Resultats de la cerca

El 1909 li foren annexades, indivisament, la Bòsnia i l’Hercegovina La unió restà dissolta el 1918 El sobirà comú —titulat emperador i rei— portava a Àustria el títol d’emperador rei i a Hongria el de rei

Fill de Valdemar I , succeí el seu germà Canut VI Com a duc de Slesvig des del 1188 defensà la frontera contra l’agressió de l’emperador i conquerí Holstein i Hamburg 1200-01 Després de la seva coronació fou reconegut senyor dels nord-albingis, el territori dels quals s’annexà Aliat amb l’emperador Frederic II contra l’emperador Otó IV, el 1214 adquirí Schwerin, i Frederic II renuncià a favor d’ell les terres dels vendes i tot el territori germànic al N de l’Elba i de l’Ende El 1219, en una expedició a Estònia, conquerí Reval i cristianitzà el país Els…

Fou designat papa per l’emperador Constanci, després que aquest hagué desterrat el papa Liberi, que s’oposava a la política arianitzant de l’emperador En normalitzar-se les relacions entre Constanci i Liberi, amb la tornada d’aquest, Fèlix dimití

Retòric i gramàtic de la cort, a la mort de Valentinià II fou proclamat emperador a instàncies del general franc Arbogast Per cercar un suport, restaurà el paganisme, però no fou reconegut per l’emperador Teodosi, el qual el derrotà al riu Frigidus, on morí

Filla de l’emperador Pere I de Constantinoble i de Violant d’Hainaut, marquesa de Namur i germana dels emperadors Robert I i Balduí II Fou casada amb l’emperador Teodor I Làscaris de Nicea, de qui fou segona muller Fou regent del seu germà Robert I

Fou establert el 1348 com a principal centre de la política dels grecs després de Constantinoble i donat a Manuel I Cantacuzè mort el 1379/80, un dels més famosos soldats i administradors bizantins del segle XIV, fill de l’emperador Joan VI El succeí 1379/80-83 el seu germà Mateu I Cantacuzè mort el 1383, associat al tron imperial 1357-58 pel seu pare, ambdós en molt bones relacions amb els catalans, car una neboda o potser neta de Joan VI — Helena Cantacuzè — s’havia casat amb Lluís Frederic d’Aragó, vicari dels ducats d’Atenes i de Neopàtria Demetri I Cantacuzè mort el 1384,…

Fill de l’emperador Lotari I, que li deixà els territoris entre el Rin, el Mosa i l’Escalda, amb Frísia Lluità contra el seu oncle Carles II el Calb, i a la mort del seu germà, l’emperador Lluís II, s’annexà Lió, Arle i Viena del Delfinat

Sisè comte de Benavente Fou amic personal de l’emperador Carles V, amb el qual participà en la conquesta de Tunis 1535, i lluità a gairebé totes les campanyes europees de l’emperador Fou padrí i tutor de Felip II de Castella, que el nomenà lloctinent de València 1566-72

Elegit contra la voluntat de l’emperador Lluís II, que volia promoure al papat el bibliotecari Anastasi, fou empresonat Restablert pel clericat romà i reconegut finalment per l’emperador, defensà els drets episcopals davant les intromissions dels senyors feudals i tingué cura de l’obra missionera a les illes Britàniques

Fou austriacista i el 1706 el rei arxiduc Carles III el féu cavaller Defensà Barcelona 1706, lluità a Aragó 1707 i defensà Girona 1711 i Hostalric Nomenat governador de Gaeta pel rei arxiduc, ara emperador, restà a l’estranger en caure Barcelona 1714 El 1731 l’emperador li concedí el comtat de Picalquers