Resultats de la cerca

Fou erigit vers el 1100 i era filial de Sant Miquel de Cruïlles Baix Empordà La comunitat, amb el prior Ponç, hi consta des del 1146 Era formada pel prior, dos monjos i dos beneficiats, un dels quals tenia cura de la capella de Santa Margarida, situada prop de l’actual cementiri de Martorell, on fou traslladat el culte de Sant Genís després que el castell de Rocafort fou volat per les tropes de Felip V 1713 A Rocafort romanen les restes de l’església de Sant Genís refeta al pas del s XII al XIII Des del s XV hi hagué només prior, sense comunitat

Format al Club d’Esquí Sant Ponç, desenvolupà la major part de la seva carrera esportiva al Club Nàutic Sant Pere Pescador – Estadi Màgic Posteriorment, també formà part del Club d’Esquí Nàutic Pallars Jussà i del Club Esportiu la Baells Practicà diferents especialitats i destacà en eslàlom, en què guanyà els Campionats de Catalunya i d’Espanya tant en categories inferiors com en sub-21 i Obert En categoria absoluta, obtingué dos Campionats d’Espanya d’eslàlom 2002, 2003 i dos Campionats de Catalunya de figures 2001, 2002 i d’eslàlom 2006, 2009 Participà en els Jocs Mediterranis…

Cosí de Ponç de Vilamur, bisbe d’Urgell Donà la regla del Cister al monestir de Lavaix 1223, convocà un concili a Lleida 1229 i assistí a una assemblea eclesiàstica a Tarragona 1235 Conseller de Jaume I de Catalunya-Aragó, fou testimoni de la pau entre el rei i el vescomte de Cabrera a Montsó, 1217 i intervingué en diverses concòrdies entre nobles, com la dels Montcada amb el comte Nunó I de Rosselló 1224 Fou un dels qui declararen nul el primer matrimoni del rei 1228 Participà en el setge de Borriana 1233 i donà una sentència arbitral entre el rei i Ramon de Peralta sobre…

Signà documents comtals del 1139 al 1162, que fou testimoni del testament del comte Intervingué activament en la reconquesta del Priorat juntament amb els germans Ponç i Ramon de Cervera i amb Arbert de Castellvell El 1149 signà la carta de poblament de Tarragona El 1153 emprengué la reconquesta de Siurana, féu el repartiment del seu territori i en fou nomenat castlà i governador, successivament Delimità aquest territori 1154 a base de les informacions dels musulmans emigrats a Tortosa i a València El mateix 1154 l’arquebisbe de Tarragona Bernat de Tort li cedí en feu dos terços…

El seu fill Pere d’Orís el succeí el 1060, però pel fet d’ésser menor d’edat la senescalia passà al seu oncle Ramon Mir d’Aguada i aviat a la família Montcada Pere d’Orís, també dit Pere de Manlleu , casat amb Guisla, morí vers el 1088 i la seva vídua es reduí al domini del castell de Manlleu El domini d’Orís fou enfeudat, passà al bisbe de Vic i després als Queralt i als Montcada Els successors de Pere de Manlleu sembla que s’extingiren amb Obdúlia de Manlleu , muller de Ponç de Besora, i originaren la família dels castlans d' Orís

Aquest castell, avui desaparegut, era situat a la petita ondulació on s’assenta l’actual poble de Viver de Segarra, al nord-oest de Portell És esmentat per primera vegada el 1098 entre les afrontacions del castell de Portell, a ponent En el testament sacramental de Ponç Ollemar, potser senyor del castell, jurat el 1119, es féu donació a la catedral d’Urgell de tot l’alou que tenia al castell de Viver i al seu terme, amb els homes, la jurisdicció i els censos, excepte l’església, que havia donat a Santa Maria de Guissona Al segle XII apareix una família de castlans cognomenats…

Format a Còrdova 1922-25 i a Madrid 1925-30, on fou deixeble de Vázquez-Díaz Es presentà individualment a Còrdova 1928 Establert a Barcelona 1930, s’assimilà a la vida cultural catalana Exiliat el 1939, exposà a París, Perpinyà i —individualment— a Banyuls De nou a Barcelona, feu exposicions individuals els anys 1944, 1946 i 1950, i fundà una escola d’art amb deixebles com Joan Ponç o J Hernández i Pijuan El 1948 fou cofundador i principal animador del Saló d’Octubre de Barcelona De nou a Còrdova 1952, fundà un obrador de treballs en cuir, i ha continuat exposant És professor i…

La parròquia Sant Martí és esmentada el 1101 L’actual església és de mitjan segle XVI Situat al comtat d’Empúries, a la frontera històrica amb el de Girona, el comte Ponç V hi bastí 1300 una força, coneguda amb els noms de Castellempordà i de casal del Margarit , oposada al castell veí de la Bisbal 2 km al sud, de la mitra gironina En féu donació a Guillem de Vilagut, els descendents del qual el mantingueren durant el segle XIV El 1413 passà als Santfeliu i, per matrimoni 1421, als Margarit, que en foren senyors fins al segle XIX Fou municipi fins el 1975

Aquesta estirp es remunta a Hug I dels Baus , senyor dels Baus, Berra i Marinhan 1026-60 Era fill de Ponç el Jove i net de Ponç el Vell , vescomte d’Arle i Marsella Durant el segle XII es distingiren particularment per l’oposició al domini del casal de Barcelona, fins al punt que les enomenades guerres bausenques ocupen un lloc important en la llegenda i en la història de Provença Però la imaginació popular ha desorbitat aquestes lluites, englobant-hi el record confús de l’enfrontament entre els casals de Tolosa i de Barcelona, mentre que la revolta dels Baus restà…

Les ruïnes d’aquest castell coronen la part alta del poble de Montoliu La primera notícia del terme de Montoliu és del 1077, any en què apareix entre les afrontacions del castell de l’Ametlla El 1079 el vescomte Ponç Guerau de Cabrera, que era senyor de Montoliu, la seva esposa Ingílsia i el seu fill Guerau Ponç cediren el castell de Montoliu a Guillem Miró a canvi d’un cavall òptim valorat en cent unces El 1112 Guillem Miró vengué el castell de Montoliu a Guillem Dalmau de Cervera i a la seva muller Solastèn El castell de Montoliu apareix dels Cervera tant en el…