Resultats de la cerca

En aquesta època d’extensió màxima comprenia 18 termes, que ocupaven bona part de l’alta Noguera sense la vall d’Àger ni el Segre mitjà, el nord del sector urgellenc de la baixa Noguera i l’extrem sud-est de la conca de Tremp, amb un total d’uns 520 km 2 i 3 000 h el 1981

Serví a l’exèrcit de Felip IV de Castella, a Flandes, on fou governador Posteriorment fou lloctinent general de Catalunya 1644-45 a la zona ocupada pels castellans, durant la Guerra dels Segadors Prengué Balaguer i Àger 1644, però, traït pels oficials castellans engelosits, fou derrotat entre Llorenç i Ger per les forces franceses del comte d’Harcourt 1645 i destituït

Situació Vista del poble d’Estopanyà, amb les imposants muralles de l’antic castell a segon terme ECSA - J Bolòs Les imposants muralles del castell presideixen el turó on s’esglaonen les cases de la vila d’Estopanyà, que s’emplaça a 730 m d’altitud a la solana d’un contrafort de la serra de la Roca Foradada Mapa 32-13 327 Situació 31TBG967525 De la carretera que va de Lleida a Benavarri N-230, al Pla de Castillo, surt a la dreta la carretera que porta a Estopanyà Podem pujar al poble per una carretera que fa una gran volta cap a l’oest El castell és al cim del poble, envoltat de cases Cal…

De la seva església parroquial Santa Maria, que pertanyia a l’arxiprestat d’Àger, depèn el santuari de Salgar i la caseria de Valldexils Hi destaca el castell de Montsonís L'actual castell és el resultat d'un procés constructiu que s'inicià en el segle XVI, quan els barons abandonaren l'antiga fortalesa alt-medieval i traslladaren la seva residència a la vila

Situació Vista del sector nord-oest de l’església, molt modificada per refaccions tardanes ECSA - JA Adell El temple parroquial de Sant Climent és al centre del poble de Vilves, situat a uns 5 km d’Artesa, sobre el curs del Segre i la carretera que porta a Collfred JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG411425 Història L’església de Vilves pertangué, a l’edat mitjana, al domini jurisdiccional de l’abadia de Sant Pere d’Àger, fet que resta reflectit en una butlla de l’any 1179, atorgada pel papa Alexandre III a favor de l’esmentada institució religiosa S’hi mencionen i ratifiquen tots…

L’antic llogaret de Montfalcó és dominat per uns espadats en els quals s’obre la cova de Montfalcó Just damunt la cova són ben visibles alguns forats circulars excavats a la roca plana que possiblement fonamentaren estructures de fusta La verticalitat del relleu fa que la major part dels vestigis del castell que hi havia en aquest indret hagin caigut al fons de la vall Tradicionalment Montfalcó restà vinculat als comtes d’Urgell La seva possessió era estratègica, car per aquest corredor entre el comtat del Pallars Jussà, al nord, i el vescomtat d’Àger, a migjorn, els senyors…

És l’actual parròquia de la vila L’inventari dels alous pertanyents a Sant Pere d’Àger, de mitjan segle XII, fa esment en les afrontacions d’una terra que tenia aquesta església a la partida de Traspenya, vora la Serra Molt probablement assumí les funcions parroquials al segle XVI quan els Villalpando eren senyors d’Estopanyà i també priors de Roda D’aquesta època data l’actual edifici gòtic, impressionant

D’aquesta església es té notícia gràcies a la butlla d’Alexandre III de l’any 1162 que confirmà les propietats de Sant Pere d’Àger, entre les quals l’església de Sant Jaume de Finestres La llegenda diu que hi consta la casa forta o castell de Finestres, que fou seu d’un antic convent titulat de Sant Jaume En aquest lloc potser hi hagué l’església del mateix nom

Se situat entre el Pallars Jussà Sant Esteve de la Sarga i la Noguera Àger, a l’E, i la Baixa Ribagorça Viacamp i Lliterà, a l’W De gran espectacularitat, té 7 km de llargada i uns 500 m de profunditat, amb parets molt dretes El pantà de Canelles ha fet pujar el nivell hídric Intransitable fins el 1924, hom construí un corriol al vessant dret, però no és obert al trànsit rodat

De la seva església parroquial Sant Esteve depèn la de Comabella la jurisdicció eclesiàstica d’aquests dos llocs pertanyia a l’arxiprestat d’Àger, i quan aquesta jurisdicció exempta fou agregada el 1874 a la diòcesi de Lleida, constituïren un enclavament d’aquesta entre les d’Urgell i de Solsona tot formant part de l’arxiprestat de Lleida des del 1955, tanmateix, depèn del bisbat d’Urgell La jurisdicció senyorial pertanyia al duc de Cardona