Resultats de la cerca
Es mostren 1440 resultats
Castell de Llagostera
Art romànic
El lloc de Llagostera ja era conegut el 855 quan s’esmenta un “Sancti Felicis de Locustaria” entre els béns del monestir de Santa Maria de la Grassa El lloc va registrar també els topònims de “Lagostera” 993, “Lagustaria” 1016 i “Locustaria” 1163 El 914 també es té notícia de la “valle que vocant Locustaria” , la meitat de la qual havia estat comprada per la comtessa Garsendis a “Emo, femina” per 500 sous “cum villas et villariunculis et terminibus suis” , és a dir, amb la Vall d’Aro, Penedes i la mar, a sol ixent Maçanet, Caldes i Aulet, a ponent la mar, Caules i Maçanet, a migdia i Caçà i…
Castell de Sant Antolí (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Aquest castell es bastí amb tota probabilitat a mitjan segle XI, període en el qual el comtat de Manresa protagonitzà una nova expansió envers ponent i es repoblà tota la zona propera a Cervera El castell apareix en mans dels Cervera al segle XII En el testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera del 1133, el castell fou llegat al seu nét Guillem II de Cervera En morir aquest, l’any 1173, llegà el castell de Sant Antolí al seu fill, anomenat també Guillem No obstant això, consta que el 1182 Berenguer de Ballestar, potser el castlà, llegà en testament el castrum Sancti Antonini al seu…
baronia de Castre
Història
Jurisdicció senyorial creada per Jaume I de Catalunya-Aragó per al seu fill il·legítim Ferran Sanxis de Castre
vers el 1250.
Ocupava un territori al S del comtat de Ribagorça, limitat pels rius Cinca i Éssera fins a llur confluència comprenia els termes de Bolturina, Artasona, Castre i Olvena Les senyories d’Estada i Estadella foren pràcticament agregades a la baronia, que les limitava al S ja des de l’època de Ferran Sanxis Passà successivament, per herència, als Pinós, que adoptaren el cognom Castre-Pinós, als Cervelló, barons de la Llacuna primera meitat del s XVII, als Alagó, senyors d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli
David Mora Galián
Futbol sala
Jugador de futbol sala.
Defensa format a l’Indústries García de Santa Coloma de Gramenet, debutà amb el primer equip a divisió d’honor el 1994 Disputà diversos play-off pel títol i fou subcampió de Lliga la temporada 1998-99 Formà part del primer equip del club durant onze temporades, fins la 2004-05, ja amb la denominació de Marfil Santa Coloma Posteriorment jugà a divisió de plata al Montcada Futbol Sala 2005-06, 2006-07 i a l’Hospitalet Bellsport des del 2007 Fou dotze vegades internacional amb la selecció estatal
Oriol Llesuy Duran
Ciclisme
Ciclista de carretera.
S’inicià al club Tot Vici en Bici participant amb bicicleta tot terreny en curses de camp a través Competí pel Cropusa 2002-03, el Club Ciclista Montcada 2004, el Saunier Duval 2005, el Caja Castilla La Mancha 2006, amb el qual guanyà el Trofeu Festes d’Olot, i el Club Ciclista Camp Clar 2007-08 Amb aquest darrer fou campió d’Espanya d’elit i guanyà el Trofeu Iberdrola El 2009 fitxà pel Cafès Baqué i, l’any següent, tornà al CC Camp Clar, on conclogué la trajectòria
la Suda de Lleida

Aspecte de la fortificació de la Suda de Lleida
© CIC-Moià
Fortalesa
Fortalesa d’origen musulmà de la ciutat de Lleida (Segrià), edificada pel valí Ismā‘īl Banū Qasī l’any 882 (260 de l’hègira), que comprenia la totalitat del turó que domina la ciutat.
Després de la conquesta cristiana constituí el nucli central i noble de l’urbs, amb el castell del rei, la seu, el palau del bisbe, els casals de les altres dignitats eclesiàstiques i de llinatges com els Montcada, els Cervera, els Besora, els Comenge i els Desvalls Al segle XIV hi residien tota mena de clergues tonsurats i universitaris Mantingué el caràcter de ciutadella fins a la guerra de Successió 1707, en què l’antic barri clos fou demolit, i en el seu lloc s’alçaren les actuals fortificacions, anomenades el castell Principal
Universitat Cardenal Herrera
Universitat privada creada el 1999 per la Fundació Universitària San Pablo.
Situada als termes municipals de Montcada i Alfara del Patriarca l’Horta, és un centre docent d’inspiració cristiana, basada en l’ideari de l’Associació Catòlica de Propagandistes La universitat és gestionada per un patronat El primer rector de la institució és José Luis Manglano de Mas El centre imparteix titulacions en les àrees de tecnologia, ciències de la salut i ciències socials i jurídiques Amb la collaboració de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana, creà l’Institut de Drogues i Conductes Addictives Per al curs 2005-06, oferia 26 titulacions
Beniferri
Poble
Poble del municipi de València, entre Benicalap i Benimàmet, a 2,7 km del nucli urbà de la ciutat.
El seu antic terme és regat per les séquies de Montcada i de Tormos Antiga alqueria islàmica d’una gran extensió, Jaume I de Catalunya-Aragó feu sobre el seu territori més de vint donacions fins el 1242 L’església de Sant Jaume depenia de la parròquia de Burjassot Resten alguns vestigis de la creu coberta 1469 existent en aquest indret, a l’antic camí de Llíria Fou municipi independent fins el 1872 Fou vicari de Beniferri Joan Martí, un dels iniciadors de l’aixecament contra Napoleó a València 1808
Sant Salvador de Torrent de Cinca
Art romànic
La casa i el santuari de Sant Salvador presideix una muntanya propera al poble de Torrent, vora Valldecós Tingué molta devoció entre la gent de la rodalia Esdevingué la seu d’una casa trinitària dependent del veí monestir de Vinganya Seròs, que acomplí una tasca important en la cristianització de la contrada La fundació trinitària seria impulsada per Guillem II de Montcada 1287-1328, senyor de Fraga, que concedí als religiosos de Vinganya diverses terres i honors a Torrent i Vilella El temple actual és un edifici del segle XVI, d’estil goticorenaixentista
Mariano Accardo
Filosofia
Dret
Humanista i jurista sicilià.
Fou secretari del virrei de Sicília Hug de Montcada, a qui acompanyà el 1516 a Brusselles en aquest viatge tingué ocasió de conèixer Erasme i Guillaume Budé Fou després secretari del bisbe de Cefalù Rinaldo Montuori, cridat a la cort de Castella per Carles V Meresqué els elogis d’Erasme i de Lucio Marineo, amb els quals tingué relació epistolar Reedità i prologà la versió llatina de Joan Baró del Llibre dels proverbis de Ramon Llull Venècia 1507 i també la Disputatio eremitae et Raimundi del mateix autor Venècia 1507
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina