Resultats de la cerca
Es mostren 5868 resultats
Alcanó

Alcanó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba al sector SE de la comarca, en contacte amb les Garrigues Limita d’una banda amb els termes garriguencs de Granyena de les Garrigues i el Cogul SE i E, respectivament i de l’altra amb els d’Alfés NE i N, Sunyer NW, Sarroca de Lleida W i Torrebesses S, pertanyents a la comarca del Segrià El relleu, de característiques semblants al de la comarca veïna de les Garrigues, és format per plans trencats per turons i drenats per diversos barrancs afluents a la vall del Secà, que circulen en direcció NW i W En els sectors orientals i sud-orientals es troben les alçades…
Creixell

Creixell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a la costa; el sector N és accidentat pels primers contraforts de la Serralada Litoral (la Mola, 318 m alt.).
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Bonastre Baix Penedès, a l’E amb el de Roda de Berà, a l’W amb els de la Pobla de Montornès i Torredembarra i al S amb la Mediterrània Té un aspecte desigual, el sector del N és accidentat pels contraforts de la Serralada Prelitoral amb altituds entorn dels 300 m, les planúries són suaus respecte als petits turons un comellar el travessa de N a S per la banda occidental, mentre que el torrent o barranc de Gibràs ho fa per la part oriental La platja de Creixell, d’uns 2 km, és continuació de la de Torredembarra El terme comprèn el poble i…
Constantinoble
Història
Capital de l’imperi Bizantí i, posteriorment, de l’imperi Otomà.
Fou feta construir de nova planta per Constantí I damunt l’antiga Bizanci, el perímetre de la qual quintuplicà Iniciada la construcció l’any 324, fou consagrada l’11 de maig de l’any 330 La nova urbs fou organitzada en funció de l’antiga Roma, car hi fou transportada una part del senat, la llengua de l’administració hi fou el llatí i les lleis foren totes romanes Aviat esdevingué la capital política de l’imperi d’Orient i el centre religiós i intellectual del món romà oriental La seva situació estratègica fou reforçada, per la part del continent, amb la construcció del mur de Constantí i el…
expressionisme
Art
Cinematografia
Literatura
Música
Moviment artisticoliterari desenvolupat a Alemanya i en l’àmbit centreeuropeu entre el 1905 i el 1933.
Com a escola representa la consciència més evident d’un estat collectiu d’inseguretat i temor produïts pels canvis i esdeveniments que s’anaven succeint en el país Té lligams amb el barroc i el Romanticisme alemanys i és una mena de renovació del Sturm und Drang Ideològicament representa la voluntat de l’artista de dominar el món exterior, situant-lo en un quadre d’idees abstractes que, expressades, expliquin l’univers tot prescindint conscientment de l’anàlisi dels fets reals El nom donat a l’escola indica l’esperit que s’expressa en la deformació de figures i ambients, per a manifestar la…
Mariano Rajoy Brey

Mariano Rajoy Brey
© Comissió Europea
Política
Polític gallec.
Fill d’un jurista i net d’un dels redactors de l’ Estatut d'Autonomia de Galícia , es llicencià en dret a la Universitat de Santiago Militant d’ Alianza Popular des del principi dels anys vuitanta, fou president de la diputació provincial de la Corunya, diputat al parlament gallec 1981 i vicepresident de la Xunta de Galícia 1986-87 Durant la primera legislatura del Partido Popular a l’Estat espanyol sota la presidència de José María Aznar , fou nomenat ministre d’Administracions Públiques 1996-99 i de Cultura i Educació 1999-2000 En el govern sorgit després de les eleccions del 2000, ocupà el…
les Comunitats de Castella
Història
Alçament que esclatà a Castella en 1520-21, després de la partença de Carles I cap a Alemanya.
Fou conseqüència d’unes causes de fons la crisi que experimentava el regne de Castella des de la mort d’Isabel la Catòlica el 1504 i d’unes causes immediates la decepció provocada pels primers mesos del regnat personal de Carles I Des del 1504, l’equilibri aconseguit a Castella pels Reis Catòlics es veié amenaçat des de diverses posicions En l’aspecte econòmic, cal tenir presents les diverses males collites i les epidèmies seguides de grans mortaldats que s’havien produït des de començament de segle, i les fortes fluctuacions dels preus en 1510-21 Els petits industrials i els…
assegurança privada
Economia
Contracte bilateral.
Es formalitza generalment en un document anomenat pòlissa, pel qual una de les parts —l’assegurat— es fa prometre, mitjançant una remuneració —la prima — i per al cas d’esdevenir-se un risc, una prestació de l’altra part —l' assegurador —, el qual pren a càrrec seu el conjunt de riscs dels assegurats i els compensa d’acord amb les lleis d’estadística La causa d’aquest negoci jurídic rau en l’eliminació d’una alea econòmica n'és l’element essencial el risc, és a dir, la possibilitat que un perill temut esdevingui una necessitat patrimonial sinistre, a l’assegurat o per als seus hereus o…
barres catalanes
Escut de Catalunya, amb les barres catalanes , segons disseny de Domènech i Montaner, al Palau de la Música Catalana (1905-08)
© Fototeca.cat
Història
Denominació habitual del senyal heràldic que constitueix l’escut català i la bandera catalana.
D’acord amb la nomenclatura heràldica, cal descriure-les, en el cas de l’escut, com, en camper d’or, quatre pals de gules i, en el cas de la bandera, en camper groc, quatre faixes vermelles Una llegenda n'atribueix la institució a l’emperador franc Lluís el Piadós, que dibuixà sobre l’escut daurat del comte de Barcelona Guifré el Pelós les barres vermelles amb quatre dits molls de la sang del comte, que rajava de les ferides rebudes en batalla contra els normands i en defensa victoriosa de l’emperador franc Aquesta llegenda apareix escrita per primera vegada en la Segunda parte de la Crónica…
Felip V d’Espanya

Felip V d’Espanya, en un oli sobre tela de Jean Ranc (1723)
Història
Rei de Castella (Felip V) (1700-24 i 1724-46) i, com a Felip IV, rei de Catalunya-Aragó (1700-05), de Sicília (1700-13), de Nàpols (1700-07) i de Sardenya (1700-08); reconegut rei d’Espanya (1713-24 i 1724-46) des del tractat d’Utrecht; duc d’Anjou.
Fill de Lluís, gran delfí de França, i net, doncs, de Lluís XIV, portà el títol de duc d’Anjou El 1700, el darrer Àustria hispànic, Carles II, feble mental i greument malalt, fou induït, per les fortes pressions del partit francòfil de la cort castellana i sobretot pel cardenal Fernández de Portocarrero, a deixar a Felip els seus dominis en herència Mort Carles II, l’arxiduc Carles d’Àustria, segon fill de l’emperador Leopold I, aliat amb les principals potències europees Gran Aliança de la Haia , recusà el testament i reclamà la corona per les armes L’entronització dels Borbó-Anjou, de…
Sant Bartomeu de Camallera (Saus i Camallera)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’absis de Sant Bartomeu de Camallera, del qual només és visible la part superior, ofegat com és per construccions posteriors F Tur L’església parroquial de Sant Bartomeu es troba en el nucli urbà del poble de Camallera, cap efectiu d’aquest municipi, a la plaça de l’Església El poble és emplaçat en un serrat de poca elevació i en el seu vessant oriental, vora la riba de l’antic estany de Camallera, avui dessecat i convertit en conreus Mapa 296M781 Situació 31TDG970636 Per Camallera passa la carretera de l’Escala a Orriols on enllaça amb la N-II i amb l’autopista A-…