Resultats de la cerca
Es mostren 1126 resultats
Editorial Alpina
Editorial
Cartografia
Editorial amb seu a Granollers especialitzada en cartografia i guies de muntanya.
Es creà el 6 de febrer de 1946 amb l’objectiu d’editar mapes, material cartogràfic i guies de muntanya per a proveir, especialment, l’excursionisme català Impulsada per Salvador Llobet , Noel Llopis i Josep Maria Puchades , primer director, representà una novetat singular en el panorama editorial de Catalunya Els seus mapes, acompanyats d’una guia, inicialment de color taronja, es feren molt populars
Comarca Deportiva
Esport general
Setmanari
Setmanari d’esports publicat a Granollers entre el 1962 i el 1984.
Tractava a bastament del futbol de la comarca, des de la tercera divisió fins als diferents grups de tercera regional, i també publicava notícies d’handbol i bàsquet Modesto Bonet en fou l’editor i Miguel Ángel Bastenier, el director A l’octubre del 1984 inicià una segona època, que no prosperà
Josep Galceran de Cartellà
Història
Baró de l’Albi, Cervià, Falgons, Altet, Castellnou del Montsec i Granollers.
Lloctinent de Mallorca 1698-1701 Partidari del rei arxiduc Carles III durant la guerra de Successió, aquest li atorgà el comtat de Cartellà 1706 i el marquesat de Cartellà 1707
Agustí Cabañas Faura
Handbol
Jugador d’handbol.
Format a les categories inferiors del BM Granollers com a central i lateral esquerre, fou component de l’equip que conquerí la Copa EHF el 1995 En la Lliga Asobal també jugà amb el Naranco, el Pozoblanco i el Saragossa Amb la selecció espanyola fou internacional júnior i promesa Es retirà el 2007
Martí Montané Pujanda
Handbol
Jugador d’handbol.
Formà part de l’equip del Club Bàsquet Granollers que dominà l’handbol a set estatal a la dècada de 1960 Guanyà les primeres Lligues espanyoles 1959, 1960, 1961, 1966, 1967, 1968, 1970, i fou una vegada internacional amb la selecció espanyola El 1970 deixà l’equip i, posteriorment, fou vicepresident del club
sotsvegueria del Vallès
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (25.003 h [1718]) que comprenia tot el Vallès (excepte Rellinars, Vacarisses, Castellterçol, Sant Quirze Safaja, Castellcir i Aiguafreda, però inclosos Olesa de Montserrat, Riells de Montseny, Dosrius i Òrrius).
En fou centre Caldes de Montbui i, des de mitjan segle XIV, Granollers De fet formà, ja al segle XIV, una sola demarcació amb la vegueria de Barcelona, dita vegueria de Barcelona i el Vallès El 1716 formà, juntament amb el sector del Maresme entre Montgat i Caldetes, el corregiment de Mataró
Santiago Simon Modenes
Boxa
Boxejador.
Competí representant el Club de Boxa Granollers Fou campió d’Espanya amateur en les categories de pesos pesant 1979 i superpesant 1983, 1987, 1989 També es proclamà campió de Catalunya de pesos pesant 1978 i superpesant 1987, 1988 Formà part de la selecció catalana amateur que participà en els Campionats d’Espanya 1979
Manuel Cadenas Montáñez
Handbol
Entrenador d’handbol.
Iniciat com a entrenador al Naranco d’Oviedo 1986-89, posteriorment passà pel Club Balonmano Cantabria 1989-91, CB Valladolid 1991-95, CB Ademar León 1995-2007, FC Barcelona 2007-09 i CB Granollers des del 2010 Guanyà una Copa del Rei 2002, una Lliga Asobal 2001 i tres Recopes d’Europa 1990, 1999, 2005
Jaciment dels Escolans (Torrefeta)
Art romànic
Situació Jaciment dels Escolans Restes d’aquesta enigmàtica construcció, de planta quadrangular, amb murs disposats de manera graonada ECSA-J Oliva i J Ros Aquest jaciment és situat al sector nord-est del terme de Palou de Sanaüja, a la partida dels Escolans, en una zona de bosc d’alzines Mapa 34-14 361 Situació 31TCG553323 Per a anar-hi des de Guissona, s’ha d’agafar la carretera L-313 en direcció a Ponts a uns 4 quilòmetres de Guissona, dalt d’un turó, es troba el nucli de Palou de Sanaüja, i des d’aquí, pel camí que mena a Granollers, s’arriba a la partida dels Escolans, on hi ha el…
degà
Cristianisme
Prevere que tenia cura d’una circumscripció diocesana equivalent a l’actual arxiprestat, per delegació del bisbe.
Anomenat també vicari forà o rurla , fou sinònim d’arxipreste A partir del concordat amb Espanya del 1851, pel qual foren creats nous arxiprestats, el nom i l’ofici de degà foren reservats per a les antigues circumscripcions diocesanes, com és el cas de l’actual bisbat de Barcelona, que manté degans a Granollers, Vilafranca i Piera
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina