Resultats de la cerca
Es mostren 2191 resultats
Giovanni Comisso
Literatura italiana
Periodisme
Narrador i periodista italià.
Viatjà per Europa i Àfrica com a enviat del diari Il Corriere della sera Iniciat sota la influència de D’Annunzio, es distingí pel seu estil descriptiu i acolorit Gente di mare 1929, L’italiano errante per l’Italia 1937, La favorita 1945, La mia casa di campagna 1958, etc
Leonardo Vinci
Música
Compositor italià.
Vida Des del 1708 estudià al Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo sota la direcció de Gaetano Greco El 1719 era mestre de capella del príncep de Sansevero i, després de la mort d’Alessandro Scarlatti el 1725, arribà a ser pro-vicemaestro de la capella reial, càrrec que ocupà fins la seva mort Visità diverses ciutat italianes per a estrenar-hi les seves pròpies òperes El 1728 fou nomenat mestre de capella del seu antic conservatori, on tingué GB Pergolesi entre els seus alumnes La producció musical de Vinci és principalment operística Les seves primeres òperes foren comèdies en dialecte…
Carlo Agostino Badia
Música
Compositor italià, actiu a Àustria.
Vida És un compositor especialment important pel paper de pioner que exercí en la introducció de l’òpera italiana a la cort de Viena No se sap pràcticament res de la seva joventut ni de la seva formació Probablement s’estigué a Roma, on estrenà les seves primeres òperes El 1692, però, començà la relació que mantingué fins al final de la seva vida amb la família dels Habsburg Primer fou compositor de la cort d’Innsbruck, i el 1694 de la de Viena Leopold I l’envià a perfeccionar-se a Roma, d’on tornà cap al final del 1695 De nou a Viena, es casà amb la cantant principal, Anna Maria Elisabetta…
Pier Paolo Pasolini
Cinematografia
Escriptor i autor cinematogràfic italià.
Influït per Gramsci, intentà d’empeltar un filologisme d’ascendència hermètica en el tronc de l’ideologisme marxista Crític, narrador i poeta, lluità per la revaloració del fet de creació popular i, sobretot, del dialecte de primer, el friülès, com a expressió d’una realitat En són testimoni diversos estudis crítics, històrics i estilístics Passione e ideologia , 1960, antologies Poesia dialettale del Novecento , 1952 Canzoniere italiano , 1955 Poesia popolare italiana , 1960 i les novelles Ragazzi di vita, 1955 Una vita violenta , 1959 En les novelles, però, l’autor recorre a l’argot del…
Elio Petri
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic italià.
S'inicià com a realitzador amb films policíacs com L’assassino 1961, La decima vittima 1965 i derivà posteriorment vers un thriller polític de caràcter populista Indagine su un cittadino al di sopra di ogni sospetto 1969 La classe operaia va in paradiso 1971, Todo Modo 1976, Buone notizie 1980 i altres
Isidoro Carini
Historiografia
Cristianisme
Historiador i eclesiàstic italià.
Promogué el desenvolupament dels estudis històrics sicilians Ocupà diversos càrrecs al Vaticà, entre els quals el de prefecte de la Biblioteca Vaticana Entre les seves obres destaquen De rebus Regni Siciliae 1882 i Gli archivi e le biblioteche di Spagna in rapporto alla storia d’Italia in generale e di Sicilia in particolare 1884
Luigi Ricci
Música
Compositor italià.
Assolí fama com a operista, especialment amb Chiara di Rosenberg Milà 1831, a Barcelona el 1832, Le nozze di Figaro 1838 i diverses altres en collaboració amb el seu germà Federico Ricci Nàpols 1809 — Conegliano 1877, com Crispino e la comare 1850, de gran èxit al s XIX i que ha estat enregistrada en discs
Daniel Bovet
Farmàcia
Farmacòleg suís, naturalitzat italià.
Treballà a l’Institut Pasteur, i des del 1948 dirigí el departament de farmacologia de l’Istituto Superiore di Sanità di Roma És autor d’estudis bàsics sobre l’acció del curare i la seva utilització com a anestèsic, pels quals li fou atorgat el premi Nobel de medicina i fisiologia l’any 1957
Giuseppe Bossi
Pintura
Pintor i teòric italià de l’art.
Artista neoclàssic, fou el promotor de la pinacoteca de Brera de Milà 1802 És autor de Discorso sulla utilità politica delle arti del disegno 1805, Del cenàcolo di Leonardo da Vinci 1810 i Saggio di ricerche intorno all’armonia cromatica naturale e artificiale 1821, on s’ocupà de l’ús moderadament naturalista del color
Pier Enea Guarnerio
Lingüística i sociolingüística
Filòleg italià.
Estudià el sard L’intacco latino della gutturale di CE, CI, 1897, el parlar alguerès Il dialetto catalano di Alghero , 1886 Brevi aggiunte al lessico algherese , 1908 i en general les llengües llatines Fonologia romanza, 1918 És autor també de Contributo agli studi lulliani De la doctrina dels infants 1908 i Catalogna si sveglia 1906
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina