Resultats de la cerca
Es mostren 1948 resultats
Manuel Buenacasa
Història
Periodisme
Economia
Dirigent sindicalista i periodista.
Actuà a la Federación Sindical de Saragossa El 1911 s’hagué d’exiliar a França, on conegué Lenin i Enrico Malatesta L’any 1914 es traslladà a Barcelona, on conegué Anselmo Lorenzo, Àngel Pestaña i Salvador Seguí Milità a la CNT, i collaborà activament a la seva reorganització Organitzà la vaga general de Saragossa com a protesta per l’assassinat de Francesc Layret a Barcelona, i fou condemnat Dirigí “Cultura y Acción” 1921, òrgan regional del sindicalisme aragonès, “Solidaridad Obrera” de Gijón 1922 i “El Productor de Blanes” 1925 El 1939 s’exilià a França, on morí Publicà un…
Lluís Bonet i Garí

Lluís Bonet i Garí
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona 1918 Es formà al costat de Josep Puig i Cadafalch, fou deixeble d’Antoni Gaudí, l’estil del qual seguí capella de Sant Miquel del Cros, a Argentona, 1929 Collaborà en l’Obra de la Masia Catalana fins el 1936 Fou un dels arquitectes continuadors de les obres del temple de la Sagrada Família i un dels representants del monumentalisme Institut Nacional de Previsió i Banc Vitalici, a Barcelona, 1949 Protector de la cultura catalana després del 1939, tingueren lloc a casa seva, del 1941 al 1959, sessions de l’Institut d’Estudis Catalans i de les seves filials, dels…
Giovanni Merliano da Nola
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte.
Influït primer per Rossellino i Benedetto da Maiano, es decantà després cap a l’obra de Sansovino Aquesta influència és palesa en l’important sepulcre del virrei de Sicília i de Nàpols Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens Aquesta obra, encomanada el 1524, fou obrada a Nàpols i installada el 1531 al convent franciscà de Bellpuig el 1842 fou traslladada a l’església parroquial, i constitueix la principal obra escultòrica del Renaixement italià a Catalunya L’autor seguí, també, influències manieristes — Montorsoli, Ammanati — i es diu que sobretot de Bartolomé Ordóñez, actiu a…
Castell de Montenartró (Llavorsí)
Art romànic
Bé que el lloc de Montenartró és esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell del 819, el primer esment segur és del 1034 Montenartró formava part del vescomtat de Vilamur i tenia un petit castell, avui completament desaparegut El vescomte Ramon I de Vilamur, vençut l’any 1280 a Balaguer juntament amb altres nobles revoltats, hagué de lliurar a Pere el Gran la potestat dels seus castells, entre ells el de Montenartró, els quals no li foren restituïts fins el 1284 Montenartró seguí les mateixes vicissituds que la resta del vescomtat i al final del segle XIV passà als…
Club Nàutic Costa Brava
Vela
Club de vela de Palamós.
Fundat i federat l’any 1946, la seva activitat començà real-ment el 1958, a la caseta de la Societat Espanyola de Salvament El 1967 inicià les obres d’ampliació de les installacions, en les quals es guanyà terreny al mar Organitzà regates per les aigües de Palamós i el 1970, a causa de la gran activitat del club, creà el Club de Vela de Palamós per gestio-nar millor les activitats de vela El club seguí collaborant en l’organització de regates estatals i internacionals La seva activitat principal, però, és subministrar serveis a les embarcacions El 2008 es publicà el llibre Club…
Hank Mobley
Música
Saxofonista tenor nord-americà.
Tocà en una banda de rhythm-and-blues , i a partir del 1951 ho feu amb Max Roach, amb qui enregistrà diversos temes El 1954 fou un dels fundadors dels Art Blakey’s Jazz Messengers, on romangué fins el 1956 Després gravà discos amb el seu nom, com ara Soul Station , i collaborà amb diversos músics, entre els quals cal destacar Miles Davis, durant el període 1961-62 Seguí tocant i gravant fins el 1970, any en què reduí l’activitat per motius de salut Amb un so i fraseig molt personals, Mobley fou un dels millors músics del hard-bop , i té un lloc destacat entre els saxofonistes…
Goffredo Parise
Literatura italiana
Periodisme
Escriptor i periodista italià.
Es donà a conèixer amb Il ragazzo morto e la cometa 1951 Després de La grande vacanza 1953, intent de rèplica de l’obra anterior, l’èxit d' Il prete bello 1954 marcà l’inici d’una temàtica escandalosa i frívola, que seguí en les novelles Il fidanzamento 1956 i Atti impuri, Amore e fervore 1959, Il padrone 1965, representació caricaturesca del capitalisme en el diàleg L’assoluto naturale 1966 i en els apòlegs d' Il crematorio di Vienna 1969 Autor dels contes del Sillabario n° 1 1972 i de nombrosos reportatges periodístics, publicats, alguns, en forma de llibre Cara Cina , 1966…
Sindicat Únic
Història
Organització sindical que pretengué de superar els anteriors sindicats o societats obreres d’ofici, i que fou adoptada per la Confederació Regional de Treballadors de Catalunya al congrés de Sants del juliol del 1918.
De fet, es tractà de la constitució de sindicats de ram o d’indústria en l’àmbit local composts de diverses seccions corresponents als diversos oficis Hom pretengué d’augmentar així la capacitat d’acció de les forces sindicals, però hagué de vèncer fortes resistències tant dels sindicalistes més corporativistes com d’altres que denunciaven la possibilitat d’una burocratització del funcionament sindical El triomf dels sindicats únics al congrés de Sants significà la consolidació de nous dirigents, com Salvador Seguí, Camil Piñón, Simó Piera, Joan Peiró, Josep Viadiu, Manuel…
Francesc Serra i Dimas
Fotografia
Fotògraf.
Assidu de la penya de la Sala Parés, començà a reunir el 1902 una sèrie de fotografies d’artistes catalans en plena creació o al seu taller, que publicà com a collecció de postals el 1905 i que li valgueren el premi d’honor del Concurs de Fotografies, de Manresa, d’aquell any Seguí més tard una segona sèrie, i el total de totes dues sumà aleshores 60 retrats Especialitzat en fotografia d’obres d’art, reuní un arxiu importantíssim conservat als Museus d’Art de Barcelona Publicà Nuestros artistas 1954, recull antològic dels seus retrats, completat amb semblances biogràfiques i…
Hermann Hesse
Literatura alemanya
Novel·lista alemany.
De família pietista, es revoltà contra la rigidesa religiosa i fugí de casa Installat a Basilea 1899, es naturalitzà suís 1921 A les novelles Peter Camenzind 1904 i Unterm Rad ‘Sota la roda’, 1906 presenta la revolta dels fills contra els pares Viatjà a l’Índia 1911 i seguí des de fora la Primera Guerra Mundial la inquietud que li provocà restà plasmada a Demian 1919 Escriví encara Siddharta 1922, Der Steppenwolf ‘El llop de les praderies’, 1927 i Das Glasperlenspiel ‘El joc de perles de vidre’, 1943 El 1946 obtingué el premi Nobel D’un pessimisme turmentat, plantà cara amb l’ajut del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina