Vida
Inicià els estudis musicals a l’Orfeó Català amb J. Salvat i els prosseguí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià solfeig amb Lluís Millet, violoncel amb J. Soler i harmonia amb Enric Morera. El 1924, per defugir el servei militar, es traslladà a París, on continuà els estudis de composició a la Schola Cantorum amb Albert Roussel i Vincent d'Indy, mentre es guanyava la vida com a violoncel·lista. En establir-se la Segona República, Josep Carner fou nomenat cònsol a Le Havre i oferí a Valls el càrrec de vicecònsol. Durant la Guerra Civil tornà a Espanya per lluitar al costat dels republicans. El 1939 retornà a Le Havre, on residí la resta de la seva vida dedicat a la composició musical.
Guanyà nombrosos premis. Amb Concert per a quartet de corda i orquestra (1931) guanyà el premi Eduard Garret Mac Collin, concedit per la Musical Found Society de Filadèlfia. L’obra, estrenada a París per l’Orquestra Lamoureux l’any 1933, s’ha interpretat en diferents ciutats europees i de l’Amèrica del Nord. Escriví Simfonia (1935), premi Generalitat de Catalunya, estrenada a Varsòvia al Festival de la Societat Internacional de Música Contemporània; Suite en sol (1935) per a piano, amb versió per a orquestra de corda, premi Concepció Rabell; El càntic de Dèbora i Concerto, per a violoncel i orquestra, ambdues obres premiades per la Fundació Güell
Seguí la línia de Béla Bartók en la incorporació del folklore, però a més de les influències de la música popular catalana, té influència de la música francesa i de la polifonia antiga. Referint-se a la seva obra deia que li interessava donar un caràcter nacional a la seva música sense perdre el que pogués tenir d’universal. Volia que fos una música definitòria del país i que, amb possibles arrels populars, tingués un esperit de major abast.
Obra
Orquestra
Jocs d’infants. Cinc peces breus per a piano i orquestra (1929); Concert per a quartet de corda i orquestra (1931); Simfonia (1935); A Garreta (1936); Concert per a violoncel i orquestra (1943); el ballet El fotògraf (?1953; amb argument i decoracions d’E. Grau i Sala); Concert per a piano i orquestra (1963); Cants II; Jocs a l’aire lliure (1986)
Cambra
Cants: 2 qts. de c.: núm. 1 (1950), núm. 2 (1955); 2 sonates per a vl. i pno.: núm. 1 (1977), núm. 2 (1993); Trio de cordes (1983)
Piano
Ostinati (1970); Humoresca (1983); Jovenívoles (1985)
Veu i orquestra
Cant d’una presència (1957; J. Carner); Estances, v. i orq. (1967; Carles Riba); Flauta de jade I i II, v. i orq. (1968; J. Carner i M. Manent); Càntic dels tres joves al mig del foc (1975); Càntic de Dèbora, oratori (1976); Cant de Simeó, v., cor i orq. (1981)
Veu i piano
El cicle de catorze cançons La inútil ofrena, (1923; J. Carner); Cançó del gener (1935; J. Carner); Invenció del bes (1935; J. Carner); Mater pulchra (1935; J. Carner); Tres cançons populars catalanes (1938); Quatre cançons per a veu i piano (1945; J. Verdaguer)