Resultats de la cerca
Es mostren 10636 resultats
Pere Serra i Bosc
Arquitectura
Història
Militar
Militar i arquitecte.
Intervingué en les obres de fortificació de Barcelona 1798 Durant la guerra del Francès fou capità de la companyia de guies de l’exèrcit escriví un Prontuario de la mayor parte de los caminos y veredas del Principado de Cataluña , que, en còpies manuscrites, afavorí granment les operacions contra els francesos fou imprès en acabar la guerra 1814 Planificà l’anomenada font del Vell del pla de les Comèdies barceloní 1816-19 i restaurà l’església del Carme Soci de les acadèmies de Sant Carles de València i de San Fernando de Madrid, publicà una Disertación sobre la conducción de…
Ramon Sempau i Barril
Literatura
Periodisme
Escriptor i periodista.
Formà part de la Colla del Foc Nou i de l’equip de redacció d' El Diluvio En iniciar-se el procés de Montjuïc, hagué de fugir a França 1896-97 De tornada, atemptà el 3 de setembre de 1897 contra Narciso Portas , cap de la policia especial de la repressió de l’anarquisme i principal responsable de les tortures del procés de Montjuïc Fou empresonat i jutjat militarment abans de passar a la jurisdicció civil, que l’absolgué Escriví llavors Los victimarios Notas relativas al proceso de Montjuich 1900 i la novella Esclavas del oro Trata de blancas 1902 Posteriorment collaborà a…
Juan Germán Schroeder Bilhère
Teatre
Autor i director teatral navarrès.
Des del 1926 residí a Barcelona, on es formà a l’Institut del Teatre El 1943 fundà el Teatro de Estudio per donar a conèixer l’avantguarda europea, d’Ibsen a Sartre, i més tard, el Teatro de Cámara de Barcelona Els anys seixanta i setanta representà sobretot teatre clàssic espanyol Com a autor, cal fer esment de La ciudad sumergida 1955, La esfinge furiosa 1955, La trompeta y los niños 1961, La ira del humo 1963 i Summa , estrenat a París el 1981 Destacà com a director en El pleito matrimonial , de Calderón, les òperes Tiefland ‘Terra baixa’, d’Ed’Albert, Amunt , d’Altisent, etc
Florencio Sánchez
Teatre
Comediògraf uruguaià.
La seva obra pertany tant a la literatura uruguaiana com a l’argentina Installat a La Plata 1893, es dedicà al periodisme, collaborant en El Siglo i La Razón , de Montevideo, i en La República , de Rosario Políticament fou partidari dels blancos La seva obra, molt influïda per Ibsen i pels novellistes russos, palesa un realisme de caire tràgic, alhora que és teatre d’idees i de costums rurals i urbans de to nacionalista, i reflecteix encertadament caràcters i ambients Cal destacar-ne M'hijo el dotor 1903, La Gringa 1904 i Barranca abajo 1905, de tema rural, i En familia 1905 i Los…
Joan Sallarès i Pla

Joan Sallarès i Pla
© Fototeca.cat
Història
Industrial i polític conservador.
Intervingué activament, com a capdavanter, en les campanyes proteccionistes de l’època Reforma Aranzelària, 1892 míting de Bilbao, 1893 Fou president del Gremi de Fabricants de Sabadell 1885-86 i 1891-92 i un dels fundadors del Banc de Sabadell 1886 El 1897 fou elegit president del Foment del Treball Nacional, de Barcelona, i el 1899 diputat a corts per Barcelona Preocupat per les qüestions socials, publicà La cuestión de las ocho horas 1890, El trabajo de las mujeres y los niños 1893 i Ferrer y Vidal y su tiempo El 1947 el Gremi de Fabricants creà l’ Institut Sallarès i Pla d’…
Louis Antoine Léon Saint-Just
Història
Polític francès.
Es donà a conèixer en l’ambient revolucionari amb Esprit de la révolution et de la constitution de la France 1791 Diputat d’un radicalisme extremat, a la Convenció 1792, i fervent partidari de Robespierre, formà part del Comitè de Salvació Pública 1793-94, des d’on propugnà una política de terror Plenament lliurat a la revolució, reorganitzà els exèrcits del Rin i del nord, que aconseguiren èxits importants, actuà amb decisió contra Hébert i Danton i inicià una política de reformes socials, basades en les lleis de ventós, que confiscaven els béns dels sospitosos per a donar-los…
Ferran Vizcaíno i Casas
Literatura
Història del dret
Advocat i escriptor en llengua castellana.
Doctor en dret, s’especialitzà en legislació sobre teatre i cinema Collaborà en ABC , Pueblo , Gaceta Ilustrada i altres periòdics Per al teatre escriví La senda iluminada 1949, El baile de los muñecos 1950, El escultor de sus sueños premi València 1953, Las luciérnagas 1963 i altres moltes obres En el camp del cinema publicà Derecho cinematográfico español 1952 i altres texts sobre el mateix tema, així com un Diccionario del cine español 1966 És també autor de diverses narracions i reportatges La España de la postguerra, Niñas, al salón, De camisa vieja a “chaqueta nueva" 1976,…
Lluís de Val
Literatura catalana
Novel·lista.
Assolí una gran fama com a autor de novelles per episodis Publicà, en castellà, més de dues-centes novelles de fulletó, algunes de les quals foren molt reeditades, com La luz 1891, Sola en el mundo , o El manuscrito de una huérfana 1896, El hijo de la obrera , Virgen y madre , La hija de la nieve , i Los ángeles del arroyo , amb vint-i-dues edicions, entre moltes d’altres Intentà una narrativa més culta i acurada amb Alma y materia Aves sin nido i Claro de luna En català publicà les novelles curtes Histerisme 1914 i Bebè 1930 També publicà alguna obra de teatre en castellà
,
Manuel Tamayo y Baus
Teatre
Dramaturg castellà.
Fill d’actors, conegué profundament l’ambient teatral i es dedicà sobretot a la renovació de l’escena Fou director de la Biblioteca Nacional i secretari perpetu de la Academia Española El seu teatre és de caràcter realista, amb un sentit moralitzant i didàctic, bé que algunes primeres obres palesen encara trets romàntics, com Àngela 1851, inspirada en Schiller, Virginia 1853, etc Conreà també el teatre de tesi i de costums, com en La bola de nieve 1856 i Los hombres de bien 1870 La seva obra cabdal és Un drama nuevo 1867, ambientada en l’Anglaterra de Shakespeare, que hi intervé…
Josep Subiràs i Barra
Història
Militar
Matemàtiques
Militar i matemàtic.
Fou sobreestant major del castell de Sant Ferran de Figueres El 1770 fou admès en la Conferència Físicomatemàtica, fundada pel seu germà Francesc en convertir-se aquesta, el mateix any, en Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, passà a la secció d’àlgebra i en fou director 1778-97 i revisor 1797-99 Hi llegí treballs, com Sobre la unidad de medidas de áridos 1778 —que més tard amplià amb una proposta d’unificació de totes les mesures de capacitat, longitud, etc—, Sobre el gasto y conducción de aguas 1784 i Sobre los aluviones 1790 És germà del matemàtic Francesc Subiràs i…