Resultats de la cerca
Es mostren 1408 resultats
Capital de la Cultura Catalana

Inauguració dels actes a Amposta com a Capital de la Cultura Catalana l’any 2006
© Ajuntament d’Amposta
Iniciativa civicocultural destinada a potenciar la projecció de la llengua i la cultura catalanes a partir d’un programa d’activitats dutes a terme a la ciutat que rep aquesta designació al llarg d’un any.
Poden optar a la candidatura qualsevol municipi o parròquia i també una comarca si la població és reduïda de més de tres mil habitants dels Països Catalans Té l’origen en la constitució, l’any 1998, de l’Associació Capital de la Cultura Catalana, entitat que atorga la designació anualment N’és el director des dels seus inicis Xavier Tudela i Penya Des de la creació d’aquesta iniciativa han estat designades Capital de la Cultura Catalana Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007, Perpinyà 2008, Figueres 2009, Badalona 2010, les Escaldes-Engordany 2011, Tarragona 2012, Ripoll…
Companyia d’Indústries Agrícoles
Agronomia
Societat barcelonina constituïda l’any 1911 aprofitant la protecció estatal a la producció sucrera, arran de la pèrdua de les colònies antillanes (1898), unint-se amb l’Azucarera del Jalón d’Épila, creada l’any 1904.
La seva activitat principal és la transformació de la bleda-rave en sucre, amb fàbriques a Salamanca, Aranda de Duero i Arcos de la Frontera-Jédula Té el 100% del capital de la Sociedad Azucarera Ibérica, amb sucreres i destilleries d’alcohol a La Bañeza i San José de La Rinconada, i és plenament propietària de la Compañía de Industrias Agrícolas del Paraguay soia N'és també important l’aprofitament dels seus subproductes polpa, melasses, etc, i la producció i comercialització de pinsos composts amb fàbriques a Vilafranca del Penedès, Utrera, Valladolid, Saragossa, Figueruelas i…
Avairon

Vista del poble de Sant Africa
© Jaume Ferrández
Regió administrativa
Departament francès del Llenguadoc, a la regió administrativa d’Occitània.
La capital és Rodés Situat al sector meridional del Massís Central, a part de la capital té sis poblacions amb més de 5000 habitants Milhau, Vilafranca de Roergue, Ònes, Sant Africa, La Sala i Luc L’economia es basa en l’agricultura bovina i ovina i en la producció de formatge, activitat en què destaca la producció de rocafort amb denominació d’origen controlat El turisme és també un important recurs econòmic de la regió sobresurten, entre altres indrets, les gorges del Tarn, on es practiquen esports d’aventura Vista de la vall d’Espanhac, aigua amunt de les gorges del Tarn ©…
Sant Joan de Sineu
Sant Joan de Sineu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de Mallorca.
Les margues vindobonianes hi dibuixen un paisatge ondulat, amb turons a la perifèria del terme es Cugulutx 185 m alt, al límit amb Porreres i Montuïri, Sant Onofre 255 m, limítrof amb Sineu, puig de Bonany 317 m, ja dins Petra Els torrents es decanten, sense gaire decisió, cap a llevant, al S de Vilafranca de Bonany, el nucli de la qual voreja el terme de Sant Joan El 1982 la terra útil ocupava 2875 ha el 72% del terme de les quals 2574 ha el 89,5% de la terra útil eren cultivades Predominen els cultius dels cereals 1766 ha, d’alt rendiment, i els fruiters de secà 778 ha La…
Castell de la Bulella o de la Volella (Fullà)
Art romànic
Situació Una de les cares del gran quadrilàter que forma aquest castell, avui dia destinat a explotació agrícola ECSA - A Roura Les restes d’aquest castell es troben 200 m al sud del Veïnat d’Amunt, situat a uns 5 km de Vilafranca del Conflent per la carretera D-6 Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 33’ 16” N - Long 2° 21’ 58” E Història El lloc de Bulella és esmentat des de l’any 947 El seu castell fou el seti d’una senyoria que el 1165 era a mans de Berenguer de Vilar, que la tenia per Guillem de Fullà, el qual, alhora, la tenia per Guillem I de Canet espòs de Cerdana de Rodés La…
Gabriel Mascaró Febrer
Ciclisme
Ciclista de carretera.
Fou segon en el Campionat d’Espanya amateur 1965 i tercer en el Tour del Porvenir 1966 Competí com a professional dins l’equip Kas 1968-71 El 1969 guanyà la Pujada a Urquiola, debutà en el Tour de França, en el qual participà en dues ocasions més, i fou segon en el Campionat d’Espanya de muntanya L’any 1970 guanyà una etapa de la Volta a Mallorca, el Critèrium d’Ourense i el Gran Premi de Cuprosan També s’estrenà a la Vuelta a Espanya, on competí un parell de cops Fou segon a la Pujada a Arrate 1971
Lluís Ràfols Pujol

Lluís Ràfols Pujol
ARXIU LL. RÀFOLS
Escalada
Alpinisme
Escalador i alpinista.
Vinculat al Centre Excursionista del Penedès i membre del Grup d’Alta Muntanya i Escalada GAME, és tècnic superior d’Alta Muntanya i instructor de l’Escuela Nacional de Alta Montaña ECAM en escalada i descens de barrancs Realitzà nombroses ascensions i escalades als Pirineus i als Alps, i formà part d’expedicions a l’Himàlaia Tukuche, 1987 Makalu, 1989 i 1998 Everest, 1993, i Cho Oyu, 1996, al Karakorum Broad Peak Central, 1992, i Torre del Baltoro, 1994 i a l’Aconcagua 2000 Fundà i dirigí l’empresa Les Deus Aventura
Narcís Cuyàs Parera
Esport general
Fotografia
Cinematografia
Fotògraf i cineasta.
Rodà nombroses pellícules entre el 1907 i el 1911 per a Iris Films de Barcelona En el terreny esportiu, filmà Salón Internacional del Automóvil 1922 i Curses a l’autòdrom de Sitges 1923 Creà l’Arxiu Cuyàs amb fotografies temàtiques folklore, arquitectura, natura, etc de tot el territori dels Països Catalans El fons, tasca continuada pels seus fills Enric Barcelona, 1910-1989 i Narcís Barcelona, 1920-1995, fou incorporat a la Cartoteca de Catalunya el 1988
Esther Moya Salvador
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en gimnàstica artística.
Membre del Club Gimnàstica Vilanova, fou campiona 1999 i subcampiona 2000 d’Espanya individual Fou tercera en salt als campionats europeus júnior 1998, tercera en barres paralleles asimètriques als internacionals de França absoluts 2001 i tercera en salt de cavall al Campionat d’Europa 2000 Participà en dos Campionats del Món 1999, 2001 i en els Jocs Olímpics de Sydney 2000, on aconseguí tres quarts llocs en salt de cavall, en terra i en el concurs per equips
Assumpció Morte Ibáñez
Atletisme
Atleta.
S’especialitzà en salt d’alçada, tot i que també destacà en les tanques i en les proves combinades S’inicià en l’atletisme al Club Atlètic Granollers Posteriorment competí amb diversos clubs de Barcelona el Centre Gimnàstic Barcelonès, el Futbol Club Barcelona i el Club Natació Barcelona A la capital catalana es preparà a les ordres de Miguel Ángel Torralba i Miguel Vélez Fou set vegades campiona de Catalunya de salt d’alçada a l’aire lliure 1976, 1980, 1982, 1984-87, i en pista coberta assolí un títol de 50 m tanques 1977 i dos de salt d’alçada 1978, 1984 Establí diversos rècords de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina