Resultats de la cerca
Es mostren 1189 resultats
El que cal saber dels tumors benignes de fetge
Patologia humana
És anomenada tumor benigne de fetge la proliferació d’un grup de cèllules d’aquest òrgan que, per les característiques microscòpiques que presenten, són pràcticament normals però que per raons desconegudes tendeixen a reproduir-se acceleradament i originen la formació d’una massa anormal o tumor La majoria dels tumors benignes de fetge són asimptomàtics i es diagnostiquen accidentalment quan per alguna raó hom sollicita una ecografia o un estudi radiològic de l’abdomen De vegades, per a confirmar la diagnosi, es realitza una laparoscòpia, incisió en la paret anterior de l’abdomen, per tal de…
El que cal saber de l’abscés hepàtic
Patologia humana
És anomenada abscés hepàtic la formació d’una cavitat anormal plena de pus a l’interior del fetge, que es desenvolupa quan diversos tipus de bacteris, procedents de focus infecciosos més o menys allunyats d’aquest òrgan, s’introdueixen i es reprodueixen a l’interior Davant la presència de manifestacions com ara febre, esgarrifances, sudació profusa, malestar general, acompanyades de dolor a la part superior dreta de l’abdomen, cal adreçar-se al metge de seguida, ja que, si es tractés d’un abscés hepàtic, amb la instauració del tractament adequat es podrien prevenir algunes…
Estenosi del coll uterí
Patologia humana
L’ estenosi del coll uterí constitueix un trastorn poc freqüent que es caracteritza per una estretor del canal intern del coll uterí, que comunica la cavitat uterina amb la vagina Aquesta alteració pot ésser congènita, però en general es produeix a conseqüència d’algun trastorn durant l’edat adulta La majoria de les estenosis es produeixen a partir de cervicitis, sia per les lesions degudes a la mateixa malaltia o per una alteració deguda al procés de cicatrització després del tractament quirúrgic aplicat Sol causar molèsties abdominals, especialment durant la menstruació, pel…
ostra
Ostres
© Fototeca.cat
Zoologia
Lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels ostreids, que pot atènyer de 7 a 10 cm i té la conquilla bivalva, irregular i aspra amb línies de creixement laminars per fora i llisa i nacrada per dins.
La valva superior és plana o una mica còncava i la inferior és molt convexa i s’adhereix a les roques per mitjà de les substàncies cimentants que segrega el mantell Es reprodueix a l’estiu i els ous fecundats romanen a l’interior de la cavitat branquial fins a la desclosa de les larves, al cap d’una setmana o dues Habita a les costes de totes les mars europees i suporta perfectament els canvis de salinitat provocats per les marees És molt apreciada en gastronomia i hom la cria artificialment ostreïcultura L’ ostra portuguesa Gryphaea angulata , família dels ostreids, pròpia de…
ciliats
Protistologia
Classe de protozous, generalment grossos i d’estructura complexa, amb el cos recobert de cilis disposats formant sèries característiques de cada espècie.
Estan proveïts d’una obertura per a l’entrada de l’aliment citòstoma situada al fons d’un embut perístoma , i que continua amb una cavitat tubular citofaringe Les vacuoles alimentàries es formen al final de la citofaringe, entorn de l’aliment, resten lliures en la massa citoplasmàtica i hi té lloc la digestió L’excreció es fa també a través de vacuoles, que, quan són plenes, es vessen a l’exterior Tenen un micronucli, que assumeix les funcions sexuals, i un macronucli amb funció sobretot tròfica Es reprodueixen per divisió transversal Presenten també fenòmens sexuals,…
Josep Subils Valls

Josep Subils Valls
CE PUIGMAL
Espeleologia
Espeleòleg.
Formà part de la Secció d’Exploracions Subterrànies del Club d’Esquí Puigmal, de l’Equip d’Espeleologia del Centre Aragonès i de l’Equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya El 1965 presidí el Comitè Regional d’Exploracions Subterrànies, precedent de la Federació Catalana d’Espeleologia Realitzà campanyes a Terol i al Solsonès Fou un dels principals impulsors del treball intergrupal a Catalunya i dirigí, al principi de la dècada de 1960, l’Operación Turolensis, primera expedició espeleològica multidisciplinària a Terol, amb vint-i-tres participants d’un total de…
actínia
El tipus d’actínia anomenat també anemone comensal viu sobre la conquilla ocupada per un bernat ermità, amb el qual constitueix una simbiosi
© Corel Professional Photos
Zoologia
Nom dels zoantaris de l’ordre dels actiniaris, pres del gènere més representatiu, Actinia
.
Són grans pòlips de cos cilíndric, carnós, sense esquelet, que viuen fixats per una base circular que forma ventosa a les roques marines submergides A la part superior del cos s’obre la boca, de forma ovalada, voltada de tentacles retràctils, sempre en nombre múltiple de 6, disposats concèntricament en diverses files A tot el cos i especialment als tentacles hi ha cèllules verinoses urticants, anomenades cnidoblasts, amb missió defensiva i de captura de preses Les gonades s’obren a la cavitat gastrular, i els productes genitals, que surten per la boca, donen lloc a una larva que…
cinorrincs
Zoologia
Grup d’animals triploblàstics acelomats, de posició sistemàtica incerta i simetria bilateral, que comprèn individus de petites dimensions (fins a 1 mm) i exclusivament marins.
Són vermiformes, amb el dors bombat i la part ventral plana en el cos hom els distingeix un tronc i un cap proveït d’una trompa retràctil voltada d’espines quitinoses Externament són revestits d’una cutícula articulada, semblant a una armadura, formada d’anells o segments cadascun dels quals és proveït lateralment de quetes Tenen una cavitat blastocèlica plena d’un líquid amb cèllules emigrants, i l’aparell digestiu és ben desenvolupat no tenen aparell circulatori, i el sistema nerviós és ganglionar L’aparell excretor és format per protonefridis Els sexes són separats el…
dipnous
Ictiologia
Subclasse de peixos osteïctis de cos allargat, crani a penes ossificat i una respiració branquial i una de pulmonar (un o dos pulmons).
Tenen escates cosmoides, larves amb branquies externes i canal de Wolff que evacua esperma i orina Les aletes parelles tenen forma de pala o de fuet, i les senars són de forma variada i tendeixen a unir-se amb la cua Dins els dipnous hom inclou tres ordres els ceratodiformes , de repartició australiana, amb una sola espècie, Neoceratodus forsteri , els lepidosireniformes , típics de l’Amèrica del Sud, també amb una única espècie, Lepidosiren paradoxa , i els protopteriformes , amb un sol gènere, Protopterus , que habita a l’Àfrica les espècies d’aquest últim gènere es caracteritzen perquè a l…
Esplenomegàlia
Patologia humana
És anomenat esplenomegàlia un signe caracteritzat per un augment del volum de la melsa, òrgan que es troba situat al costat esquerre de la cavitat abdominal L’esplenomegàlia es pot produir a conseqüència de malalties molt diverses que afecten diferents sistemes orgànics En el cas de l’aparell digestiu es pot produir en diversos trastorns com ara tumors hepàtics o cirrosi, en els quals s’incrementa de manera persistent la pressió interna de la vena porta, és a dir, la vena que transporta la sang procedent de la melsa, els intestins i d’altres vísceres digestives i que desemboca al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina