Pretenia establir la dictadura del proletariat i defensà el dret d’autodeterminació. Així, reclamà “la llibertat de Catalunya com un objectiu més del seu programa de reivindicacions socials, per portar el proletariat català a una àmplia federació amb el proletariat de les altres nacionalitats peninsulars dintre de la futura ‘Unió de Repúbliques Socialistes d’Ibèria’” (J. Arquer, Treball, 21/IV/1930). Realitzà una important activitat propagandista a través d’ateneus populars i aconseguí la direcció del CADCI gràcies a una entesa amb Estat Català-Partit Proletari. Els dirigents foren Jordi Arquer, Domènec Ramon i Amadeu Bernadó. Al març de 1931 es fusionà amb la Federació Comunista Catalano-Balear i donà lloc alBloc Obrer i Camperol. Un grup liderat per Bernadó, organitzat amb el nom “Treball, tendència”, no acceptà la fusió i fundà Esquerra Republicana i Antimperialista. Edità La Señal (Lleida-Barcelona, 1929-1930), Treball i l’Andreuenc-Treball.