Resultats de la cerca

Vida i obra Ingressà a la Companyia de Jesús 1730, fou professor de retòrica al seminari de nobles de Sant Pau i a la Universitat de València, i catedràtic de teologia al collegi de Gandia Expulsats els jesuïtes 1767, residí successivament a Sardenya, Roma, Ferrara i Bolonya Publicà obres en llatí i castellà, algunes recollides al Mercurio sacro y poético 1745 De foedere eloquentiae et sapientiae sacrae et profanae 1744, De sacra criticae 1746, De prima academiae Valentinae gloria 1747, Viaje del Parnaso con los descubrimientos hechos en este monte y sus colonias 1748, Fiestas…

Fill d’un ministre de governació i alcalde de Madrid durant el regnat d’Alfons XII, el 1941 es doctorà en dret 1941 De 1939 a 1946 fou president de la secció d’estudiants de Pax Romana , institució del moviment internacional de la qual el 1966 fou nomenat president En 1948-51 fou ambaixador a la Santa Seu de i 1951 a 1956 ministre d’educació Fou nomenat observador laic al concili II del Vaticà, membre del Consilium de Laicis de la Santa Seu 1967-1972, també presidí la Comissió espanyola Justícia i Pau 1971-75, promotora de la campanya pro amnistia Catedràtic de les universitats…

Membre de l’escolania de l’església de la Mercè, a Barcelona, estudià música al Conservatori del Liceu, amb el professor Domènec Sánchez i Deyà, i es diplomà amb primers premis en violí, música de cambra, harmonia i història de la música Fou primer violí de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu De jove formà un quartet amb Matthieu Crickboom, Rafael Gálvez i Pau Casals També formà part de l’Octeto Español, amb el qual, el 1901 feu una gira pels Estats Units Aquell mateix any fou nomenat primer violí de l’Orquestra de la Metropolitan Opera House de Nova York Un any més tard anà a actuar amb l’…

De professió electromecànic, començà treballant a Dobrzyn i el 1967 s’incorporà a les drassanes Lenin de Gdańsk Durant els anys setanta desplegà una gran activitat sindical per al millorament de les condicions laborals dels obrers, la qual cosa li comportà diversos empresonaments i acomiadaments Com a membre del comitè de vaga de Gdańsk esdevingué el màxim líder del moviment obrer del seu país en les vagues que a l’estiu del 1980 s’estengueren per tot el litoral bàltic de Polònia i que donaren lloc al naixement dels sindicats lliures autogestionaris Solidarność , organitzats ben…

Succeí el seu cosí Joan de Vilamarí com a cap del llinatge i com a almirall i capità general de l’armada En vida de Joan, havia collaborat en la lluita contra els turcs, a la costa d’Egipte i a Rodes Obtingué el feu de Bosa, a Sardenya, que havia estat del dit cosí Joan 1479 més tard li fou donat en alou 1488, i adquirí, també a l’illa, la comarca d’Opia Atacada Òtranto pels turcs, hi fou enviat en ajut de Ferran I de Nàpols 1480, i al seu servei lluità després contra Venècia 1483 Fou nomenat formalment capità general de l’armada per a tots els regnes de la corona catalanoaragonesa 1491…

Fou aprenent amb R Atché i amb Borrell i Nicolau Fou membre fundador del grup d' Els Evolucionistes 1917 La seva revelació pública fou una Maternitat presentada a l’Exposició d’Art de Barcelona del 1923 Viatjà per Itàlia i a París 1924 Exposà individualment a Barcelona Sala Parés el 1929 És autor del Sant Francesc d’Assís de Montserrat, del monument a Fortuny a Reus i del monument a FSPearson a Barcelona 1918, així com d’una de les escultures de la plaça de Catalunya de Barcelona 1929, d’altres al parc de Montjuïc i de l’allegoria de la República 1936 al monument barceloní a Pi i Margall que…

Format a l’Escola Massana amb Charles Collet, que el posà en contacte amb Manolo, Sunyer, Pau Roig, Artigas, Villà i altres, guanyà un primer premi al cinquè Saló de Tardor de Palma 1946 Fou becat per l’Institut Français de Barcelona el 1949 Establert a París aquell any, participà al Salon Jeune Peinture 1952, el Salon des Indépendants i el Salon d’Automne 1953 Participà també als Salons d’Octubre de Barcelona i a la Tercera Biennal Hispanoamericana d’Art de Barcelona, on guanyà el premi a la millor natura morta 1955 A Barcelona dissenyà esporàdicament vitralls per a esglésies, i…

Empresari i advocat Fill de Josep Sunyol i Garriga Formà una de les colleccions d’art actual més notables dels Països Catalans Les obres, curosament escollides —concedí una atenció especial a l’escultura—, constitueixen una selecció representativa de l’art català contemporani Joan Miró, Salvador Dalí, Pau Gargallo, Juli González, Antoni Tàpies, Miquel Barceló, Jaume Plensa, etc També hi són representades algunes de les grans figures espanyoles i internacionals Pablo Picasso, Pablo Palazuelo, Eduardo Arroyo, Andy Warhol, Alberto Giacometti, etc, així com una collecció fotogràfica…

Abans havia estat muller del comte Ponç de Tolosa, que la repudià malgrat tenir d’ella quatre fills Sembla que havia estat repudiada ja anteriorment per Hug de Lesinhan a causa de parentiu La unió amb Ramon Berenguer I s’esdevingué el 1052 El 1053 ja li donà els futurs comtes, bessons, Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II Malgrat l’oposició de la comtessa àvia Ermessenda, Ramon Berenguer dotà esplèndidament Almodis i l’associà al govern Almodis havia aportat al seu darrer marit una colla de drets, per lligams familiars, sobre territoris del Llenguadoc Les paries que Ramon Berenguer I…

A través del duc de Vendôme, aconseguí d’introduir-se a la cort de Felip V d’Espanya el rei, acabat d’enviduar, es casà, per recomanació seva, amb Isabel de Farnesio, filla del duc de Parma Alberoni, com a conseller de la nova sobirana, s’erigí en primer ministre 1717 Isabel se serví d’Alberoni per als seus projectes d’obtenir a Itàlia estats per als seus fills Alberoni destituí els ministres que no li eren prou addictes i refermà la seva posició amb el cardenalat, aconseguit aquell mateix any, gràcies a haver fet cooperar les naus de Felip V en l’alliberament de Corfú Amb aquesta excusa féu…