Resultats de la cerca

El 1902 inicià la seva carrera de concertista Intèrpret modèlic de Beethoven i de Brahms, les seves versions es caracteritzen per una gran noblesa de dicció i una tècnica al servei de la musicalitat Ha estat el primer exponent d’una generació de pianistes que trencà amb la tradició romàntica de Liszt i Rubinstein

Es formà en el Reus Deportiu, en el qual desenvolupà tota la carrera 1987-2006 i guanyà dues Copes de la CERS 2003, 2004 i una Copa del Rei 2006 Fou internacional amb la selecció catalana El 2007 entrà a la junta directiva del Reus Deportiu i en fou el vicepresident fins el 2011

Competí en proves internacionals de velocitat del 1993 al 1998 amb els equips Honda i Suzuki Obtingué la victòria a les 24 Hores de Montjuïc 2006, formant equip amb Salvador Cabana i Víctor Casas Al llarg de la seva carrera disputà trenta-nou grans premis i competí en el Campionat d’Espanya de velocitat

Conegut amb el sobrenom de Virolles Es proclamà campió d’Espanya professional en la categoria de pes lleuger en derrotar Martí III per punts 1946 També fou campió de Catalunya en la mateixa categoria en vèncer el púgil Micó per punts 1944 Fou deixeble del preparador Àngel Artero El 1950 abandonà la seva carrera esportiva

Desenvolupà la seva carrera al Rugby Club Cornellà, equip amb el qual jugà fins el 1971 Fou campió de Catalunya 1948 i disputà un partit amb la selecció espanyola Rebé la medalla al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Rugby El seu germà Josep també fou un destacat jugador del club els anys seixanta

S’inicià en l’equip de la Universitat Ramon Llull, però desenvolupà la seva carrera al Gòtics Rugby Club, amb el qual guanyà dues Copes Catalanes Amb la selecció catalana aconseguí un títol estatal 2002 i amb la selecció espanyola, disputà el Torneig de les Sis Nacions i el Campionat d’Europa, ambdós el 2003

A excepció d’un any que jugà al CAI de Saragossa, desenvolupà tota la seva carrera esportiva al Club Tennis Taula Ripollet Guanyà set Campionats de Catalunya, quatre en dobles masculins i tres en dobles mixtos Un cop retirat es dedicà a l’entrenament i fou director tècnic del Centre de Tecnificació de Ripollet

Es traslladà a França, a París, on cursà estudis Més tard, emigrà a Amèrica i s’installà a Colòmbia, a Bogotà Hi reprengué els estudis i es graduà en dret i jurisprudència Després de certa experiència en la seva professió, exercí com a advocat a la Cort Suprema de Justícia 1935 Treballà a la Universitat de Colòmbia, on, a partir del 1938, fou professor de dret civil, internacional i privat Fou magistrat de la Cort Suprema de Justícia El 1944 inicià la seva carrera diplomàtica com a ambaixador al Perú 1944 Integrat políticament al país, formà part del govern colombià com a ministre d’Educació…

Cresqué en un ambient musical i, després d’aprendre a tocar la guitarra de manera en gran part autodidàctica, estudià piano i violoncel al Royal College of Music de Londres, institució que aleshores no impartia estudis de guitarra, i que abandonà el 1952 Molt influït per Andrés Segovia , que l’aconsellà al principi de la seva carrera, els anys cinquanta formà un duo de veu i llaüt amb el tenor Peter Pears , amb el qual realitzà nombroses gires També li donaren projecció, els primers anys de la seva carrera professional, els recitals de guitarra i llaüt per a la BBC…

S’inicià al Club Natació Atlètic després Atlètic-Barceloneta, fitxà pel CN Sant Andreu i, el 1987, seguint el seu entrenador Jordi Murio, passà al CN Montjuïc El mateix any marxà a estudiar a la Universitat d’Indiana EUA, on rebé el consell de Doc Counsilman entrenador del múltiple medallista olímpic Mark Spitz, i guanyà la medalla d’or en els Jocs Mediterranis 1987 Posteriorment, també competí per l’American University de Washington Aconseguí la medalla de bronze dels 200 m braça en els Jocs Olímpics de Seül 1988 i fou quart als de Barcelona 1992 en la mateixa prova En les dues ocasions…