Resultats de la cerca
Es mostren 2435 resultats
Fundació Johan Cruyff
Esport general
Institució benèfica creada a Barcelona el 1995 per Johan Cruyff, el qual la presideix.
Dona suport a projectes esportius dirigits a nens amb discapacitat, amb la idea que l’esport té un paper essencial en el seu desenvolupament i que els millora la qualitat de vida Aporta ajuda econòmica i orientació, i fa d’intermediària amb altres institucions socials Organitza diferents esdeveniments per a recaptar fons Entre els projectes que han vist la llum destaquen els Cruyff Courts petits camps de futbol públics situats en barris desafavorits tant d’Holanda com de Catalunya, l’escola de bàsquet amb cadira de rodes i l’escola d’hoquei amb cadira electrònica per a nens amb discapacitat…
Antoni Aparicio Suñén
Waterpolo
Jugador i entrenador de waterpolo.
Format com a porter al Club Natació Barceloneta, fou campió d’Espanya 1978, 1979 i d’Europa 1980 en categoria júnior Esdevingué entrenador l’any 1982 i arran dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 s’integrà en l’equip tècnic de la Federació Espanyola de Natació com a segon entrenador de la selecció estatal, de la qual formà part en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, Sydney 2000 i Pequín 2008 El cúmul d’expe-riències adquirides li permet desenvolupar parallelament, per encàrrec de la federació, la feina de tècnic ambulant en aquelles localitats on un equip de waterpolo emergent necessiti ajuda…
Terratrèmol a la frontera de l’Iran amb l’Iraq
Un terratrèmol de magnitud 7,30 graus sacseja la regió fronterera al nord-oest de l’Iran amb l’Iraq La zona més afectada és la província de Kermanxah El nombre de víctimes mortals supera els 450 a l’Iran i es troba entre els 10 i els 20 a l’Iraq, el nombre de ferits se situa al voltant dels 7000 i s’estima que s’han ensorrat més de 10000 edificis Diversos països i organitzacions ofereixen ajuda humanitària i per a la reconstrucció És el pitjor terratrèmol a l’Iran i l’Iraq des de l’any 2005
comtat de Westmorland
Història
Títol concedit a Anglaterra, el 1397, a Ralph Neville (mort el 1425), quart lord Neville of Raby i mariscal d’Anglaterra, cunyat del futur rei Enric IV.
El succeí el seu net Ralph Neville, mort el 1484 sense fills, i el comtat passà al seu nebot Ralph Neville mort el 1499, que ajudà Ricard III contra els rebels 1484 El rebesnet d’aquest i sisè comte, Charles Neville mort el 1601, fou un dels líders catòlics anglesos li foren confiscats tots els estats i títols, i es feu escàpol als Països Baixos hispànics El títol fou concedit de nou, el 1624, a sir Francis Fane mort el 1629, baró de Burghersh i lord Despenser, descendent per línia materna del primer comte El títol continua en aquesta família Fane
Alfons I d’Astúries
Història
Rei d’Astúries (739-757).
Probablement fill del duc Pere de Cantàbria Es casà amb Ermessenda, filla de Pelagi El 739 succeí el seu cunyat Fàfila Fou el fundador de la monarquia astur i el primer a començar la reconquesta aprofità les lluites internes d’Al-Andalus per a expandir el seu regne Arribà fins el futur comtat d' Àlaba 746 Cap a 751-752 expulsà d’Astorga els musulmans Amb l’ajuda del seu germà Fruela féu incursions 753-754 per les comarques meridionals de la serralada cantàbrica Enfortí la posició estratègica del regne astur, però, simultàniament, provocà el despoblament de la vall del Duero
Adrià I
Cristianisme
Papa (772-795).
Per tal de fer front a les amenaces del rei longobard Desideri, demanà l’ajuda de Carlemany, el qual vencé Desideri i atorgà al papa la seva protecció, no sense considerar una certa subjecció dels estats pontificis, que Adrià hagué de tolerar, així com l’oposició de la cort franca al concili II de Nicea VII ecumènic contra la iconoclàstia, que Adrià havia sancionat El papa envià a Carlemany els principals llibres litúrgics romans, i això fou motiu de la difusió d’aquesta litúrgia per Occident Igualment féu amb la regla de sant Benet Envià una carta als bisbes hispànics sobre l’adopcionisme
Miquel de Perellós
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de Francesc de Perellós, primer vescomte de Rueda El 1370 era canonge de Mallorca Probablement per influència del seu pare, que residia a la cort reial de París, fou nomenat arquebisbe d’Embrun 1378 pel papa avinyonès Climent XII Fou addicte al papa Benet XIII, que el 1401 li trameté, per petició seva, Vicent Ferrer perquè prediqués contra els valdesos de la seva arxidiòcesi En l’acció pastoral l’ajudà el seu vicari general Jaume Albert, fill de Perpinyà El 1415 prestà homenatge a Perpinyà, per mitjà del seu germà Ramon, segon vescomte de Rueda, a l’emperador Segimon
Francesc II de Bretanya
Història
Duc de Bretanya (1458-88).
Fill del comte Ricard d’Étampes, succeí el seu oncle Artur III Lluità contra Lluís XI de França, que volgué reduir la seva independència, i s’alià a Carles de França, que ajudà a recuperar el ducat de Normandia 1467, però fou vençut Durant la regència d’Anna de França, s’alià a Maximilià I d’Àustria i al duc Lluís d’Orleans, amb qui intervingué en la Guerre Folle 1485, però fou derrotat per les forces de la regent El rei Carles VIII li acordà la pau amb la condició que decidís el casament de la seva filla i hereva Anna
Conrad I de Montferrat
Història
Marquès de Montferrat (1188-92), senyor de Tir (1187-92) i rei electe de Jerusalem (ConradI).
Fill i successor de Guillem III de Montferrat, es casà amb Teodora de la qual se separà, germana d’Isaac II Àngel auxilià decisivament l’emperador contra els seus enemics de l’interior Entrà a Tir el 1187 la defensa contra el setge de Saladí li valgué la possessió de la ciutat Es casà 1190 amb Isabel d’Anjou, reina de Jerusalem, però hagué de vèncer, amb l’ajuda de Felip II August de França, la resistència de l’exrei consort Guiu de Lusignan, defensat per Ricard I d’Anglaterra Morí a les mans d’un membre de la secta dels assassins
Udalgar de Castellnou
Cristianisme
Ardiaca d’Elna (1051).
Fill del vescomte Guillem I de Castellnou Entrà en conflicte obert amb el bisbe d’Elna, Berenguer Elegit bisbe Ramon d’Empúries 1064, fou acusat d’haver-se apoderat dels béns de la mensa capitular amb l’ajuda del seu germà, el vescomte Jaspert I Fracassats tots els intents de conciliació per part del comte del Rosselló Gausfred II, fou mort en un combat Els béns confiscats foren retinguts pels Castellnou, fet que provocà un entredit sobre el bisbat Amb tot, el 1064 el seu nebot Guillem II rebé l’envejada dignitat d’ardiaca d’Elna
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina