Resultats de la cerca
Es mostren 2992 resultats
Navarrés
Navarrés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Canal de Navarrés, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, situat al sector septentrional de la depressió coneguda amb el nom de canal de Navarrés
(que ha donat nom a la Canal de Navarrés
), entre els vessants orientals del Carroig i el Montot, límit amb la Ribera Alta.
És drenat pel riu d’Escalona i el seu afluent el torrent de Barcals El territori és ocupat en dues terceres parts pels vessants muntanyosos del sistema del Caroig, coberts de boscs de pins i carrasques i de matollar L’agricultura és al fons pla de la canal el secà 1 200 ha és destinat a oliveres i garrofers, mentre que el regadiu 450 ha, que aprofita l’aigua de deus, és destinat als tarongers 120 ha, cereals, tabac, cacauets i arbres fruiters Hi ha una fàbrica de confecció Un 50% de la població activa treballa a la indústria La vila 2 768 h 2006 316 m alt és al fons de la …
multiplexatge per divisió de longitud d’ona
Electrònica i informàtica
Telecomunicacions
Tècnica de multiplexatge que permet transportar múltiples senyals de llum de diferents longituds d’ona (colors) per un canal únic.
És la tècnica de multiplexatge utilitzada en la transmissió a través de xarxes de fibra òptica Presenta els mateixos principis de funcionament que el multiplexatge per divisió de freqüència FDM, però el canal òptic THz és molt més gran, al voltant d’un milió de vegades, que el canal elèctric MHz
Adjacent Channel Power Ratio
Relació entre la potència emesa dins del mateix canal de comunicacions i la potència emesa en els canals adjacents, expressada normalment en decibels.
Els dispositius no lineals dels sistemes de comunicació mescladors o amplificadors de potència provoquen, entre altres efectes, un recreixement de l’espectre de potència del senyal que es vol transmetre Aquesta emissió de senyal fora de la banda del canal de comunicacions es veu des dels canals adjacents com a potència interferent Els organismes reguladors fixen per a cadascun dels diferents estàndards de comunicacions nivells màxims de potència interferent, o potència radiada en el canal adjacent, en termes d’ACPR
Pere Sucias i Aparicio
Historiografia catalana
Eclesiàstic i erudit.
Gran afeccionat a la investigació històrica, estudià les restes arqueològiques de la zona, realitzant diversos descobriments, i compilà una gran quantitat d’informació sobre el folklore Prolífic escriptor, no arribà mai a veure publicada cap de les seves obres, i en feu donació de la major part a l’Arxiu Municipal de València, on es conserven Cal esmentar Historia de Enguera y de los pueblos de su distrito , Apuntes históricos de la villa de Enguera , Monografías de casi todos los pueblos de Valencia , Notas útiles para escribir la historia de la Catedral de Valencia , Anales históricos de…
Víctor Ferrer Rico
Espeleologia
Espeleòleg i fotoespeleòleg.
S’inicià en l’espeleologia l’any 1967 i posteriorment passà a formar part de la Secció d’Exploracions Subterrànies del Club Esquí Puigmal de Barcelona El 1974 inicià la seva participació amb el Grup d’Exploracions Subterrànies de Barcelona, amb el qual collaborà des de l’any 1980 en l’edició de la revista Sotaterra Ha descobert galeries i cavitats, com les noves galeries a la serra d’Aralar –304 m L’any 2000, juntament amb Robert Ferrer, fundà el grup de fotografia subterrània Flash Black Corb Les seves fotografies han estat publicades en revistes especialitzades i ha publicat llibres sobre…
Ramon Marín Barberán
Columbofília
Columbicultor i dirigent.
S’aficionà als coloms esportius de ben jove, i el 1923 traslladà els seus coloms a Barcelona Després de la Guerra Civil Espanyola, retornà a Barcelona i refeu el seu colomar El 1941 entrà a la Societat Columbòfila de Sant Martí El 1945 fundà la Societat Camps de l’Arpa, que presidí en dues ocasions El 1948 entrà a formar part de la junta directiva de la Federació Catalana de Coloms Esportius Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987
Joan Baptista Humet i Climent
Música
Cantautor.
La seva família es traslladà a Terrassa quan era un infant Inicià la carrera d’arquitectura, i al mateix, es donà a conèixer com a cantautor vinculat a la Nova Cançó El 1968 debutà a Terrassa amb Joan Manuel Serrat i Teresa , pel qual fou molt influït El 1971 abandonà els estudis d’arquitectura per a dedicar-se plenament a la música, i algunes de les seves cançons, com Gemma , obtingueren un cert ressò Els dos anys següents actuà amb Lluís Llach i Grande , i el 1973 enregistrà el seu primer disc, Fulls Continuà els anys següents amb Diálogos 1977, Aires de cemento 1978, Fins que el silenci…
José María Albiñana Sanz
Política
Medicina
Metge i polític.
En ésser proclamada la Segona República, organitzà un grup paramilitar de dretes, els legionarios de Albiñana , que subsistí fins a la Guerra d’Espanya Pel març del 1932 fundà el Partido Nacionalista Español, de caràcter monàrquic i orientació d’extrema dreta Participà a la revolta del general Sanjurjo, la qual cosa li costà l’empresonament i l’exili a Las Hurdes fins al 1933 Fou detingut a Madrid el 1936 i afusellat poc temps després de començar la Guerra d’Espanya
José Garnelo Alda
Pintura
Pintor, fill de José Ramón Garnelo Gonzálvez.
Establert de petit a Montilla, amb la família, estudià lletres a la Universitat de Sevilla i fou deixeble d’Eduardo Cano a l’escola de belles arts de Sevilla El 1885 l’Academia de Santa Isabel de Hungría li adquirí obres Passà a l’escola de San Fernando de Madrid, on fou deixeble de Carlos Luis de Ribera, Dióscoro Puebla i Casto Plasencia El primer triomf —segona medalla a l’Exposición Nacional del 1887— fou La mort de Lucano El centaure Nessos li valgué la pensió a Roma del 1888, i dos anys més tard guanyà una altra segona medalla amb Duel interromput El 1892 aconseguí una primera medalla…
Francesc Cabezas
Arquitectura
Cristianisme
Arquitecte barroc i religiós franciscà.
Les seves obres tenen un cert aire valencià orientalitzant Hom li atribueix el temple annex al monestir de Santa Bàrbara, a Alzira 1729, amb cúpula de ceràmica amb llanterna, element característic del seu art Acabà un bon nombre d’esglésies ja començades, com la de Nostra Dona de Sales, a Sueca 1753 La seva obra més important és el projecte de l’església de planta rodona de Sant Francisco el Grande, a Madrid 1761 Com a escultor féu l’altar major de l’església de Sant Maur, a Alcoi 1748-53, amb un retaule d’un barroquisme desbordant, avui desaparegut
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
