Resultats de la cerca

Tingué lloc anualment al pavelló d’esports, on l’any de la primera edició s’installà la pista de fusta de 156 m de corda provinent del palau número 1 de la Fira de Mostres de Barcelona, on havia estat entre el 1969 i el 1970 La reunió del 1972 tingué la presència de la campiona olímpica dels 400 m a Mèxic 1968, la francesa Colette Besson El 1976 no hi hagué temporada catalana en pista coberta i la competició ja no tingué continuïtat

Fou construït el 1995 per l’arquitecte Jordi Fargas Soler i l’enginyer industrial Josep Casas Soldevila Consta d’una pista reglamentària de tartan amb 400 m de corda, vuit carrers, el camp central de gespa natural, els fossats de salts i la zona de llançaments També té un gimnàs annex, sauna i vestidors El Medilast Sport Lleida Unió Atlètica hi ha organitzat diferents torneigs de la Lliga de clubs, tant catalana com estatal, i també s’hi disputà un Campionat d’Espanya juvenil 1997

Estudià amb els mestres Josep Cantó i Josep Baró i Güell i, després de la Guerra Civil Espanyola, anà a Mèxic 1939, on es feu càrrec de l’Orfeó Català de Mèxic fins el 1951 Com a compositor es dedicà sobretot a les sardanes i a les peces per a veu sola i per a cor Entre les seves peces instrumentals també destaquen un Quartet de corda 1936, la Sonata per a piano en mi menor 1944 i una Simfonia en re menor 1944

Vida Inicià els estudis musicals a l’Orfeó Català amb J Salvat i els prosseguí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià solfeig amb Lluís Millet , violoncel amb J Soler i harmonia amb  Enric Morera   El 1924, per defugir el servei militar, es traslladà a París, on continuà els estudis de composició a la Schola Cantorum amb Albert Roussel i Vincent d’Indy , mentre es guanyava la vida com a violoncellista En establir-se la Segona República, Josep Carner fou nomenat cònsol a Le Havre i oferí a Valls el càrrec de vicecònsol Durant la Guerra Civil tornà a Espanya per lluitar al…

Format a Olot i a Barcelona, fou membre de les orquestres del Gran Teatre del Liceu i de Pau Casals fins el 1936 Els anys trenta també representà, com a director, diverses emissores radiofòniques El 1939 tornà a Olot per a fer-se càrrec de l’Escola Municipal de Música, i hi fundà l’Associació de Música i el Quartet de Corda, del qual fou membre Entre d’altres composicions, cal destacar Danses vuitcentistes 1963, les sardanes Flor de muguet 1964 i La dama i el cavaller 1968 i la suite Divertiment 1968

Estudià amb Bonaventura Pla i amb M Crickboom Quan aquest tornà a Brusselles 1905 hi anà amb ell i fou membre del seu quintet Més tard fou primer violí de l’orquestra Ysaye El 1908 fundà a Barcelona un quartet de corda i el 1912 el Trio de Barcelona amb el pianista Ricard Vives i el violoncellista J Pere Marés Fou un dels promotors de la Lliga d’Associacions de Música de Catalunya i de l’Associació de Música “Da Camera” Fou professor de les acadèmies Granados i F Marshall

Deixeble de Manuel Viscasillas, Enric Morera i Joan Massià, fou premi extraordinari de violí en finalitzar els estudis al Conservatori Superior de Música de Barcelona 1951 i primer premi Joan Manén 1951 Interessat especialment per la música de cambra, formà part del Quartet de Corda de Barcelona posteriorment Quartet d’Instruments d’Arc que féu l’audició completa dels quartets de Beethoven a Barcelona 1948 Violí concertino de l’Orquestra Municipal i del Gran Teatre del Liceu, els darrers anys de la seva vida fou solista de l’Orquestra Ciutat de Barcelona

Estudià en el conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment composició, amb Luis de Pablo, Francisco Guerrero i Luigi Nono També treballà la música electroacústica amb Horacio Vaggione a Conca Guanyador de diversos premis de composició, la seva obra ha estat interpretada per formacions com l’Ensemble Intercontemporaine, l’Arditti Quartet, l’Orquestra Nacional d’Espanya i la Filharmònica d’Estrasburg Entre les seves creacions es poden citar la Sinfonía nº1 ‘Laberinto’ 2000, Sinfonía nº2 ‘Acerca del límite' , tres quartets de corda 1990-2004 i els 24 interludios 1995-2003

Els principals tipus són el manual , amb manovella, el d' inèrcia , que aprofita l’energia d’un volant que gira a alta velocitat, i el motor d’engegada demarrer , que habitualment és un motor elèctric En alguns motors de petita cilindrada l’engegador consisteix en una politja fixada al cigonyal, en la qual va enrotllada una corda que hom estira A vegades hom empra els engegadors d’aire comprimit , on la injecció d’aire a pressió en els cilindres produeix l’efecte de l’explosió del combustible i inicia, així, el moviment del motor

En els de corda és una peça de fusta, metall o banya que hom colloca damunt el pontet per atenuar les vibracions de la caixa de ressonància En les tropes i les trompetes és un con de cartó, de fibra o de fusta, que hom introdueix en el pavelló En els instruments de fusta hom empra sovint un tap de paper o de roba o bé l’instrument és embolicat amb roba en el piano el pedal de l’esquerra serveix per a interposar un filtre entre els martells i les cordes