Resultats de la cerca

Sorgida del collegi Sant Ferran de Castelldefels, des de la seva fundació jugà, en la posició d’extrem, al Rancho Castelldefels, amb el qual obtingué l’ascens a la màxima categoria 1978-79, la Copa de la Reina 1980 i el subcampionat de Lliga 1980, 1981 Fou dos cops internacional amb la selecció espanyola i es retirà en el club de Castelldefels l’any 1988, ja sota la denominació de BM Castelldefels

Es formà al Club Nàutic Amposta i també competí pel Club Natació Banyoles En categories inferiors, fou campió d’Espanya diverses vegades i, com a absolut, fou campió d’Espanya en quatre sense timoner 1984 i en vuit amb timoner 1985, subcampió en dos sense timoner 1984 i tercer en esquif 1990 Guanyà la medalla de bronze en quatre sense timoner en el Campionat d’Europa 1985 Fou tres cops mundialista Es retirà el 1993

En categories inferiors participà en Campionats d’Europa, fou campió d’Espanya infantil de dobles i de mixtos juvenil i de Catalunya infantil, tres vegades juvenil, en dobles i dos cops per equips En categoria absoluta, fou campió de Catalunya individual 1999 i per equips 1995 amb el Calella Entre altres equips jugà a l’Hospitalet, al Calella, al Centre Esportiu i Recreatiu l’Escala, a l’Avilés i a La Palma

Començà a jugar al GEiEG el 1993 i el 1997 s’incorporà a l’INEFC de Barcelona, on jugà fins el 2005, i fou campió de la Copa la darrera temporada La seva posició era la de centre o ala Fou internacional deu cops amb la selecció espanyola, amb la qual jugà la Copa del Món de Barcelona del 2002 També fou habitual en la selecció catalana en els Campionats d’Espanya de federacions

La primera edició es disputà entre el 29 de març i l’1 d’abril de 1947 amb finals d’etapa a Barcelona, Terrassa, Granollers, Sabadell i Manresa Miquel Poblet en fou el guanyador i repetí el triomf un any després Fou succeït per Emilio Rodríguez, Joan Espin i el francès André Boher També s’imposaren dos cops Francesc Tortella 1957, 1958 i Josep Suria 1959, 1963 L’any 1970 vencé Joan Aguilar

Format al CP Alcúdia i CP Sallent, fou campió d’Espanya juvenil 2001, 2002 Ha estat tres cops campió de Catalunya de clubs en dobles, amb el Sallent 2003, el CP Trinitat Nova 2004 i el CP Montcada 2008, sempre en segona categoria El 2010 es proclamà campió de Catalunya de clubs de segona categoria amb el CP Santa Coloma Amb la selecció espanyola, guanyà la medalla de plata en la Copa Ibèrica 2005

Membre del Club Natació Barcelona, fou campió de Catalunya 1951 i subcampió 1950, 1952 Millorà cinc vegades el rècord català de martell entre els anys 1951 i 1952, que situà en 43,79 m En els Campionats d’Espanya aconseguí dos cops el subcampionat 1950, 1951 i en dues ocasions el tercer lloc 1952, 1953 La seva millor marca l’establí el 1954 amb 44,53 m Fou internacional espanyol en tres ocasions

Competí representant el Club Natació Barcelona 1983-85 i el Joventut Atlètica de Sabadell 1988, però desenvolupà la major part de la seva carrera a l’Scorpio de Saragossa Fou campiona de Catalunya dels 3000 m 1983 i de cros en tres ocasions 1983, 1984, 1985 Pujà deu cops al podi dels Campionats d’Espanya de cros, però no guanyà mai el títol Participà en catorze edicions del Campionat del Món de cros

Doctor en teologia i canonge d’Alcalá de Henares, fou nomenat bisbe d’Elna el 1638 Pel juny del 1640 intentà de fer de mitjancer entre la ciutat de Perpinyà i el general en cap de l’exèrcit castellà, marquès de La Rena, que volia allotjar-hi les tropes No pogué impedir que, irat pel refús dels perpinyanesos, bombardegés dos cops la ciutat i, assolit l’allotjament, deixés saquejar-la El 1641 fou transferit a la seu de Cadis

Progressista, defensà el restabliment de la constitució del 1812 Redactat en castellà, incloïa algunes poesies en català Publicà remarcables crítiques musicals de Pau Piferrer Arran dels fets del batalló de la Brusa 1836, el seu director, Francesc Xaudaró, fou deportat a les Canàries per Espoz y Mina El diari evolucionà en sentit moderat i el 1840 fou atacada la seva impremta Suspès governativament diversos cops, canvià el seu nom per “El Nacional” Desaparegué el 28 d’octubre de 1841