Resultats de la cerca

Intervingué en la revolució de setembre del 1868, i el 1869, com a comandant de voluntaris, lluità contra les partides carlines aixecades a la comarca dels Serrans El 1873 lluità a la Ribera Alta contra els destacaments anticantonalistes dels generals Martínez Campos i Villacampa, que assetjaven València

Sacerdot 1863 i mestre Autor de drames teatrals en vers Lo fill pròdig , 1887 L’últim senyor d’Hostoles, Lo castell de Finestres, 1890 i d’algunes monografies, com Nostra Senyora del Colell 1890 o Ramellet de notícies històriques i tradicionals sobre Olot i sa comarca

El terme, molt extens, es troba al SW de la comarca, a l’esquerra del Cabriol, que forma els límits occidental i meridional del terme, i que corre profundament encaixat Més de la meitat del territori no és conreada i és coberta de pinedes i matollar L’agricultura 10000 ha és, com a la resta de la comarca, de secà i la base del treball de la població local, dedicada a la vinya 5800 ha, conreu bàsic, i a cereals el regadiu ocupa només 200 ha aprofita aigua de fonts i es dedica a patates i cebes La ramaderia ovina uns 4000 caps aprofita els nombrosos pasturatges La…

La geografia A l’esquerra comprèn els altiplans que des de la serra Pedregosa, continuació meridional de la serra de la Sardera, al límit amb el Segrià, arriben fins a les terrasses fluvials damunt el Cinca aquest sector culmina al turó de l’Escorpió, 280 m alt, i al puntal de la Lleitera, 271 m alt a la dreta, comprèn una amplíssima zona més de 30 km a l’oest del riu, endinsant-se en terres aragoneses que s’estén per tot el marge oriental de l’altiplà dels Monegres plans de Cardell i de Buriat, centrats per aquests dos antics llocs i per una zona accidentada, trencada per nombrosos barrancs…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Sils E, Maçanet de la Selva SE, Maçanes SW, Sant Feliu de Buixalleu W i Santa Coloma de Farners NW i N S’estén a la conca mitjana de la riera de Santa Coloma, que el travessa de N a S i que el divideix en dos sectors diferenciats l’oriental més planer, dins la depressió selvatana, i l’occidental, molt més extens, accidentat ja per contraforts de la Serralada Prelitoral, com el Far 587 m d’altitud o el puig d’Argimon 477 m La riera de Santa Coloma rep per la dreta el torrent de l’Esparra i altres, mentre que pel marge esquerre rep el riu d’…

Situada prop dels rius Nazas i Aguanaval, a l’altiplà septentrional, forma una conurbació amb les ciutats de Gómez Palacio i Lerdo Centre d’una comarca agrícola i minera Conreu de cotó, canya de sucre, fruiters, cereals i vinya Indústria alimentària, metallúrgica, química i tèxtil Important nus ferroviari

Comprenia des de la rambla de les Coves fins al Xúquer, inclosa la comarca castellana de Requena, segons la divisió administrativa d’Espanya projectada per Juan Antonio Llorente en ésser acceptada aquesta divisió per Josep I el 1810, li fou canviat el nom pel de prefectura de València

Hi ha les ruïnes d’un gran pou de neu És esmentat ja el 862 Segons un procés del 1620, era lloc de reunió de bruixes El 1874 una partida de carlins hi donà mort a 110 liberals de la comarca de Vic una creu en recorda el fet

En les eleccions municipals de Vic de 1987 obtingué 4 regidors en les de 1991, 719 vots 5,6% i 1 regidor 6 consellers comarcals en les de 1995 presentà 12 llistes en la comarca i a Vic obtingué 1010 vots 6,9% i 1 regidor 4 consellers comarcals

És esmentada ja el 1126, pocs anys després de l’annexió del comtat de Cerdanya al qual pertanyia l’antic pagus de Conflent, i fou anomenada inicialment vegueria de Conflent Persistí fins a la Revolució Francesa 1790, que fou integrada al districte de Prada, nova capital de la comarca