Resultats de la cerca

D’aleshores ençà ha sofert una evolució isolada a Catalunya, fins a esdevenir un dels instruments més representatius de la música autòctona i veritable element protagonista en les sardanes El nom actual pot considerar-se una abreviatura convencional de xeremia tenor , que en seria el nom propi Fins al principi del s XIX era construïda, generalment, amb fusta de boix, d’una llargada més curta que l’actual 70 cm aproximadament, acabada amb un pavelló amplament desbocat i, en algun cas, duia alguna clau de construcció rústega L’any 1849, Andreu Turon presentà a Perpinyà una nova tenora de…

Fou inaugurat el 1997, a l’edifici històric del palau dels Marquesos Actua com a centre de dinamització de la vida cultural de la ciutat i espai d’investigació i difusió del món dels titelles Té la voluntat d’estudiar i difondre l’art dels titelles i articular un discurs teòric al voltant de la titella i l’espectacle, a més de l’extensa collecció de titelles, procedent de tot el món, disposa d’una sala de projeccions i d’un centre de documentació El museu és també un punt de distribució de llibres especialitzats en el titella Té més de 400 peces procedents de tot el món Myanmar, l’Índia,…

Té com a objectiu conferir-los una microestructura amb perlita fina que permeti treballar-los posteriorment en fred Consisteix a sotmetre els filferros a austenització i a refredar-los posteriorment de manera escalonada submergint-los en un bany de plom o de sals a una temperatura entre 450 i 550 ºC El patentatge s’aplica a filferros d’acer d’un diàmetre entre 5 i 15 cm i amb un contingut de carboni entre 0,35% i el 0,8% El bany de plom, a causa de la seva toxicitat, actualment s’ha substituït gairebé arreu per un bany de sals

Està inspirat en el sistema de probabilitats inventat pel matemàtic suís Leonhard Euler al segle XVIII El 1979, amb el nom de  Number Place , aparegueren uns llibres de trencaclosques amb sudokus, però el joc no es popularitzà fins el 1986, quan l’editor i empresari japonès Maki Kaji  Sapporo, 8 d’octubre de 1951 – Tòquio, 10 d’agost de 2021, president de l’empesa Nikoli, li donà el nom de sudoku en japonès sūdoku , compost de sū  ‘xifra, número’ i doku  ‘únic’ La internalització del joc arribà el 2005 amb l’aparició de sudokus en diaris i revistes arreu del món

Inicià els seus estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Frederic Alfonso i Dolors Sánchez, i després estudià a l’École Normale de Musique de París, on entrà en contacte amb Michelin Kahn El 1930 debutà amb l’Orquestra Pau Casals, tot i haver ofert un primer concert a dotze anys Posteriorment, a partir del 1940, exercí la seva tasca docent al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on romangué fins a la seva jubilació, l’any 1984 Com a solista efectuà diferents gires arreu d’Europa, i en particular a l’Estat espanyol

Format inicialment amb el seu pare, L Pomar, prosseguí els seus estudis musicals al Conservatori Nacional de Música, on fou alumne de T Alarcón, FM Alcérreca, G Velázquez i GE Campa Fou catedràtic de solfeig i cant coral a l’Escola Normal de Mèxic i impulsà diferents iniciatives orquestrals i corals arreu del país Creador de diferents obres corals i orquestrals, destacà per la seva militància política a favor de les classes més desfavorides, que es reflecteix en obres com el ballet Ocho horas , el qual tracta sobre les dures condicions de treball entre els obrers

Es formà musicalment a París, on debutà el 1936 amb el Rèquiem de G Verdi Dos anys més tard guanyà el Concurs Internacional Gabriel Fauré i s’especialitzà en l’obra d’aquest compo sitor, que cantà amb gran èxit arreu de França, Holanda i els Estats Units També s’especialitzà en la música francesa contemporània, especialment d’A Honegger, de qui el 1942 estrenà el cicle Saluste du Bartas , que el compositor li dedicà Exercí una intensa tasca docent des de l’Escola Normal de Música de París i fundà el concurs internacional d’interpretació i acompanyament que duu el seu nom

El seu pare era un conegut baríton Debutà a Karlsruhe el 1871 S’especialitzà en el repertori germànic Segons l’empresari operístic i contemporani seu A Neumann, fou la cantant dramàtica més destacada de la segona meitat del segle XIX A Bayreuth, el 1876, interpretà una de les valquíries, Grimgerde, en el primer cicle complet de L’anell del Nibelung Cantà també a Munic, Viena, Leipzig, Londres i Itàlia Interpretà, així mateix, els papers d’Orfeu, Fidelio, Leonore, Agathe, Ortrud, Brunilde i Isolda, dues creacions per les quals fou admirada arreu, essent una de les preferides de R…

Ingressà a nou anys a l’Escolania de Montserrat, on esdevingué soprano solista de diversos concerts i enregistraments Posteriorment realitzà estudis de violí al Conservatori de Música de Barcelona, de piano amb À Soler i de cant amb J Albareda Més tard amplià els estudis musicals a Munic, becat per la Fundació Humboldt S’ha destacat especialment en el terreny de la música antiga, sense oblidar la música romàntica i del segle XX, amb concerts fets arreu d’Europa i d’Amèrica Ha format part de grups de música antiga com ara Diatessaron o La Colombina, i ha realitzat diversos…