Resultats de la cerca

Aquesta cultura pren el nom d’un petit poblat miner situat prop de Jos, capital de l’estat de Plateau Les primeres troballes es produïren en unes mines d’estany són petits caps humans, fets de terra cuita, de tipus realista i d’una gran finor, que per llurs trets recorden les creacions artístiques de les cultures nigerianes, molt posteriors en el temps —segles XIII-XIX—, d’Ife i Benín i àdhuc les talles de fusta dels actuals iorubes Així, doncs, sembla com si la gent de la cultura de Nok haguessin estat els creadors d’una tradició artística africana que ha arribat fins avui

Fill de masovers, cursà la instrucció primària a l’escola de Tuïr fins a dotze anys, i es dedicà a l'ofici de pagès De formació autodidàctica, escriví novelles i contes en francès Collaborà en diverses publicacions rosselloneses, i aplegà una tria d’aquestes composicions a Scènes de la vie rustique 1932 Els tres llibres amb què obtingué més ressò foren Le temps des merveilles , La crue , traduït al català pel mateix autor en collaboració amb Joan Oller i Rabassa L’aiguat , 1959, i Le Clos Saint-Michel , amb versió catalana de Ferran Canyameres El mas de Sant Miquel , 1963  Fou…

Des del segle V fou identificada amb l’estança on els apòstols reberen l’Esperit Sant el dia de Pentecosta i al costat de la qual fou edificada, al segle IV, una basílica, situada a Sió, fora de les antigues muralles, al costat SW de Jerusalem Al segle XIV el Cenacle destruït i reedificat diverses vegades fou reconstruït en estil gòtic per Robert d’Anjou, rei de Nàpols, i confiat als franciscans Al segle XVI, a causa de la creença que allà hi havia la tomba de David, passà als musulmans, fins als temps moderns, que deixà d’ésser lloc de culte i adquirí un estatut especial

El seu pare, Roven Bonafeu, i el seu germà Mossé, mercaders de Barcelona, reberen el baptisme durant els avalots del 1391 ell s’establí a Santa Coloma de Queralt Poeta satíric i càustic, entrà en conflicte literari i ideològic amb l’aljama de Saragossa Amb poemes de temàtica lírica i filosòfica es féu ressò de les dolentes condicions dels jueus del seu temps, sobretot per les conversions en ocasió de la disputa de Tortosa Replicà amb atacs al cristianisme a la circular que Astruc Rimoc, ja convers, havia enviat invitant a la conversió La part religiosa de la seva producció…

Es llicencià en farmàcia i en filosofia i lletres, i exercí de farmacèutic a Martorell Collaborà, generalment en català i amb articles apologètics populars, a la premsa catòlica del seu temps Lo Burinot , Lo Crit de la Pàtria , etc Publicà llibres de poesia, d’un caràcter festiu i moral La boira, 1886 La tabola, 1890 Lo pot petit , 1901, de controvèrsia Lo lliberalisme és la ruïna d’Espanya, 1891, de gramàtica Fruita tarada Errades catalanes molt usuals i regles ortogràfiques per a evitar-les, 1916 i el monòleg L’ordinari i el recull miscellani Salat, picant i coent  1896 Traduí alguns…

Rebé lliçons del seu oncle, Jaume Lleys, i del figuerenc Bernat Papell Vers el 1853 obtingué la plaça d’organista de la parròquia de Figueres Després feu oposicions a Santa Maria del Mar de Barcelona, però malgrat haver-les guanyat no prengué possessió de la plaça, i romangué a Figueres la resta de la seva vida Exercí una intensa activitat pedagògica a la capital empordanesa, i alhora es destacà com a compositor de música religiosa per a la parròquia L’estil de les obres que compongué està influït pel llenguatge operístic, fet usual al seu temps En jubilar-se fou substituït per…

Fou creat el 2017 per a distingir la millor novella publicada l’any anterior, i el primer premi s’atorgà el febrer del 2018 El novembre del 2025 s’anuncià que s’atorgaria dins de la Nit de les Lletres Catalanes Relació de guardonats 2017 Els estranys , de  Raül Garrigasait 2018 Aprendre a parlar amb les plantes , de Marta Orriols 2019 L’esperit del temps , de  Martí Domínguez 2020 Boulder , d’Eva Baltazar 2021 Junil a les terres dels bàrbars , de Joan-Lluís Lluís 2022 Ràbia , de Sebastià Alzamora 2023 La mestra i la Bèstia , d’ Imma Monsó 2024 Cavall, atleta, ocell , de Manuel…

Fill d’Antígon El 307 aC alliberà Atenes del poder de Cassandre Lluità després contra Ptolemeu, que derrotà a Xipre De retorn a Grècia, derrotà de nou Cassandre així alliberà els grecs dels macedonis i restaurà la Lliga de Corint, de la qual fou nomenat generalíssim 302 aC Reclamat pel seu pare, fou derrotat a Ipso pels altres diàdocs 301 aC A la mort de Cassandre, reconquerí la ciutat d’Atenes 294 aC i, poc temps després, Grècia i Macedònia Confià Grècia al seu fill Antígon i passà a conquerir a l’Àsia, però fou derrotat i empresonat per Seleuc 285 aC Morí a la presó

El seu califat representà la continuació de l’hegemonia andalusina assolida en temps del seu pare, ‘Abd al-Raḥmān III Malgrat la coalició formada per Lleó, Castella, Navarra i els comtes Borrell i Miró de Barcelona, mantingué l’estabilitat de la frontera superior campanyes del 963 i del 965, la qual fortificà estratègicament Gormaz Rebutjà la flota normanda 966 i 971 Es destacà en els camps artístic ampliació de la mesquita de Còrdova i cultural reuní una biblioteca considerable, promogué les traduccions del grec a l’àrab i les mossàrabs de l’àrab al llatí i convertí Còrdova en…

L’any 1971 es va donar a conèixer com a poeta al llibre collectiu en homenatge a Joan Oliver Pere Quart , I li estreba les vetes de la cotilla Posteriorment va publicar Guillaguí 1978, de marcat signe experimental Com a crític és conegut per les seves acurades edicions d’obres de Joan Oliver Temps, records , 1991, i Marines soledats cartes a la Conxita Riera , 2000, Francesc Trabal De cara a la paret , 2000, i Contes, arguments i estirabots , 2003 i Armand Obiols Mirall antic , 1988 És autor de la monografia La Colla de Sabadell Entre el noucentisme i l’avantguarda 2002 És…