Resultats de la cerca

Fill i successor de Ferran I Practicà una política d’aliances amb els estats centreeuropeus i balcànics El 1938 dissolgué les organitzacions polítiques i promulgà una constitució de caràcter autoritari En començar la Segona Guerra Mundial es veié forçat a cedir territoris a l’URSS, Hongria i Bulgària, la qual cosa provocà el seu descrèdit Hitler l’obligà a abdicar a favor del seu fill Miquel , i morí a l’exili

A causa de l’oposició de Lluís XIV, no en pogué prendre mai possessió Casat amb una germana de Leopold I, serví a Àustria com a mariscal Comandà l’exèrcit que deslliurà Viena del setge turc 1683, prengué Buda 1686 i obtingué la victòria de Mohács 1687 Passà a lluitar al costat del Rin i prengué Magúncia i Bonn

Ocupats els seus estats per Lluís XIII 1633, entrà al servei d’Espanya i dels Habsburg en la Guerra dels Trenta Anys Recuperà Lorena en 1641-44 i novament el 1661 El 1670, expulsat definitivament de Lorena, anà de nou a Alemanya, on tornà a lluitar al costat de Guillem d’Orange el 1675 conquerí Trèveris

Fins a la seva proclamació tenia el títol de comte d’Artois En començar la Revolució emigrà, i fou un dels dirigents del reialisme a Anglaterra des del 1795 El 1814 tornà a França, on encapçalà el partit ultra A la mort de Lluís XVIII pujà al tron 1824 i dugué a terme una política d’implantació de l’absolutisme monàrquic Després d’un breu període d’una certa liberalització ministeri Martignac, tornà novament als procediments absolutistes ministeri Polignac, període en el qual foren dictades les ordenances de Saint-Cloud juliol del 1830, que dissolien la cambra, modificaven la llei electoral i…

Fill d’Enric II i de Caterina de Mèdici —la qual exercí la regència en 1560-63 i tingué una gran influència sobre ell—, succeí el seu germà Francesc II Després de la pau de Saint-Germain 1570, que posà fi a la lluita entre catòlics i hugonots, protegí aquests d’acord amb el seu favorit Gaspard de Coligny Però, induït per Caterina de Mèdici, ordenà la matança de la nit de sant Bartomeu 24 d’agost de 1572, fet que sembla que l’obsedí la resta de la seva vida Protegí la Pléiade i l’acadèmia de Baïf, i ell mateix escriví poesia i un Traité de la chasse royale 1625

De professió tipògraf, fundà a Palma la Societat Tipogràfica de Mallorca, la qual presidí fins el 1883, que hagué de traslladar-se a viure a Barcelona Milità en el moviment socialista fou un dels fundadors de la Unió General de Treballadors UGT i del Partido Socialista Obrero Español Membre del consell de redacció de La Guerra Social , portaveu del PSOE barceloní, fou empresonat durant la vaga de la construcció del 1888 Fou un dels organitzadors de la manifestació del primer de maig del 1890

Després d’alguns curtmetratges com Biotopo i Viure sense viure , a La portentosa vida del Padre Vicente 1978 desenvolupà un estil festiu i provocador, que emprà també a Con el culo al aire 1980, Jalea Real 1981, Que nos quiten lo bailao 1983, Karnabal 1985, en collaboració amb Comediants i Daniya, el jardí de l’Harem 1987, aquests dos últims films guardonats amb el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya El 1989 rodà la comèdia El rey del mambo

Formà part del grup Sílex, i féu la primera exposició individual a Mataró, el 1961 Arribà a una posició declaradament contrària a la no-figuració i després de diverses provatures arribà, el 1964, al seu estil característic El 1965 guanyà la primera medalla Gimeno, a Tortosa Féu retrats imaginaris d’alts funcionaris i de burgesos, amb sàtira crua d’arrel grosziana i en la línia de l’equip Crònica valencià, amb el qual —i amb Artigau i Cardona-Torrandell— féu l’exposició Crònica de la Realitat, a Barcelona, el 1965 Formà part del grup italocatalà Intrarealisme Ha exposat individualment a Madrid…

Després d’haver fet llargues estades a Anglaterra, Bèlgica i França, s’establí definitivament als Estats Units, on morí Utilitzà els pseudònims de Pelagi Monjola i Remei Jonqueras d’Oriola Com a dramaturg cal destacar les obres Resclum si més no 1970, premi Josep Ferrer de Reus, La ingènua la violen aclaparadorament i silenciosa  1973, premi Joan Santamaria, S’assaja amb noses 1975, premi Ciutat de Granollers 1974, Travessa deserts 1977 i Lotus continu 1981 Com a novellista publicà les novelles Contraataquen 1977, premi Josep Pla 1976, Meuques 1979, Contagia’l 1981, Llimac rural 1981 i…

Realitzà estudis d’interpretació 1977-81 i el 1985 es diplomà com a director a The British Theatre Association for Directors and Drama Instructors de Londres L’any 1982 fundà a València la companyia Moma Teatre i debutà com a director amb El malalt imaginari , de Molière A partir del 1986 continuà la seva activitat com a director de nombrosos muntatges Entre els porcs , d’AFugard 1990, El cas Woyzeck , de GBüchner 1992, Metro , de PSanguino i RGonzález 1993, Borja-Borgia , de MVicent 1994, Càndid , de Voltaire 1995, El muntaplats , d’HPinter 1996, Las sillas , d’EIonesco 1997, L’altre , de…