cistercenques sota la protecció de l’abat de Valldigna El 1320, ja cistercenques, es traslladaren a l’antiga aljama de Xàtiva, on continuaren amb el mateix nom sota el règim d’una abadessa La comunitat era formada per 13 monges A la fi del segle XVI hi hagué oposicions i tibantors perquè les monges es negaven a acceptar la clausura disposada pel…