Resultats de la cerca
Es mostren 603 resultats
pumpel·lyita
Mineralogia i petrografia
Silicat complex de ferro, magnesi, alumini i calci, Ca4(Mg,Fe,Mn) (Al,Fe+ 3,Ti)5 (OH)3 Si6O2 3·2H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls en forma d’agulla Té un color blau verdós La seva densitat és de 3,2, i la seva duresa, de 5,5 N'hi ha a la península de Keweenaw regió del Llac Superior, a l’estat de Michigan
xalió
Mineralogia i petrografia
Roca de procedència nummulítica, composta de carbonat de calci i argila, fàcilment triturable per l’acció de la calor o de la humitat, dita també marga de Banyoles
.
witherita
Mineralogia i petrografia
Mineral, espècie del grup de l’aragonita, carbonat de bari, amb el 69,6% de bari; molt sovint amb impureses de calci i estronci en substitució del bari.
Cristallitza en el sistema ròmbic, en cristalls que sovint es presenten maclats amb un aspecte pseudohexagonal Té una duresa de 3-3,5 i una densitat de 4,3 Normalment és incolor o blanc, bé que de vegades pot tenir un lleuger color groc És el més important dels minerals del bari després de la baritina BaSO 4 Generalment es presenta associada a la galena i a la baritina en les venes hidrotermals de baixa temperatura N'hi ha jaciments importants a Cumberland i Durham Anglaterra i a Califòrnia EUA També n'hi ha al Camp de Tarragona i al País Basc
guix de pintor
Tecnologia
Pols de carbonat de calci que els fusters barregen amb ocre i aiguacuit i en fan una pasta amb la qual tapen forats i escletxes de la fusta.
margocalcària
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària detrítica i carbonatada o de precipitació química formada per carbonat de calci (65 a 90%), en forma de marga i calcària, i minerals de l’argila.
És formada per l’alternança de capes calcàries i margues
ciment
Química
Material pulverulent que, mesclat amb un líquid, esdevé adhesiu i capaç d’unir fragments o masses sòlides.
Denominació i tipus de ciments De manera més restringida, hom aplica aquesta denominació als ciments emprats en construcció, o ciments calcaris Aquests són materials en pols, constituïts fonamentalment per composts de calci, els quals, amassats amb aigua, donen pastes plàstiques pasta de ciment que permeten l’adheriment adequat de pedres, rajoles, etc En la pasta de ciment es produeixen transformacions químiques entre els components del ciment i l’aigua de pastament, a conseqüència de les quals el material adquireix rigidesa i resistència mecànica creixents Aquestes transformacions són…
àcid sulfúric

Àcid sulfúric concentrat
Química
Oxoàcid del sofre, de fórmula H2SO4, el més important dels àcids minerals.
L’àcid sulfúric pur és un líquid incolor, viscós, fortament corrosiu, que es congela a 10,4°C i té una densitat d’1,84 g/cm 3 Bull, en forma d’un azeotrop del 98,3% de riquesa, a 338°C després d’alliberar una petita quantitat de SO 3 És soluble en l’aigua en totes les proporcions, i el procés de dissolució va acompanyat d’un gran despreniment de calor Forma quatre hidrats definits monohidrat de punt de fusió 8,62°C, dihidrat de punt de fusió -38,9°C, hexahidrat de punt de fusió -38,0°C i octahidrat de punt de fusió -62,0°C L’àcid sulfúric comercial del 98% de riquesa es fon a 3°C Hom obté…
bacil·lariofícies

Bacil·lariofícies: a l’esquerra Asteromphalus hectatis (x600), a la dreta Caloneis amphisbaena (x500)
© Fototeca.cat
Botànica
Classe d’algues del grup dels crisòfits, unicel·lulars (o reunides en colònies), de cèl·lules vegetatives uninucleades i desproveïdes de flagels, envoltades per una membrana pèctica impregnada de sílice, el frústul, dividida en dues meitats encaixades l’una en l’altra i ornamentades de manera diversa.
Posseeixen cromatòfors de color bru groguenc sigui en forma d’una o dues plaques, sigui de forma arrodonida i en gran nombre, els quals tenen clorofilles a i c i un elevat contingut en carotenoides, com la ficoxantina i la diatoxantina No presenten midó, i, a part una petita quantitat d’un glúcid, la crisolaminarina, llur principal substància de reserva es troba en forma de gotes de greix, sovint grosses i abundants, i de glòbuls de volutina Les cèllules de les bacillariofícies, anomenades sovint diatomees , són ben caracteritzades per l’estructura de llur frústul, dividit en dues teques…
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Emblema de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
© Fototeca.cat
Entitats culturals i cíviques
Matemàtiques
Astronomia
Física
Química
Geologia
Biologia
Tecnologia
Institució fundada l’any 1764 amb el nom de Conferència Fisicomatemàtica Experimental amb Francesc Subiràs com a president i Josep Anton Desvalls, marquès de Llupià, com a secretari, limitada inicialment a 16 membres.
Celebrà les primeres reunions a la rebotiga d’una farmàcia i més tard a unes golfes del carrer de la Boqueria, on fou installat un gabinet de màquines d’experimentació El desembre del 1765 es reorganitzà amb el nom de Reial Conferència Física , amb uns nous estatuts pels quals fou designat president el capità general de Catalunya, i amplià el seu abast al conreu de “totes les ciències naturals i l’avenç de les arts útils”, amb nou seccions àlgebra i geometria estàtica i hidroestàtica electricitat magnetisme i òptica pneumàtica i acústica història natural botànica química agricultura El 1770…
vanadi
Química
Element químic, de nombre atòmic 23, pertanyent al grup VB de la taula periòdica.
És un dels metalls de la primera sèrie de transició i fou descobert l’any 1830 per NSefström i preparat en forma relativament pura per Roscoe l’any 1867 mitjançant reducció del clorur VCl₃ amb hidrogen És el vint-i-dosè element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix el 0,01% de pes El vanadi natural és constituït per una mescla de dos isòtops, amb masses 50 0,24% i 51 99,76% El 50 V és radioactiu, amb una vida mitjana de 6 × 10 15 anys és un dels radioisòtops que han existit al llarg de tot el temps geològic Ocorre a la natura en forma de nombrosos minerals, els més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina