Valdemar II de Dinamarca

el Victoriós (snom.)
(?, 1170 — Vordingborg, 1241)

Rei de Dinamarca (1202-41).

Fill de Valdemar I, succeí el seu germà Canut VI. Com a duc de Slesvig (des del 1188) defensà la frontera contra l’agressió de l’emperador i conquerí Holstein i Hamburg (1200-01). Després de la seva coronació fou reconegut senyor dels nord-albingis, el territori dels quals s’annexà. Aliat amb l’emperador Frederic II contra l’emperador Otó IV, el 1214 adquirí Schwerin, i Frederic II renuncià a favor d’ell les terres dels vendes i tot el territori germànic al N de l’Elba i de l’Ende. El 1219, en una expedició a Estònia, conquerí Reval i cristianitzà el país. Els senyors feudals de l’Alemanya del N s’aliaren en contra d’ell i el derrotaren a Bornhöved el 1227.