Resultats de la cerca

Estudià a la facultat de belles arts de la Universitat de Bilbao Els seus primers treballs estan en una línia hiperrealista que després evolucionà cap a plantejaments expressionistes i matèrics, amb colors bastant homogenis i poc diversificats Més endavant el seu treball s’ha centrat en el problema de la representació i els marges de la visió, tot deixant de banda la pintura matèrica per utilitzar l’oli i la pintura metallitzada

Deixebla de Francesc Miralles i Galaup Es dedicà a la pintura de flors, la figura femenina i l’escena burgesa elegant El seu estil segueix fidelment el del seu mestre, fins al punt que algunes obres seves han estat, a posteriori , fraudulentament signades amb el nom d’ell Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona des del 1896, sovint a la Sala Parés i en alguna de les exposicions oficials de Madrid

Els seus membres foren designats amb el nom de virtuosos per tal com professaven les belles arts per decòrum i per a glòria de la fe Fou característica de la seva activitat una exposició anual de pintura El seu estatut actual és del 1947 Dedica una atenció particular a l’art sacra Consta de 60 membres residents i 60 de corresponents A diferència de les altres acadèmies pontifícies, hi són admeses les dones

Inicià tècniques de cirurgia vascular i en publicà nombrosos treballs Estudià l’art portuguès del s XV —especialment Nuno Gonçalves—, l’estil manuelí i l’escultura, l’orfebreria i la ceràmica del seu país Entre altres obres, és autor de la important síntesi Arte portugués Fou l’ànima de la revista Colóquio , director de les Acadèmies de Ciències i de Belles Arts de Lisboa i acadèmic d’honor de la de San Fernando de Madrid

Deixeble de Serra i Porson i de Llotja Es presentà el 1894 a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona Tot i que conreà el retrat, fou més conegut per convencionals escenes de gènere d’un realisme anecdòtic amb algunes aproximacions al simbolisme i fins i tot a la pintura de casacón Exposà sovint a Barcelona i a Buenos Aires els anys 1907 i 1908 i participà en diverses exposicions nacionals i estrangeres

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi i al Conservatori de les Arts del Llibre A la primera exposició individual l’any 1969 presentà gravats, activitat que centrà els primers anys de la seva trajectòria Posteriorment ha conreat la pintura, en la qual el dibuix té un protagonisme destacat Empra un llenguatge realista centrat en la figura, a voltes amb certes connotacions simbòliques o màgiques Forma part del grup “Tarot”

Professor de l’escola de belles arts de Budapest, la seva influència sobre els artistes joves ha estat decisiva Escultor oficial, moltes de les seves obres es troben en destacats indrets de la ciutat, per exemple l’estàtua de Sant Esteve d’Hongria dintre del recinte emmurallat de Buda, o la font monumental, installada en una de les entrades del palau reial, que representa el rei Maties caçant amb un nombrós seguici

Titulat a Barcelona el 1936 Fou arquitecte municipal de Quart de Poblet quan aquesta zona fou pensada com a polígon industrial Tingué una densa activitat professional i aconseguí importants càrrecs a València, especialment durant els decennis dels anys cinquanta o seixanta Membre de la comissió executiva de la Gran València, regidor i tinent d’alcalde d’urbanisme, degà del Collegi d’Arquitectes 1957-71 i director diversos anys del Cercle de Belles Arts

Fou primer geògraf reial 1719 i membre de l’Académie des Inscriptions et Belles-Lettres i de l’Académie des Sciences La seva cartografia és el resultat de l’avaluació crítica de totes les fonts de què disposava L’obra més important d’Anville és el conjunt de mapes de la Description géographique de la Chine del jesuïta JB du Halde 1735 Publicà els seus mapes més importants en un Atlas Géneral 1737-1780

Una llei del 1795 n'establí l’organització Comprenia 312 membres repartits en tres classes, que posteriorment foren reorganitzades Académie Française, Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Académie des Sciences, Académie des Beaux-Arts i ampliades amb la inclusió de l’Académie des Sciences Morales et Politiques Del 1795 al 1806 l’Institut s’hostatjà al Louvre, però després passà al Collège des Quatre-Nations, on actualment se celebren les diverses sessions