Resultats de la cerca

Salut pública Interessos populars Arts i lletres El seu contingut ideològic barrejava el republicanisme anarquitzant, un violent anticlericalisme i la defensa dels interessos obrers, i això el convertí en un dels setmanaris catalans de més tradició revolucionària i, a la vegada, en un difusor constant de l’anarcocollectivisme, però fou també causa de nombroses suspensions la més llarga, del desembre de l’any 1893 al gener del 1895, i empresonaments del director o redactors, gairebé tots obrers Malgrat les persecucions, sobrevisqué setze anys, fins el número 717, del 12 de juny de 1896 Durant…

Començà a l’infantil de l’Europa i després jugà a la Unió Esportiva Lleida 1929-31, Patria de Saragossa, Logronyo i Sants 1932-33 La temporada 1933-34 fitxà pel Girona, amb el qual quedà campió de grup de tercera divisió i ascendí a segona divisió Continuà amb el Girona en aquesta categoria la temporada 1934-35 L’estiu del 1935 fou traspassat al FC Barcelona juntament amb el seu company Domènec Balmanya i formà part del club blaugrana dues temporades Participà en la gira que l’equip blaugrana realitzà a Mèxic l’estiu del 1937, en plena Guerra Civil Espanyola, i s’hi exilià Defensà la porteria…

Ja des dels primers moments, Ujezdnoje ‘La vida provinciana’, 1914 i Na kulickakh ‘En el cinquè infern’, 1914 el situaren entre els millors prosistes de l’època D’un estil càustic i d’una gran precisió, s’apropà a l’expressionisme europeu Viatjà a Anglaterra, i fruit d’aquest viatge foren Ostrovitjane ‘Els illencs’, 1918 i Lovec čelovekov ‘El caçador d’homes’, 1921, sàtires de la vida i de la moral angleses Comunista el 1905, la seva actitud davant la revolució passà de la passió al desencant, com es palesa ja en la novella My ‘Nosaltres’, 1924, que fou prohibida i que anticipa les obres d’…

Aquesta església era emplaçada on avui dia s’alça la capella de la Mare de Déu de l’Ametllera, al peu de la serra del Castell de Llaguarres, al sud-est de la vila de Lasquarri Una de les primeres mencions documentals d’aquesta església data del 1098, any en què el bisbe Ponç de Roda amb l’aprovació dels clergues de Roda i en presència de l’arquebisbe de Tarragona, Berenguer Sunifred de Lluçà, concedí al monestir de Sant Pere de Rodes i al seu abat Ramon l’església de Sant Just d’ ipsa Millera el bisbe s’hi reservà, però, la quarta part dels béns episcopals i la collació dels preveres i…

Era una de les parròquies del terme del castell de Castellví de Rosanes Documentada a partir del 1082, el 1103 Guillem Ramon I de Castellví infeudà a Volard Ramon de Rosanes el castell de Rosanes i tres parts de l’església de Sant Esteve Sesrovires El 1176 Guillem Ramon III en el seu testament deixà una mida d’ordi a l’església El 1484 s’atorgà llicència per a restaurar l’església, que estava ruïnosa Aquesta església, que tingué els altars de la Mare de Déu, Sant Valentí, Sant Sebastià, Sant Crist, Sant Roc, Sant Isidre, del Roser i Sant Nicolau, tenia un campanar exempt que a mitja alçada es…

Patrocinat per l’ajuntament de la ciutat i les institucions departamentals i regionals, i també per companyies del món de la imatge Canon i publicacions de prestigi Paris-Match , National Geographic , se celebra durant quinze dies des del final d’agost fins a mitjan setembre Les exposicions i els diferents actes conferències, colloquis, etc tenen lloc en diversos punts de la ciutat, com ara els convents de Sant Domènec i dels Mínims i l’antic claustre funerari de la catedral de Sant Joan Baptista, conegut com Campo Santo Ha esdevingut una de les mostres més importants del món de l’…

Els estudis foren inaugurats amb el film d’Amichatis, Caramellas , la primera producció catalana sonoritzada que s’estrenà el 1929, amb discs d’Emili Vendrell Però l’experiència d’A Gasset a Hollywood no pogué evitar la poca qualitat dels treballs, condicionada, fonamentalment, per la precarietat de mitjans que oferien uns vells equipaments importats d’Anglaterra El 1933 els estudis foren adquirits pels germans Daniel i Ramiro Aragonès, els quals, tot i millorar i posar al dia la maquinària, no pogueren fer front a estudis com els Orphea o els Trilla-La Riva i acabaren tancant el 1937 D’…

Tingué com a objectiu oferir al jovent una formació cultural i artística alternativa Estructurada en diverses seccions, l’Aula de Cinema tingué com a responsables Pere Balañà i Jordi Cadena, amb els quals collaboraren Tomàs Pladevall, Josep Maria Forn, Josep Anton Pérez i Giner, Ricard Albiñana, Domènec Font, Joan Lorente o Alfons Garcia i Seguí Produïren alguns curts malgrat l’alt nombre d’alumnes matriculats i l’elevat cost del material que calia comprar o llogar També s’hi impartiren seminaris, hi assistiren cineastes que presentaven els seus films i s’hi reté un homenatge a Luis G…

Vida De jove marxà a Nova York, on acabà dirigint l’Hotel Plaza Tornà a Barcelona i es feu càrrec de l’Hotel Ritz i després del Ritz de Madrid Finançà una part de la primera i única producció del jove debutant Domènec Pruna, El Cafè de la Marina 1933-34, basat en la peça teatral de Josep Maria de Sagarra i realitzada en la doble versió catalana i castellana El seu nebot Joan Pere Montllor i Puigvert Barcelona 1919, fill del seu germà Salvador antiquari, arribà els EUA el 1937 i treballà a la Paramount Pictures al costat de Joan Ventura, com a traductor de films nord-americans al…

Pretenia establir la dictadura del proletariat i defensà el dret d’autodeterminació Així, reclamà “la llibertat de Catalunya com un objectiu més del seu programa de reivindicacions socials, per portar el proletariat català a una àmplia federació amb el proletariat de les altres nacionalitats peninsulars dintre de la futura ‘Unió de Repúbliques Socialistes d’Ibèria’” J Arquer, Treball , 21/IV/1930 Realitzà una important activitat propagandista a través d’ateneus populars i aconseguí la direcció del CADCI gràcies a una entesa amb Estat Català-Partit Proletari Els dirigents foren Jordi Arquer,…