Resultats de la cerca

Fou educat en un ambient purità, la qual cosa influí en el seu caràcter i conferí a la seva actuació política un sentit místic i providencialista Començà l’acció pública durant el primer decenni del regnat de Carles I el 1628 fou elegit membre del parlament, que fou dissolt l’any següent En ésser reinstaurat 1640, hi figurà com a membre de l’oposició a la monarquia absoluta i a l’Església episcopal Durant la guerra civil formà un exèrcit revolucionari, el New Model Army, els membres del qual —rics i burgesos pertanyents a diverses sectes religioses— es caracteritzaren per llur radicalisme i…

Successor de Frederic VII, fou acceptat per les grans potències 1852, però trobà una certa resistència a l’interior Reclamà els ducats de Slesvig i Holstein, però hagué de cedir davant Àustria i Prússia Emparentà amb diverses cases regnants gràcies a una bona política matrimonial dels seus fills

Fill de Frederic III, deixà el govern a les mans de Peder Griffenfelt, fins l’any 1676 Atacà Suècia durant el període 1675-79, però la intervenció del rei Lluís XIV de França l’obligà a la pau de Fontainebleau, per la qual restituí les conquestes

Fill de Frederic II, l’any 1624 fundà Oslo El 1625 entrà en la guerra dels Trenta Anys com a cap dels prínceps protestants, i fou vençut per Tillya Lutter 1626 Envaïda Jutlàndia, signà la pau de Lübeck 1629 Després d’una guerra catastròfica amb Suècia, signà la pau de Brömsebro, 1645, per la qual perdé les illes de Gotland i Osel, una part de Noruega i els dret de pas pel Sund

Es donà a conèixer en el món de la literatura per a joves l’any 1977 amb Ai, Filomena, Filomena i altres contes premi Crítica Serra d’Or 1978, al qual seguiren un gran nombre de títols com ara El tigre de Mary Plexiglàs 1987, premi de la Generalitat de Catalunya de literatura juvenil 1988, Quin dia més gggrrr 1988, amb illustracions de Marta Balaguer, Iris , sèrie de set llibres publicada el 1991 premi Critici in Erba de Bolonya, Itàlia, 1992 i Una d’indis 2002 Guionista de televisió, inventà el primer programa en català de televisió per a nens, Terra d’escudella 1977-80, al qual seguiren d’…

Ballarina, professora i crítica de dansa, i membre del collectiu Germanes Quintana Ha collaborat en diversos mitjans de comunicació El Temps , Avui , El País , Diari de Tarragona Ha publicat Desfici 1988, premi Andròmina, Dibuix de dona amb ocells blancs 1995, premi Josep Pla, L’aire groc 1996, El marit invisible 1999, El festí de Nàpols 2002, Una mare com tu —L’enveja— 2002, Tancat per vacances 2003, volum collectiu, La muntanya dels secrets 2005 i el llibre de biografies i assaig Nou dones i una guerra les dones del 36 2005

És llicenciat en història de l’art 1987 per la Universitat de Barcelona i en art dramàtic 1988 per l’Institut del Teatre S’han representat les seves obres teatrals Marina 1994, Preludi en dos temps 1996, A trenc d’alba 1997, A l’altre extrem de l’oceà 1997, Tinc feina 1998, Imagine 2004, La orilla perra del mundo 2005, Reconstrucció dels fets 2008, L’ombra òrfena 2009, La finestra 2013, Amanecer en Orán 2016, finalista del premi Teatro Breve 1994 i La última salida de Sancho Panza 2017, sota la seva direcció o d’altres Ha publicat també les obres teatrals Les nits de lluna plena 1995, A trenc…

Signa amb el pseudònim Imma Sarduc Autora de dos llibres Hecatèkali 1986, premi Josep M López-Picó 1995 i Porta d’Aura Mar 1992, el 1993 publicà la plaquette Poemes La seva poesia és de caràcter experimental i simultanieja l’hermetisme surrealista i el lirisme de gran força expressiva

Després de llicenciar-se en enginyeria química a l’Institut Químic de Sarrià, escriví poesia des de l’any 1971 Ha publicat els poemaris  Somnis i malsons 1980 i  Timbals de primavera 1986, prologats per Josep Palau i Fabre  La secreta joventut 2014 —que recull els poemes escrits entre el 1971 i el 1981 i els set poemes de la sèrie Cançonets  1990—, i  La  destrucció  2014 Vital, alliberadora i formalista, la seva poesia és una proposta de superació dels mecanismes repressius que actuen en la societat moderna És president de la Fundació Palau

Filla del mestre i traductor August Vidal, expatriat el 1939, visqué a Moscou fins el 1957 Estudià filologia hispànica a la Universitat de Barcelona UB i després seguí cursos de llengua i literatura russes a França i Rússia Des del 1978 és professora de rus a la UB, on ha publicat una Introducció a la gramàtica russa 1997 i un manual de Traducció del rus 2000 El 1968 s’estrenà com a traductora amb una peça teatral de Gorki, Els baixos fons , de qui també acostà Caminant pel món 1969 De Tolstoi, en traduí un recull d’articles pedagògics 1990 Amb Miquel Desclot preparà una antologia de Poesia…