Resultats de la cerca
Es mostren 750 resultats
sumac metzinós
Botànica
Jardineria
Arbust de la família de les anacardiàcies, d’1 a 3 m d’alt, caducifoli, de branques enfiladisses o reptants, de fulles trifoliolades, de flors verdoses, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits drupacis, arrodonits, glabres i groguencs.
És originari de l’Amèrica del Nord i és plantat en parcs i jardins
pimpinella
pimpinella de típiques i fulles pinnaticompostes i capítols globosos
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, de 10 a 90 cm d’alt, de fulles pinnaticompostes, amb folíols crenats o incisos, de flors apètales, verdoses o brunes, agrupades en glomèruls, i de fruits en aqueni.
Creix en prats i llocs herbosos, a una gran part d’Europa L’arrel té virtuts astringents
rubials
Botànica
Ordre de dicotiledònies simpètales compost per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles oposades, freqüentment simples, de flors hermafrodites, actinomorfes o zigomorfes, tetràmeres o pentàmeres, d’ovari ínfer, generalment agrupades en inflorescències cimoses, i de fruits de diversa mena.
Les principals famílies que comprèn són les de les caprifoliàcies, de les dipsacàcies, de les rubiàcies i de les valerianàcies
trepó
Botànica
Gènere d’herbes, de la família de les escrofulariàcies, de fulles simples alternes, les basals en roseta, sovint densament tomentoses; de flors pentàmeres, generalment grogues, agrupades en raïms, espigues o panícules terminals, i de fruits en càpsula septicida.
tipuana
Fruits alats de tipuana
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Arbre perennifoli, de la família de les papilionàcies, de 10 a 30 m d’alt, de fulles pinnades de color verd clar, de flors vistoses, d’un groc daurat, agrupades en panícules terminals grosses, i de llegums alats.
És un arbre ornamental i d’ombra que prové de l’Amèrica del Sud Hom l’anomena també acàcia de flor groga
tiliàcies
Botànica
Família de columníferes constituïda per arbres o arbusts, de fulles simples, alternes i amb estípules; de flors hermafrodites, actinomorfes, pentàmeres, hipògines i poliandres, generalment agrupades en cimes, de pol·linització entomòfila, i de fruits en càpsula o en núcula.
Consta d’unes 400 espècies, la majoria naturals de les regions càlides Són importants els gèneres Corchorus el jute , i Tilia el tell o tiller
borratja
Borratja florida
© MC
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les boraginàcies, híspida, de fulles grosses, ovades, molt rugoses, les inferiors peciolades, de tija robusta, dreta, de 30-60 cm i flors grosses, d’un bell blau, agrupades en cimes terminals.
Viu en llocs humits, hortes, marges de camps, etc, de terra baixa Les fulles, comestibles raó per la qual encara hom conrea la planta en alguns llocs, constitueixen una verdura de fàcil digestió, i són emprades també, després d’escaldar-les, com a cataplasmes emollients Tota la planta presenta propietats sudorífiques i diürètiques hom utilitza sobretot la infusió preparada amb les flors aigua de borratja És costum de fer bunyols amb les fulles recobertes de farina i ou i fregides
banyeta
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les ranunculàcies, de fulles molt dividides, tija finament pubescent, de 20 a 30 cm, i flors d’un color blau viu amb un esperó llarg i alçat, agrupades en raïms curts.
Viu sobretot entre cereals
orobancàcies
Botànica
Família de personades integrada per plantes herbàcies paràsites d’arrels, sense clorofil·la, de fulles esquamoses alternes, de flors pentàmeres, de corol·la tubulosa i més o menys bilabiada, agrupades en espigues o raïms, i de fruits en càpsula loculicida.
Comprèn unes 200 espècies, la majoria pròpies de l’hemisferi nord Orobancàcies més destacades Orobanche sp orobanque , frare Orobanche crenata frare de faveres Orobanche latisquama frare del romaní Orobanche major espàrrec bord Orobanche ramosa pa de llop , margalida borda
sanguinària blanca
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges ajagudes de 5 a 30 cm, molt ramificades, de fulles ovals i lanceolades, de flors inconspícues i bràctees argentines paleses, agrupades en glomèruls, i de fruits en núcula.
Creix en camins, erms, llocs pedregosos, etc, a l’Europa meridional És una herba medicinal de virtuts diürètiques i astringents