Resultats de la cerca
Es mostren 1207 resultats
Torrelletes
Llogaret
Llogaret del municipi de Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), a l’W del terme, comprès dins el massís de Garraf, a la capçalera de la riera de Torrelles.
vall de Josafat
Vall
Indret de la vall del Cedró comprès entre la muralla de Jerusalem i la muntanya de les Oliveres on, segons el profeta Joel, Déu pronunciarà el judici final.
Escola de Notre-Dame
Música
Nom donat a un grup de compositors actius a París durant el període comprès entre el darrer terç del segle XII i la primera meitat del segle XIII.
La majoria d’aquests compositors possiblement estigueren associats a la catedral de Notre-Dame o bé a l’església de Sant Esteve, temple més antic que s’alçava en el mateix lloc on ara hi ha la catedral Altres compositors d’aquesta escola foren actius probablement a les esglésies de Sainte-Geneviève-du-Mont, Saint-Germain-l’Auxerrois o a l’abadia de Sant Víctor Els compositors agrupats sota aquesta denominació destacaren principalment pel conreu de les formes de la polifonia religiosa, especialment l' organum i el conductus Encara que la tradició historiogràfica ha acceptat aquesta…
Escola Napolitana
Música
Denominació aplicada a l’estil operístic emprat pels compositors nascuts o formats a Nàpols en el període comprès entre el final del segle XVII i el 1770 aproximadament.
Bé que actualment hom en qüestiona l’existència, el terme és emprat, ja que la gran majoria de compositors d’òpera d’aquest període es formaren als centres musicals napolitans Alessandro Scarlatti és considerat l’instaurador de l’escola, tot i que ja se’n troben antecedents en el compositor i mestre de capella de la catedral de Nàpols Francesco Provenzale Foren rellevants, entre d’altres, els compositors D Cimarosa, JA Hasse, N Jommelli, G Paisiello, GB Pergolesi, N Piccinni, N Porpora, DM Terradellas, T Traetta i L Vinci L’estructura formal de l' aria da capo , així com els trets dels…
música d’Etrúria
Música
Música desenvolupada a Etrúria, territori comprès entre els rius Arno i Tíber i la mar Tirrena, que a partir del segle VIII aC fou habitat pel poble etrusc.
Segons algunes teories, els etruscos arribaren a la península Itàlica provinents d’Orient i es barrejaren amb la població autòctona formant el que es coneix com a cultura etrusca, el moment de màxima esplendor de la qual se situa entre els segles VII i V aC La pressió que rebien des de Roma, la crisi econòmica i els conflictes socials sorgits cap al segle III aC, dugueren aquest poble a la decadència, fins que finalment caigué sota el control de la ciutat del Laci Les tombes etrusques són la principal font d’informació sobre la societat, tant pel que fa a la vida privada, com a la religió o…
jaciment de La Almeza
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic del Cretaci inferior datable entre l’Hauterivià superior i el Barremià inferior, situat al municipi d’Alpont (Serrans), comprès entre 116,5 i 108 milions d’anys.
El context geològic fou una plana d’inundació que posà al descobert una de les poques restes d’estegosaure atribuïda a l’espècie Dacentrurus armatus
tungús
Etnologia
Individu d’un poble de raça mongòlida disseminat per un ample territori comprès entre els Urals i l’oceà Pacífic, la mar Àrtica i la frontera de la Xina.
Essencialment caçadors, es dediquen a la cria de rens algunes tribus meridionals crien també cavalls i gossos per als trineus Alguns han esdevingut sedentaris i es dediquen a l’agricultura Habiten generalment en tendes còniques, i entre llurs armes són usades encara la llança per a caçar ossos i les fletxes La societat, rígidament patriarcal, es reparteix en clans exogàmics alguns practiquen la poligínia, altres el levirat i uns altres pocs els orotxos practiquen sovint el matrimoni collectiu El cristianisme ortodox, acceptat oficialment, no n’ha esborrat les creences i pràctiques antigues,…
vetlla
Espai de temps comprès entre la posta del sol i el sopar o el moment d’anar a dormir, que hom dedica a una tasca personal, a conversar, etc.
còdol
Empedrat fet amb còdols
Phil Rogers (CC BY-NC 2.0)
Geologia
Fragment de roca dura, de dimensions de diàmetre comprès entre 64 i 256 mm, que per l’acció de les aigües i el rodolament sol ésser llis i arrodonit.
Els còdols arrossegats per l’acció de la gravetat o del glaç són més cantelluts que no els formats per l’erosió de les aigües L’estudi de la forma, les dimensions i la disposició dels còdols permet de conèixer la natura dels agents erosius d’èpoques anteriors
subsumir
Lògica
Considerar un individu com a comprès en una espècie o una espècie com a compresa en un gènere, o bé considerar un fet com l’aplicació d’una llei.