Resultats de la cerca

En fou director, durant la primera, Rafael MLiern Hi collaboraren, entre altres, Josep Espiau, ILatorre i Agustí Garcia/> Anava illustrat amb gravats de fusta i caricatures i era de caràcter satíric se'n publicaren uns cinquanta números

Les seves produccions començaren el 1721 Entre les més remarcables es destaquen una edició llatina, en setze volums, del Llibre de contemplació de Ramon Llull i la publicació de la Historia del Reyno de Mallorca d’Agustí Alemany

Els seus objectius són promoure l’estudi del pensament polític, social i cultural de Catalunya, els continguts del nacionalisme i l’actualització de la democràcia Successivament presidida per Jordi Pujol, Joan Guitart i Vicenç Villatoro, n'han estat directors Enric Renau i Folch, Víctor Batallé, Pere Esteve i Antoni Vives Ha organitzat nombroses conferències i debats sobre democràcia, nacionalisme, economia i relacions internacionals Convoca anualment el  Premi Ramon Trias Fargas d’assaig polític Al novembre de 2007, amb la designació de l’independent Agustí Colomines i Companys com a…

Continuadora de La Nostra Revista  1946, aparegué a la ciutat de Mèxic el 1955, amb una periodicitat bimensual El darrer número es publicà el 1958, i en sortiren 33 números Mort Avellí Artís i Balaguer , que publicà La Nostra Revista  1946-54, el seu fill Avellí Artís-Gener feu editar La Nova Revista i Joan Rossinyol exercí com a secretari de redacció Pel que fa al seu contingut, s’inspirava, en els ideals de la Catalunya nacionalista, tenia articles i comentaris de caràcter polític i cultural, textos literaris i una bona secció d’informació ‘Noticiari General de l’interior’, ‘El Pla de la…

Catalogà la biblioteca d’Antoni Agustí, del qual fou secretari i bibliotecari el catàleg fou publicat a Tarragona el 1587 Bibliotecae graeca ms latina ms Contemporàniament fou conegut amb el nom castellanitzat de Martín de Baylo , forma represa per Gregori Maians

Convent augustinià, també dit de Sant Agustí, el qual, al segle XIII, es trobava extramurs de la vila Destruït al segle XVII, fou construïda la nova casa dins la vila, on hi ha encara l’església, bé que sense culte

Canongessa de Sant Agustí a Bell-lloc de Peralada, és autora d’un poema Dècimes bilingües , és a dir, de doble lectura català-castellà en lloança de Nuestra Señora del Carmen, als preliminars del Fènix català 1644 de Josep Elies ↑ Estrugós

Fundat el 2004, promou l’esport femení i de base Té una trentena d’atletes de totes les categories Del club, n’han sorgit diversos medallistes en Campionats de Catalunya i d’Espanya, com Manuel Concepción, Nora Gharbaui o Aleix Agustí

Després d’una installació provisional de regulars de Sant Agustí, aquests el cediren als franciscans, que hi fundaren el convent el 1384 Hi residí molt temps el beat Pere Nicolau Factor, vers el 1570 Abandonat el 1835, és avui una ruïna total

Malgrat la conservació d’abundant documentació, són encara escasses les obres identificades, entre les quals es destaquen el retaule de Sant Agustí de la seu de Saragossa, el de Santa Maria d’Eixea 1423 i possiblement el de la collegiata de Tudela