Resultats de la cerca
Es mostren 1709 resultats
Joan Vilaseca i Masferrer
Literatura catalana
Escriptor.
Era industrial impressor Fou membre del Centre Republicà i es destacà per la seva actitud catalanista i progressista, per la qual fou desterrat alguns cops Collaborà a La Veu Sallentina i dirigí el periòdic La Xispa Elèctrica 1911 Publicà el volum Recull de poemes 1927 i Sallent 1928 Entre el 1885 i el 1910, estrenà a Sallent o a Manresa diverses comedietes i sarsueles L’última calaverada , publicada a Manresa el 1895, La belligerància , L’any nou i l’any vell , Flor solitària i La festa de l’arbre i el 1918, el quadre dramàtic Víctimes del mar Fou conegut com a Juanitu…
,
estació
Al·legoria de Les estacions (la primavera)
© Fototeca.cat
Cronologia
Cadascuna de les quatre divisions de l’any compresa entre un equinocci i un solstici.
Les estacions de l'any són la primavera, l'estiu, la tardor i l'hivern L'inici de les estacions és donat per aquells moments en què la Terra es troba en una posició determinada en la seva òrbita al voltant del Sol Al llarg dels anys, la data en què comença cadascuna de les estacions varia, en funció de la manera com encaixa la seqüència dels anys segons el calendari anys de traspàs amb la durabilitat de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol durada coneguda com any tròpic Les estacions religió i les arts Els canvis de les estacions, amb llurs característiques, incidien molt en la vida…
Lluís Solà i Sala
Literatura catalana
Poeta.
Llicenciat en filosofia i lletres, es dedicà professionalment a l’ensenyament i prengué part molt activa en la represa cultural durant el franquisme a Vic, sobretot en el teatre autor d’una nodrida obra dramàtica, en part estrenada però encara inèdita, entre altres fou membre de la companyia La Gàbia 1963-69 Posteriorment fou fundador 1975, director fins el 1990 i professor de dicció 1991-2005 del Centre Dramàtic d’Osona, adscrit a l’Institut del Teatre, i fou també regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vic 1979-83 Principal impulsor 1977 i director de la revista de poesia Reduccions fins…
,
Els vasos sanguinis pulmonars
Anatomia humana
Als pulmons hi ha dos sistemes d’irrigació sanguínia el sistema bronquial i el sistema pulmonar, destinats, respectivament, al nodriment dels teixits bronco-pulmonars i a l’intercanvi de gasos entre la sang i l’aire El sistema bronquial depèn de les artèries bronquials, que emergeixen directament de l’artèria aorta Aquestes artèries penetren els pulmons i s’hi subdivideixen d’acord amb la disposició de l’arbre bronquial Aquest sistema arterial irriga els teixits bronco-pulmonars fins al nivell del lòbul primari i també la pleura La sang queda recollida per les venes, que hi conflueixen…
maig
Cronologia
El cinquè mes de l’any.
En el calendari romà era el tercer, i era dedicat a Maia, una de les Plèiades Té trenta-un dies Mes del renovellament i el desvetllament primaveral molts refranys parlen de les pluges i dels vents que preparen les collites, mentre que altres evoquen els freds encara no superats i l’acabament de les provisions, és tingut arreu com a símbol de joventut i esperança, de bellesa i salut Les festes del primer de maig tenen un origen antiquíssim l' arbre de maig , certament precristià Entre els catòlics, el mes de maig és dedicat a la Mare de Déu, i hom parla de les flors de maig com a…
Vents huracanats a Catalunya
Un matrimoni resulta ferit greu a Salou per un arbre tombat pel vent Els dies 5 i 6 de febrer, els vents de gran intensitat arriben als 100 km/h i causen nombroses incidències, sobretot a les comarques de la meitat sud de Catalunya, especialment al Baix Camp, el Barcelonès, el Segrià, el Baix Llobregat i el Tarragonès Uns 15000 abonats es queden sense subministrament elèctric i els Bombers han de fer prop d’un miler de sortides d’emergència A l’aeroport del Prat el vent obliga a espaiar els aterratges i es produeixen nombrosos retards La Generalitat activa l’alerta del pla…
Els murals de Sant Domènec de Puigcerdà
Art gòtic
L’arbre de la creu amb Crist crucificat, pintures murals de la tercera capella de l’evangeli La iconografia de l’arbre de la creu s’inspira en un text del franciscà sant Bonaventura BU – GSerra Les pintures murals de l’església de l’antic convent dominicà de Puigcerdà són un dels conjunts més interessants, tant des del punt de vista iconogràfic com compositiu, de la pintura del primer terç del segle XIV Realitzades entre el 1320 i el 1340, testimonien la complexitat de tendències i corrents pictòrics i la influència mútua entre les diferents tècniques artístiques que…
filocodi
Biologia
Proposta formal alternativa al sistema tradicional de classificació taxonòmica linneà, que té la intenció de reemplaçar aquest últim per un sistema basat en principis cladístics.
En el filocodi s’eliminen els rangs, i els tàxons es defineixen filogenèticament mitjançant tres possibilitats La definició basada en nodes d’un cladograma considera un tàxon com el clade que evoluciona a partir de l’avantpassat comú de dues espècies determinades En una segona definició, basada en una branca de l’arbre filogenètic, un tàxon és un clade que consisteix en una espècie determinada i tots els organismes que comparteixen un avantpassat comú amb aquesta i no amb altres espècies La tercera definició, basada en apomorfies, considera un tàxon com el clade que evoluciona a…
prunera de fulles vermelles

Flors de la prunera de fulles vermelles
© C.I.C.-Moià
Botànica
Varietat de conreu d’una espècie de prunera, de la família de les rosàcies, originària de l’Àsia Menor i del Caucas.
És un arbret caducifoli molt conreat en jardineria per les seves fulles de color vermell fosc o porpra Les flors de color blanc rosat o rosa surten abundants al final de l’hivern i el començament de la primavera, abans de treure les fulles Fa fruits rodons de 2-3 cm de diàmetre, de color porpra i de carn dolça Aquesta espècie és molt apreciada com a ornamental pel contrast de color del seu fullatge amb el de les altres plantes la floració també n'és espectacular Viu molt bé tant en regions temperades com fredes, i es conrea com a arbre viari i en jardins Per a aconseguir plantes…
homologia
Biologia
Estructura o atribut dels organismes que han evolucionat a partir d’un únic avantpassat comú que es presenta sota qualsevol variació de forma i mida.
Les homologies tenen una importància fonamental en la inferència filogenètica, ja que només aquestes poden donar informació sobre les relacions de parentiu entre organismes Així, el primer pas per a estimar les relacions evolutives és determinar quins trets són realment homòlegs A partir de dos caràcters, cal trobar correspondència topològica, embriològica i composicional entre aquests trets Posteriorment a l’obtenció d’un arbre filogenètic, es comprova si en efecte els dos caràcters són homòlegs verificant si han evolucionat únicament una vegada a partir d’un avantpassat comú…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina