Resultats de la cerca

Després de la conquesta de la regió fronterera de Badme, les autoritats d’Addis Abeba proclamen una “victòria total” en el conflicte armat que des del passat mes de maig mantenen amb Eritrea Ahir mateix, Eritrea va comunicar al Consell de Seguretat de l’ONU que acceptava el pla de pau presentat per l’Organització per a la Unitat Africana, que ja compta amb el suport etíop, i que exigeix l’alto el foc i la retirada a les posicions existents abans de l’esclat de la guerra

La vila 256 h agl 1991, peraltencs 523 m alt és aturonada a la confluència dels barrancs de Calassanç i de Gavasa hi ha les ruïnes d’un antic castell L’església parroquial és dedicada a santa Maria després de la conquesta 1058-63 del sector pels comtes de Barcelona i d’Urgell esdevingué cap d’un arxiprestat de la diòcesi d’Urgell enclavat dins el de Lleida El 1697 s’hi establí un collegi d’escolapis Josep de Calassanç era fill de Peralta i noviciat que encara perdura

Acompanyà l’infant Alfons a la conquesta del regne de Jaume II de Mallorca 1285 Capità general i lloctinent de Jaume II de Catalunya-Aragó a Calàbria, guanyà la batalla de Montalto 1291, que li va donar el domini de tota la regió No acceptà el tractat d’Anagni 1295 i, malgrat les prohibicions de Jaume II, continuà al servei de Frederic II de Sicília fins a la seva mort, per malaltia, al setge de Messina Desclot, i molts historiadors després d’ell, l’han confós amb Blasco d’Alàscia

D’ascendència noble, acompanyà Felip de Castella a Anglaterra i Flandes, participà com a voluntari en la conquesta de Xile i acomplí algunes missions diplomàtiques per encàrrec de Felip II Li dedicà La Araucana 1569, poema èpic en octaves reials, sobre la subjugació del poble araucà, en la qual el poeta participà Mostra notable de l’epopeia renaixentista, posa en relleu la noblesa i valentia d’aquell poble i presenta vigoroses descripcions del paisatge i dels combats Els versos, de qualitat desigual, reflecteixen la influència de Virgili, de Lucà i sobretot d’Ariosto

Heretà del seu pare Benavarri i altres llocs, que el rei li féu canviar per altres béns paterns 1309 Anà a la conquesta de Sardenya, on obtingué els llocs de Furtei i Villa Grata, que després vengué 1332 Els infants Alfons i Teresa li donaren el lloc d’Ivars, on no fou gaire ben rebut, i també, en alou, el palau i el castell de Barbastre 1325 Fou alcaid de Candanchú Alfons III el convocà a la croada que projectava contra Granada 1331 Per mort sense fills, la seva heretat passà als seus nebots

Poc temps després de la conquesta de Sardenya, hi anà amb cinquanta genets de reforç Arran dels incidents entre el seu pare i Ramon de Peralta, tornà també detingut a Catalunya 1326 Visqué a les terres de València i fou capità de la frontera d’Oliva per a la defensa contra els sarraïns Armà una galera per ajudar el rei Pere en la campanya contra el rei de Mallorca vers el 1343 El seu pare l’havia volgut casar amb una parenta de la reina Elisenda, però la seva muller fou Teresa Ximenis de Borriol

Lluità en l’exèrcit filipista durant la guerra de Successió es destacà a la batalla d’Almansa 1707 i al setge de Barcelona 1713-14 i assolí el grau de mariscal de camp Sufocà una revolta a Cuba 1721 i lluità a Itàlia durant la conquesta del regne de Nàpols pel futur Carles III d’Espanya 1734 Fou governador de Ceuta 1735-41 i, durant l’absència del marquès de La Mina, capità general interí de Catalunya 1746 En 1753-58 fou membre del Consejo Supremo de la Guerra Era marquès consort de Campo Fuerte

Combaté a Tunis, i el 1537 anà a Amèrica amb Pero Ansúrez Participà en la conquesta de Xile, de primer amb Diego de Almagro i després amb Pedro de Valdivia Aquest el nomenà lloctinent seu el 1547, i féu diverses expedicions al S En morir Valdivia, diverses ciutats xilenes no el reconegueren això no obstant, fou nomenat corregidor i justícia major de Xile 1556 Combaté els araucans, amb poca fortuna, malgrat la seva victòria sobre el capitost Lautaro Governador des del 1558, consumí el seu càrrec en les operacions contra els indis

Essent prepòsit de la canònica de Barcelona fou elegit bisbe, el 1107 El 1109, amb motiu de la recent invasió dels almoràvits pel Penedès i Anoia, anà d’ambaixador a la cort de Lluís el Gras per tramitar una possible ajuda, que no fou necessària Estructurà els béns de la canònica i obtingué del comte Ramon Berenguer III la renúncia a favor de la seu de diverses capellanies que ell proveí Participà en la conquesta de Mallorca pels catalans i pisans del 1114 i morí en l’expedició en circumstàncies desconegudes

Ingressà al cos d’artilleria Participà en la conquesta de Menorca 1782 i en l’expedició contra Alger 1784 A Mallorca collaborà a l' Aurora Patriótica Mallorquina 1812-13 Participà en l’alçament constitucional del març del 1820 més tard fou governador militar de Barcelona A l’abril del 1820 fou fet membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1821 en fou nomenat president El 1822 fou capità general de Catalunya Fou destituït de l’exèrcit en caure el govern liberal 1823, però el 1826 fou rehabilitat