Resultats de la cerca
Es mostren 10976 resultats
jacint de Compostel·la
jacint de Compostel·la
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Varietat cristal·litzada del quars, d’un color vermell opac, que es presenta normalment en cristalls petits, molt ben conformats, aïllats o bé en grups.
N'hi ha sobretot a les argiles, les margues i els guixos del Keuper
regió
Biologia
Divisió biogeogràfica inferior al regne, que comprèn una zona extensa i ben caracteritzada florísticament i faunísticament, amb endemismes a nivell de família o subfamília.
barba
Indústria tèxtil
Defecte d’estampació consistent en un desbordament de color a causa de no estar prou ben ajustat el rasquet de la màquina d’estampar.
arçot oleoide
Botànica
Arbust de la família de les ramnàcies semblant a l’arçot, però de fulles més amples, amb nervis secundaris patents i pecíol ben diferenciat.
De caràcter biogeogràfic mediterrani medirional, viu a les màquies del litoral valencià i balear
felicitar
Expressar (a algú), de paraula o per escrit, el desig que sigui ben feliç, en ocasió d’una festa anual o una commemoració personal.
aplanar els fonaments
Construcció i obres públiques
Reblir amb material totes les desigualtats dels fonaments a fi de poder començar a col·locar en filades ben horitzontals l’arrencament de les parets.
bel canto
Música
Locució que designa l’estil de cant propi, principalment, de l’òpera italiana del segle XVII i que subsistí fins ben entrat el XIX.
Antigament fou anomenat buon canto les designacions actuals daten probablement del començament del segle XIX El bel canto va unit a l’escola napolitana d’òpera, que valorà especialment les peculiaritats de la veu humana en el sentit de la virtuositat Nicola Porpora orientà decisivament el cant per aquest camí l’evolució posterior, cap a la fi del segle XVIII, imposà l’estil florit, que arribava a anullar l’obra del compositor sota les improvisacions de sopranistes i sopranos famosos Gioacchino Rossini fixà la virtuositat vocal a la partitura, limitant els abusos dels intèrprets el resultat…
cerebrina
Química
Substància nitrogenada que hom obté del teixit nerviós bullint-lo amb un àlcali de composició no ben definida però afí a la dels fosfàtids.
tro
Química
Receptacle de paper ple de pólvora ben pitjada i lligat ben estret amb dues o més voltes de fil, que rebenta i fa un gran soroll, bé en encendre la metxa de què és proveït (tro de metxa), bé en xocar amb una superfície dura contra la qual és llançat amb força.
caraisme
Judaisme
Branca del judaisme que proclama la lliure interpretació de la Bíblia i rebutja la tradició rabínica i oral (Mišnà i Talmud).
El moviment aparegué a Pèrsia al segle VIII amb ‘Anan ben Dawid, els seguidors del qual s’anomenaren ananites La seva doctrina fou consolidada per Binyamin de Nähāvänd segle IX, autor del primer llibre d’observances que donà el nom definitiu de caraisme de l’hebreu qara’ , ‘recitar’ Famosos per l’austeritat de llurs costums i per l’observança estricta de les prescripcions de l’Antic Testament, els caraïtes sofriren constantment els atacs del judaisme ortodox Sa‘adya ben Yosef Abraham ibn Dā‘ūd Yěhudà ben Yosef ibn ‘Ezra Yosef ibn Ferrusel S’estengueren…