Resultats de la cerca
Es mostren 5085 resultats
Editorial General
Companyia productora i editora discogràfica, amb seu a Barcelona.
Constituïda el 29 de maig de 1961, entre els principals socis fundadors hi havia els germans Josep i Ignasi Espar i Ticó, Francesc Cabana i Vancells, Ermengol Passola, Josep Maria Macip, Enric Cirici i l’advocat Claudi Martí, que fou gerent del 1970 al 1980 Bé que Bon Nadal , el primer disc, publicat el desembre del 1961, era una collecció de nadales interpretades per la Coral Sant Jordi, els seus inicis estigueren molt vinculats a Els Setze Jutges Malgrat les dificultats polítiques dels primers anys, aviat es convertí en un pilar fonamental de l’èxit de la Nova Cançó , així com de la…
Mishima

Mishima
© Noemi Elias
Música
Grup de rock fundat el 1999.
És format 2013 per David Carabén veu i guitarra acústica, Marc Lloret veu i teclats, Xavi Caparrós baix, Alfons Serra bateria i percussions i Dani Vega guitarra elèctrica En etapes anteriors del grup n’havien format part, entre d’altres, Òscar d’Aniello bateria i percussions i Dani Acedo baix i veus Molt influïts pel pop anglosaxó, s’iniciaren cantant en anglès amb els àlbums Lipstick Traces 2000 i The Fall of Public Man 2003 Passaren a cantar majoritàriament en català en els discs següents Trucar a Casa Recollir Les Fotos Pagar la Multa 2005, Set tota la vida 2007, Ordre i aventura 2010,…
Erich Wolf Segal
Literatura
Escriptor i filòleg nord-americà.
Fill d’un rabí, estudià filologia clàssica a Harvard, on es graduà el 1958 i es doctorà el 1959 L’any 1965 obtingué el doctorat en literatura comparada Professor de literatura grega i romana a la Universitat de Yale, publicà estudis sobre la seva especialitat Al mateix temps participà en la creació de guions cinematogràfics, entre els quals cal esmentar Yellow Submarine 1968 dels Beatles, i Love Story , una història romàntica dirigida per Arthur Hiller Estrenada el 1970, es convertí en un èxit de taquilla de l’època El mateix any publicà la novella homònima, esdevinguda també un best-seller …
Carlos Ruiz Zafón

Carlos Ruiz Zafón
© Basso Cannarsa / Opale / Editions Robert Laffont / Salon du Livre. Paris
Literatura
Novel·lista en llengua castellana.
Estudià als jesuïtes de Sarrià i començà a treballar com a professional publicitari abans de dedicar-se a la literatura de creació El 1993 es traslladà a Los Angeles Califòrnia, on fixà la residència Començà amb novelles per a joves, com El príncipe de la niebla 1993, premi Edebé, El palacio de la medianoche 1994, Las luces de septiembre 1995, novelles que formen la Trilogía de la niebla , i Marina 1999 El 2001, la publicació de La sombra del viento , el revelà com un fenomen d’èxit internacional i la novella es convertí en un best-seller arreu del món, i rebé diversos premis, entre d’altres…
Romà Ribera i Cirera
La dama de la màscara , per Romà Ribera i Cirera
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Format a Llotja, el seu mestre admirat fou, però, Pere Borrell, amb qui anà a pintar als Pirineus i l’obra del qual intentaria introduir a París Amplià estudis a Roma 1873-76 i exposà i viatjà a Londres S'installà després a París, on el marxant Goupil ja li havia preparat el camí El 1878, a l’Exposició Universal de París tingué un èxit decisiu amb obres d’un notable verisme força literari El cafè concert, El cafè ambulant, L’art al marasme D’aquesta temàtica passà seguidament a la plasmació de la vida elegant en diversos exemplars de Sortida de ball i altres obres similars, que alternà amb…
Francesco Antonio Faccio
Música
Director d’orquestra i compositor, conegut per Franco Faccio.
Durant els seus estudis al Conservatori de Milà tingué com a company Arrigo Boito , amb el qual collaborà en diversos projectes Un dels seus viatges conjunts els dugué a París, on fou presentat a G Verdi La seva posició apassionada en favor de la renovació de la música italiana els feu sospitosos de wagnerianisme La primera òpera de Franco Faccio, I profughi fiamminghi fou acusada d’excessiva influència alemanya, encara que la següent, Amleto , tingué un èxit considerable A poc a poc, però, s’anà interessant més per la direcció En aquesta nova activitat retrobà G Verdi i la desconfiança que…
,
Rafael Hernando y Palomar
Música
Compositor castellà.
Estudià al Real Conservatorio de María Cristina amb B Saldoni i R Carnicer, i piano amb P Albéniz El 1843 es traslladà a París, on estudià amb M García i amb M Carafa Per influència de D Auber s’animà a concebre la regeneració del teatre líric espanyol El 1848 tornà a Madrid, i de seguida s’interessà pel clima líric del país i es convencé de la dificultad de crear una òpera hispana L’èxit que obtingué la sarsuela Palos de ciego , escrita conjuntament amb C Oudrid, l’animà a compondre’n una altra en un acte, Colegialas y soldados , estrenada el 1849 i considerada la primera sarsuela romàntica…
Gaspare Pacchierotti
Música
Sopranista italià.
Començà com a corista a Forlì i després estudià amb F Bertoni a la Capella de Sant Marc, a Venècia El 1766 debutà amb motiu de l’estrena d' Achille in Sciro , de FL Gassmann, i en 1769-71 cantà a Palerm L’any 1771 actuà a Nàpols, en l’estrena d' Ifigenia in Tauride , de N Jommelli, on tingué un gran èxit Tres anys més tard participà en l’estrena d' Alessandro nelle Indie , de N Piccinni, a Nàpols, i començà a exhibir-se en moltes ciutats italianes El 1778 cantà en la inauguració del Teatro alla Scala de Milà, amb l' Europa riconosciuta , d’A Salieri, i també -per primera vegada- a Londres…
Enric Serra i Llobet
Música
Baríton.
Estudià cant amb E Scampini, M Valls i C Bracons de Colomer, abans de seguir cursos de perfeccionament amb G Becchi Debutà el 1966 al Gran Teatre del Liceu amb un paper secundari de l’òpera Carmen , i des d’aleshores intervingué assíduament en les temporades del teatre barceloní El 1969 obtingué el primer premi d’interpretació en un concurs de Radio Nacional de España, i es presentà amb èxit en diversos teatres d’arreu de l’Estat espanyol El 1972 interpretà Caterina Cornaro al Royal Festival Hall de Londres al costat de M Caballé i J Carreras, amb qui poc després actuà en Maria Stuarda a…
,
Ricard Viladesau i Caner
Música
Intèrpret de tenora i compositor.
Format al seu entorn local, fou deixeble de tenora de Josep Coll i s’inicià professionalment en les cobles Els Guíxols, Antiga Principal de la Bisbal, La Principal de Palafrugell i L’As d’Anglès L’any 1940 fou cofundador de La Caravana i entre el 1950 i el 1970 s’integrà en La Principal de la Bisbal com a tenora solista, i es convertí en un dels principals virtuosos de la història d’aquest instrument —hom el conegué per “príncep de la tenora”, com l’havia anomenat Pau Casals— En 1970-84 fou viola en l’Orquestra Simfònica Ciutat de Barcelona És autor d’una obra de qualitat dins els gèneres…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina